"Mà al cor" De Joan Bibiloni (2003)
"Tanta terra, estimar la terra, /
quan humida ella escampa les ànimes al vent; /
tant de temps, esperar tant de temps, / que els cors canten plegats el mateix. / [...]
tanta gent, estimar tant la gent /
i tenir els ulls tranquils un moment"
Senyora Muriel Casals, aquesta cançó l'hi dedico amb la mà al cor. És d'un dels músics més grans en la nostra llengua, i potser el que més m'emociona fins a fer-me saltar les llàgrimes del sentiment. Com vostè, que és d'aquelles persones que arriben a l'ànima de les coses i de la gent. Amb els seus ulls tranquils, profunds i valents ens sentim en bones mans. Tant de bo tots trobem l'hora d'ajuntar-nos al voltant de la seva mirada per caminar més enllà, com diu la cançó. Gràcies, Muriel, i també Joan, per existir.