“M’agradaria moure’m pel món i investigar”

BarcelonaAmb una mitjana de 13,8, Oriol Llopis tindrà el rècord de ser l’estudiant amb la nota més alta de la carrera que requereix la puntuació més elevada de Catalunya. Es tracta del doble grau de física i matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per entrar-hi calia treure un 13,352 sobre 14. La segueix el mateix grau a la Universitat de Barcelona (UB) amb un 13,115. En el tercer lloc se situa la carrera de medicina a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb un 12,840. Els primers dos estudis només tenen 20 places disponibles, mentre que medicina a la UPF en té 60.

Resident a València, Llopis (17 anys) havia dubtat al llarg del curs entre estudiar enginyeria o el doble grau de física i matemàtiques. El doble grau el feien en diferents ciutats de l’Estat, i va decidir apostar per Barcelona. “Portava bé els estudis, però no m’esperava aconseguir aquesta nota”, expressa l’Oriol, que té molta il·lusió de començar la universitat. Tot i que veu un futur incert, té clar que li agradaria dedicar-se a la recerca.

“El que més m’agradaria és moure’m pel món i investigar”, explica Llopis, que afegeix que lluitarà per aconseguir-ho. L’estudiant d’origen valencià assegura que està “molt a gust a Espanya”, però lamenta que “hi hagi poques oportunitats”. “Vull moure’m pel món perquè crec que és bo, però també crec que hi ha l’obligació de fer-ho perquè aquí no hi ha prou possibilitats”, expressa Llopis. Una altra de les aspiracions de l’Oriol és fer un doctorat. “No sé com m’aniran els estudis i el futur, però m’agradaria molt poder fer-lo”, apunta.

En una situació similar es troba una de les quatre noies amb la nota més alta de les proves d’accés a la universitat (PAU), Maria Torras, de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa. Tot i que al principi dubtava sobre quina carrera estudiar, ha acabat triant el doble grau de física i matemàtiques. “Quan vaig començar batxillerat ja m’havia fixat en aquesta carrera, però no pensava que tindria aquesta nota”, explica Torras (17 anys), que afegeix que per no posar-se massa pressió, en un inici, va desestimar-la.

Lluny de triar la carrera per les sortides professionals, va triar-la per la seva passió per la física i les matemàtiques. De la mateixa manera que a l’Oriol, li agradaria fer recerca. “Fins que no vegi com funciona aquest món no ho sabré del cert, però sí que tinc clar que m’agrada molt la ciència”, apunta Torras.

Tot i que està molt contenta de l’elecció feta, la Maria assegura que li té “respecte” a la titulació. “En tinc moltes ganes, però és cert que el primer dia em sentiré com si no sabés res”, expressa, amb un somriure.

També és el cas de l’Àlex Garcia, que s’ha preinscrit al doble grau de física i matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB) perquè li interessen molt els continguts que s’hi donen. No obstant, l’Àlex (17 anys) abans havia dubtat entre diferents opcions, molt diverses. “Vaig pensar en enginyeria, en dret i en ciències polítiques, entre altres carreres”, apunta l’estudiant, que també assegura que no ha tingut en compte les sortides a l’hora de decidir-se. En aquest sentit, argumenta que “la carrera d’arquitectura abans tenia moltes sortides i després la situació va canviar totalment”. A diferència de la Maria i l’Oriol -que van escollir la UAB-, l’Àlex va decidir optar per la UB. “Soc de Banyoles i vaig pensar que si em disposava a viure una experiència urbanita, volia tenir-la a Barcelona”, explica l’Oriol, que assegura que la vivència “serà un gran canvi”.

Pel que fa a la carrera que ha triat, no té por del nivell de dificultat que pugui tenir. “Em fa respecte, però tot és qüestió d’estudiar”, conclou.