Marc Estévez Casabosch: "Hi ha una revalorització dels bolets"

Per què s'ha multiplicat l'afició d'anar a buscar bolets?

Jo fa 30 anys que surto a buscar bolets i sempre he vist molta gent. És cert que ara hi ha un increment, però no crec que sigui per culpa dels mitjans de comunicació o dels llibres i guies que s'estan publicant últimament. Crec que és una tendència general. Des de fa uns 10 anys, les activitats a la natura, no només anar a buscar bolets, desperten un interès creixent, suposo que per les ganes de retrobar el contacte amb la terra. És com el que passa amb córrer, ara tothom ho fa. Estem instal·lats en l'entorn urbà, però en tenim ganes i enyorem la natura.

¿Aquesta afició popular s'ha convertit en un problema per al bosc?

Jo no crec que sigui un problema. I potser és una afició que d'aquí 10 anys s'haurà desinflat. Ara hauríem de trobar una forma d'organitzar la gent, perquè hi ha boscos on no hi ha ningú i d'altres que estan molt massificats. De mitjana, els bolets duren entre 6 i 8 setmanes i hi ha zones del territori que reben una pressió molt gran de gent durant aquest període.

Com s'hauria d'organitzar?

Tenim entre 600.000 i 2 milions de persones que com a mínim van a buscar bolets un cop a l'any. Partint d'aquí, cal buscar maneres per regular-ho, per organitzar aquesta situació. No crec que l'activitat lúdica o d'autoconsum s'hagi de regular, però la comercial sí, perquè és la que ocasiona més problemes, tant als propietaris forestals com al mateix bosc.

De les propostes que s'estan estudiant, quina és més interessant?

Penso que una bona opció és la que ha plantejat la Vall d'Aran. La seva proposta consisteix a permetre buscar bolets només als que visquin al territori, hi tinguin una segona residència o s'allotgin en un hotel reglat de la zona. Crec que potser es podria ampliar el concepte, i obrir-lo també a la gent que fes despesa en establiments de la zona com restaurants, per exemple. Les iniciatives que ja s'han fet en altres zones de l'Estat, com Osca i Terol, on es fa pagar per anar a buscar bolets, demostren que la gent acaba fent un mal ús del bosc si paga. Cal que pensem una fórmula més imaginativa, com la de la Vall d'Aran, que crec que podria funcionar.

Amb l'augment de l'afició, ¿han augmentat les intoxicacions?

Si tenim en compte les xifres de gent que va a buscar bolets, veiem que les intoxicacions que hi ha són molt poques, al final de l'any. Esclar que no n'hi hauria d'haver cap. La gent només ha d'agafar els bolets que coneix. I abans de voler conèixer quins són els bolets comestibles, s'hauria de conèixer els que no es poden menjar, perquè són menys, màxim unes 15 espècies.

¿I com es presenta aquesta tardor per als boletaires?

El final de primavera i l'estiu han estat molt bons per als bolets, però ara comença la tardor i cal mirar el cel. Si les condicions meteorològiques són les òptimes -si plou, no hi ha vent i no ve el fred molt aviat- la temporada serà molt bona.

I fins quan hi haurà bolets?

És difícil de saber. Les florades de bolets, quan comencen a sortir amb ganes, no s'allarguen de forma indefinida. De mitjana duren entre 6 i 8 setmanes, com a màxim. Tenint en compte la totalitat i diversitat del nostre territori, podrem trobar bolets fins a Nadal.

I ara quins són els millors llocs per trobar-ne?

Ara mateix els bolets es troben al Pirineu, Prepirineu, al Montseny i a les Guilleries, entre els 1.000 i els 1.900 metres, principalment en zones humides, perquè la calor dels últims dies ha fet que s'amaguin als llocs humits. Hi trobem, sobretot, els més primerencs, com els rovellons i els apagallums, però el fet curiós d'aquesta temporada és que han començat a sortir també bolets més tardans, com els fredolics, la llenega blanca, la llengua de bou i les trompetes.

Paral·lelament, hi ha hagut una revalorització de la cuina amb bolets.

Sí, i tant. Hi ha tota una revaloritzacio dels bolets. Al bosc es veu molta gent que ja no busca rovellons sinó que busca apagallums perquè sap que cuinats són bons, o que busca llengües de bou per fer una recepta especial. Hi ha una tendència cap a la gastronomia saludable, de recuperar sabors, textures oblidades... Això es veu molt al bosc i està molt lligat a la cuina del territori. I ha comportat aquestes ganes d'anar a buscar nous bolets. Respon a la tendència de recuperar els lligams amb la terra.