Mart amaga un nucli sòlid semblant al que té la Terra

BarcelonaPer primer cop hi ha una evidència científica que Mart amaga un nucli intern sòlid d'uns 600 quilòmetres que queda envoltat per un de líquid. D'aquesta manera el planeta vermell és, en aquest aspecte, més semblant a la Terra del que es creia fins ara, tot i que han evolucionat de manera molt diferent. La troballa s'ha fet a partir de proves enviades fa tres anys per la missió InSight de la NASA, en què investigadors xinesos i nord-americans entre el 2018 i el 2022 van observar el comportament de terratrèmols marcians. A partir de comparacions amb les dades de la Terra es pot començar a desxifrar l'evolució de Mart i de com va perdre el seu antic camp magnètic. També servirà per analitzar el seu estat tèrmic i químic.

Segons publica aquest dimecres la revista Nature, els investigadors han identificat fases d’ones sísmiques –anomenades PKiKP i PKKP– que només poden produir-se si existeix un límit entre un nucli líquid i un de sòlid. Les ones sísmiques de la fase PKKP van arribar al sismòmetre del mòdul d'aterratge Insight entre 50 i 200 segons abans del que es podria esperar si el nucli fos purament líquid, cosa que suggereix la presència d'un element sòlid a la seva estructura.

Com la Terra, aquest nucli sòlid de Mart està format per ferro, però, a diferència del planeta blau, també hi ha presència d'elements lleugers –sofre, carboni, oxigen– que el fan molt menys dens. Tot plegat es considera que és fruit d’un procés de cristal·lització.

Amb aquestes dades noves es pot formar una idea més precisa de com Mart va perdre el seu camp magnètic, que permetria la vida. Fa milers de milions d'anys que el planeta va perdre aquest camp i es creu que la creació del nucli sòlid podria explicar per què. A diferència del que ha passat a la Terra, que l'ha mantingut, el planeta vermell ja no en té.

Evolució dels planetes rocosos

Però segons els investigadors, l'estudi no només servirà per conèixer millor Mart, sinó que confien que pugui resoldre enigmes sobre l’evolució d’altres planetes rocosos del sistema solar, inclosa la Terra.

Les dades recollides en la missió de l'Insight han servit per a investigacions de diversos grups externs a la NASA, que un cop passat un temps les posa a disposició d'altres col·legues. Fruit d'aquests treballs, la mateixa revista científica va publicar recentment un altre estudi en què es desmentia les il·lustracions dels llibres de text a l'hora de presentar un Mart amb capes –l'escorça, el mantell i el nucli– llises i estratificades, i s'aposta per dibuixar-ne un interior que és una amalgama irregular de roques que demostren l'origen violent. El mantell del planeta conté fragments antics de fins a quatre quilòmetres d'amplada que es remunten al moment de la seva formació violenta i que s'han preservat com a fòssils geològics.