Massa gran per entrar al cribatge de càncer

BarcelonaEn dues resolucions judicials, Joaquim Vilargunter va obtenir la resposta a la denúncia per edatisme que havia presentat contra el Servei Català de Salut (CatSalut). Aquest advocat barceloní va portar a la justícia el programa de cribatge de càncer de còlon perquè exclou les persones de més de 69 anys. Es va sentir discriminat per l’edat i va demanar que la sanitat pública estengui fins als 74 anys la prova de detecció precoç del tumor que té més incidència en homes i dones, segons les estadístiques del departament de Salut. “Hi tinc dret i ho vaig justificar aportant guies europees de salut en què es recomana ampliar el grup objectiu d’edat”, s’esplaia en una conversa a casa seva. Efectivament, a Euskadi ja fa temps que la població diana de l'screening és d'entre els 50 i 74 anys, la mateixa franja que en altres països de la Unió Europea. “Ho faig perquè a partir dels 69 no desapareixen malalties ni probabilitats de tenir càncer, al contrari”, defensa.

Però el jutjat no li va donar la raó i va desestimar la denúncia. Prèviament, havia rebut la mateixa resposta negativa del CatSalut a la sol·licitud plantejada per la via administrativa. Conscient que els terminis judicials es poden eternitzar, va reclamar com a mesura cautelar entrar al programa passada la barrera dels 69 mentre esperava una resolució. La prova de detecció consisteix en una mostra de femtes per descartar-hi la presència de restes de sang que poguessin amagar una lesió o un tumor al còlon i recte del pacient. “És una prova baratíssima que pot evitar una malaltia potencialment mortal, amb un tractament més car econòmicament i més agressiu”, justifica, i retreu “l’edatisme institucional” en un àmbit tan delicat com la salut.

De fet, el colorectal no és l’únic diagnòstic precoç en què es limita l’edat del pacient: entre els 50 i 69 anys també es fan les mamografies i l'edat límit per a la prova de detecció de càncer de cèrvix són els 65. Tot i que no hi ha límits d’edat fixats a la banca, les entitats segueixen criteris edatistes a l’hora de concedir hipoteques, com l’obligatorietat de tancar-la abans que el titular faci 70 anys, i les assegurances mèdiques descarten les persones grans o els encareixen la pòlissa. “Són casos assumits per tothom i, per tant, passen sovint desapercebuts”, subratlla Lourdes Charles, cofundadora de l’entitat Som Sèniors, que tracta de canviar la mirada cap a la vellesa.

Pagar les despeses del procés

El juliol passat el jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona va comunicar a Vilargunter que li denegava entrar al programa de detecció de manera cautelar. Però aquesta no va ser l’única derrota. El jutge el condemnava a pagar 300 euros per les costes processals. Amb aquesta resolució només li queda anar a una instància superior; un pas que gairebé descarta pel cost econòmic que li suposaria embarcar-s’hi i també perquè, amb 72 anys que té ara, si li arribessin a donar la raó calcula que es plantaria als 74 o més i tornaria a estar exclòs del pla públic.

Vilargunter insisteix que excloure automàticament a partir dels 69 anys “no respon a criteris mèdics actualitzats” sinó que, per contra, s’ajusta al seguiment de la literatura mèdica desfasada i a “menystenir” el valor de la prevenció en persones grans. Tenint en compte que a mesura que es fan anys hi ha més risc de malalties, apunta que la simple anàlisi de femta “podria salvar vides” i evitar més patiment del necessari. “En el fons, et diuen que ja et pots morir, que l’administració té la potestat de decidir quan les persones tenen drets o en deixen de tenir, perquè passats els 69 anys, ja toca l’aventura”, reflexiona. Opina que tot plegat obeeix més “a la deixadesa” de les autoritats sanitàries que no pas a un rigor científic.

El jutge entén la demanda, però raona que en el procediment no s’ha acreditat quin perjudici irreparable es derivaria de no fer la prova immediatament i descarta periculum in mora, és a dir, que hi hagi un perill en la demora per tornar-lo a incloure en el programa de detecció.