Manel Grifoll: "És aleatori que una dana descarregui més pluja en un municipi que en un altre"

BarcelonaManel Grifoll lidera el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És expert en processos oceànics i en la formació de certs fenòmens meteorològics com les danes. Insisteix que no són estranys al litoral català, però subratlla que ara són molt més intensos. I ens explica el perquè. "No podem lluitar contra el canvi climàtic, el que hem de fer és tenir fulls de ruta i polítiques que permetin adaptar-nos-hi", remarca.

Les imatges d’aquest últim temporal a les Terres de l'Ebre han recordat molt la dana de fa un any al País Valencià. ¿Aquests episodis són cada vegada més seguits i intensos o és només una sensació o casualitat?

— Les danes, o el que se'n deia abans gotes fredes, són fenòmens habituals al Mediterrani. Hi ha riuades al Maresme, reportades als anys 60 i 70, i en èpoques similars, fins al principi de la tardor. Quin és el tret diferencial dels últims temps? És que la temperatura de l'oceà està pujant respecte a anys anteriors, respecte a dècades anteriors, i ara aquestes pluges són més intenses. La freqüència, penso jo, no ha variat. El que sí que ha variat és la intensitat.

Per què?

— Pel canvi climàtic, que fa que a finals d’estiu el Mediterrani estigui ara més calent que deu anys enrere. I, per tant, hi ha més energia que es transfereix des de l'oceà cap a l'atmosfera.

¿Com explicaria de manera didàctica què és una dana i per què es produeix?

— És una combinació d'una massa d'aire fred en altura amb una altra massa d'aire calent en superfície o a baixa altura. Aquesta massa d'aire calent és més humida i també té més temperatura: pesa menys i tendeix a anar cap amunt. Aquest procés, que anomenem procés de convecció, acaba generant uns núvols verticals que contenen vapor d'aigua, i quan arriben a terra és quan descarreguen. 

A Catalunya hi ha la percepció que a les Terres de l'Ebre sempre passa el mateix... ¿Aquella zona és més propensa a aquests fenòmens?

— Doncs el cert és que hi ha un punt aleatori en la ubicació, és a dir, en si una dana descarrega més pluja en un municipi o en un altre. El que no és aleatori és que això es produeixi en aquestes èpoques: tenim dues èpoques humides, la primavera i la tardor.

¿I quins efectes té tot plegat sobre el litoral i sobre el fet, constatat, que el mar cada vegada va guanyant més terreny a la terra?

— Des d’un punt de vista de la platja, les danes no són el pitjor escenari per a la costa, perquè normalment són d’origen molt local. És molt diferent dels temporals de llevant.

Els temporals de llevant són més perjudicials per al litoral que les danes, doncs?

— Sí, fan més mal. Els temporals de llevant es generen al golf de Lleó i la propagació de les onades fa que l’onatge de llevant sigui més destructiu a causa de l'orientació de la costa catalana. És el més destructiu des del punt de vista de l’erosió costanera i de l’afectació a les infraestructures. 

En aquest últim temporal, els avisos i les crides a la prevenció han fet que no s'hagin hagut de lamentar, sortosament, víctimes mortals. ¿Però com és que encara no som capaços de predir la intensitat o de protegir-nos per evitar certes destrosses que es repeteixen?

— Les alertes primerenques o early warnings, com en diem, si s’utilitzen bé i s’hi aposta per part de l’administració pública ens poden donar cada vegada dades més fiables sobre quin impacte tindran aquest tipus de fenòmens. També és cert que no són fenòmens fàcils, perquè tenen un punt aleatori, com comentava abans. A la costa parlem sobretot d’adaptació –ja no de lluita, sinó adaptació– al canvi climàtic. I adaptar la costa vol dir tenir la platja tan ampla com sigui possible, que tingui dunes, que pugui absorbir tota l’energia d’aquest tipus de fenòmens extrems.

¿I caldria també construir una línia zero de protecció dins el mar?

— Nosaltres no parlem de construir dics ni estructures rígides, sinó el contrari, pensem més aviat en solucions basades en la natura, tenint en compte l’aire que apila l’aigua contra la costa, l’onatge i la concomitància de les marees per predir les pujades del nivell del mar.

Des del vostre laboratori, quines són les principals línies d'investigació que treballeu per poder predir millor aquests fenòmens i protegir la costa?

— Afrontem el problema des de tres vessants: la recollida sistemàtica i permanent de dades i variables oceàniques o hidrodinàmiques, que això ho hem de fer conjuntament amb l'administració; la utilització de models numèrics cada vegada més sofisticats i amb més resolució espacial i temporal que ens permeten entendre quina és la resposta del sistema costaner quan hi ha aquest tipus d'esdeveniments, i, en tercer lloc, el fet de tenir un laboratori d’assajos, on testegem possibles solucions basades en la natura i veiem, per exemple, quina capacitat tenen d’atenuar les onades una llacuna o la posidònia.

Això al mar. I sobre la terra, al sòl?

— Doncs treballem juntament amb els geòlegs, que es dediquen a investigar la dinàmica dels rius, per exemple, i en aquestes disciplines encara hi ha molt camp per córrer també. L'ocupació de la zona costanera per part dels humans, per exemple, és clarament un tema. El procés d'urbanització que hi ha hagut a la conca mediterrània, i a les comarques catalanes, ha fet que els rius, que abans podien laminar-se quan plovia, ara baixin amb més força quan plou.

I davant d’aquesta nova normalitat de fenòmens molt més intensos, ¿no hauria de fer ja diversos anys que ens anem preparant per afrontar-los millor? El de canvi climàtic no és un concepte que ens vingui de nou ara...

— Hauríem de ser més resilients, sí. Establir polítiques actives perquè aquesta costa sigui més resilient i pugui assimilar millor aquest tipus d'escenaris extrems. 

Anem tard?

— Es pot veure el got mig ple o mig buit. Perquè sí que hi ha casos en els quals nosaltres hem participat, juntament amb administracions públiques, per implementar solucions més resilients a les zones costaneres, i també és cert que les administracions també estan promovent o estan començant a interioritzar tots aquests plans. Jo penso que hi ha hagut un canvi, però encara hi ha moltes incerteses sobre cap a on ens portarà el canvi climàtic.

Segons la seva expertesa, quin hauria de ser el següent pas, el més urgent?

— És molt important fer plans d'adaptació a les zones costaneres davant del canvi climàtic a llarg termini. És a dir, que l'administració, la ciutadania i també les empreses privades i els centres de recerca es posin a consensuar aquests plans per tenir un full de ruta i poder establir polítiques per anar-nos adaptant al canvi climàtic. No el podrem combatre, hem d’adaptar-nos-hi.