A la caça dels pescadors furtius de crancs blaus al delta de Llobregat

Delta del LlobregatEn Sergi és dalt d’una torre de fusta des d'on veu gairebé tot el delta del Llobregat. Tot i això, no desenganxa els ulls dels prismàtics que porta penjats al coll i que li serveixen per inspeccionar la zona. Fa menys de tres anys que ha entrat al cos d'Agents Rurals i una de les seves tasques és vigilar aquest espai declarat d'interès natural a tocar de l'aeroport del Prat.

A un cantó té la desembocadura de la riera de Sant Climent i a l'altre la platja del Remolar, que es tanca durant alguns mesos de l’any per facilitar que el corriol camanegre, un ocell protegit d'uns 40 centímetres d'envergadura, pugui fer el niu a la zona. Avui, la missió d'en Sergi és, precisament, controlar que ningú creui el perímetre barrat per tal de preservar aquesta espècie. L'entrada a l'espai ha estat tancada des del mes de març i la regulació ha donat els seus fruits: durant la primavera van néixer els polls i s'ha aconseguit que ningú els pertorbi en els primers mesos de vida.

A pocs metres i amb el so constant dels avions que sobrevolen el delta hi ha en Jordi, la Mar i l'Abel que també fa poc que s'han estrenat al cos. Formen part dels 200 efectius que han entrat als Agents Rurals en els darrers dos anys amb l'objectiu que el 2030 Catalunya compti amb una plantilla de 900 agents rurals.

Una sèrie de canyes col·locades a la vora de la riera meticulosament una al costat de l'altra els crida l'atenció. Tot i que a simple vista poden semblar branques, quan s'hi acosten comproven que tenen fils enganxats a les puntes. "Això vol dir que algú ha estat pescant cranc blau de manera il·legal", adverteix la Mar. És el que anomenen marisqueig: quan pescadors furtius posen trossos de pollastre a l’extrem dels fils i creen una canya de pescar força rudimentària, però eficaç. Els agents expliquen que, tot i estar prohibida, aquesta és una activitat freqüent a la zona.

A vegades l'estratègia per capturar exemplars d'aquest crustaci va més enllà. A pocs metres de l'estructura de canyes sobresurt una malla de tela, que en treure-la de l’aigua desvela la seva forma real. És una trampa per a crancs fabricada a partir d’un paraigua. Els agents comissen el material i el porten a la central. Aquest cop els autors de l'art de pesca no eren a la zona, però en cas d’haver-los-hi trobat, els agents els denunciarien i tot plegat podria derivar en l'obertura d'un expedient sancionador.

“Les persones que duen a terme activitats com el marisqueig ho fan per a l'autoconsum o per vendre el producte de forma il·lícita”, explica Jordi Miranda, sotsinspector del cos i cap de l’àrea del Baix Llobregat, que compta amb una quinzena d'efectius. Miranda admet que també es troben casos de pesca i caça furtiva (d’ocells principalment) per la zona.

“Aquests darrers mesos hem tingut un gran volum de feina als espais protegits del delta a causa de l’ús inadequat de l’espai, ja que hi ha zones amb accés limitat per protegir la flora i la fauna que molta gent no respecta. Alguns ho fan expressament i altres per desconeixença”, comenta l’Abel, que abans d'entrar al cos formava part d'una Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i ja havia treballat en la prevenció, vigilància i extinció d’incendis.

Des de l’1 de gener s’han realitzat un total de 529 actuacions al delta i s’han imposat 134 denúncies. Aquestes actuacions formen part principalment del Pla de Reforç de la Vigilància als Espais Naturals de Protecció Especial, que vol incrementar la presència d’agents rurals en espais protegits.

Protecció de la flora

La platja del Remolar no és l’únic espai del delta del Llobregat que es tanca per protegir els seus ecosistemes: el tresor natural de la Ricarda també ho fa durant certs mesos, i la zona de l'estany de Ca l’Arana, tot l’any. A l'altre costat del riu d'on els agents han trobat les trampes il·legals de crancs hi ha un altre espai restringit. En aquest cas, el motiu de la mesura és la protecció de l'Orovanche foetida, una planta parasitària que creix a partir d’una altra espècie germana, l'Ononis natrix. Sense l'una, l'altra no pot viure; per tant, cal protegir tot l'ecosistema de la zona per garantir-ne la supervivència.

Tot i les restriccions, les petjades delaten que algú s’hi han passejat. Per situacions com aquestes els agents reclamen un sistema més efectiu per tancar l’accés. “Aquí hi ha afluència de gent tot l’any. Si no preservem bé aquest espai perdrem el valor ecològic del delta del Llobregat”, lamenta en Sergi. Tot i això, fins ara la vigilància ha permès recuperar algunes espècies com l'Echium arenarium, una planta de flors violetes de la qual mai se n'havia trobat un exemplar a la zona. A més també s'ha fet reflotar la població d’Achillea marítima: fa un any i mig només se n'havia localitzat un exemplar i ara n'han florit una quinzena.