Els fars de la Costa Brava permeten saber com eren els temporals fa 150 anys
El Meteocat digitalitza més de 40.000 arxius amb un segle d'observacions que ajudaran a estudiar el canvi climàtic a la costa catalana
Sant Sebastià de PalafrugellEl Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat aquest dijous, al far de Sant Sebastià de Palafrugell (Baix Empordà), el projecte de digitalització de les observacions meteorològiques dutes a terme entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX en nou fars emblemàtics de la Costa Brava. Amb aquest projecte, que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona, s’han aconseguit catalogar i emmagatzemar digitalment un conjunt de 44.168 imatges que contenen les observacions del temps dels fars de Sant Sebastià, el Cap de Creus, Cadaqués, Tossa de Mar, el Port de la Selva, Palamós, Roses, les Illes Medes i Sant Feliu de Guíxols entre els anys 1853 i 1956.
Aquesta tasca permet conservar uns registres històrics que ens recorden la importància que ha tingut sempre l'observació meteorològica per a la societat catalana i, especialment, ajuden a aprofundir en l’estudi de l’evolució del clima en una de les zones del planeta que han viscut un ascens de la temperatura mitjana més accelerat en les últimes dècades.
Els faroners, uns observadors meteorològics d’excepció
L’historiador i arxiver municipal de Tossa de Mar, David Moré, especialista en fars i amb una llarga tradició familiar al voltant d’aquest patrimoni, ha explicat la importància que han tingut els fars històricament i l’evolució que van seguir des de mitjans del segle XIX, quan la reina Isabel II volia garantir la navegació i el comerç amb la creació d’un sistema d’enllumenat litoral.
Cadascun d’aquests fars es va dotar d’un personal que vetllava pel seu manteniment i disposava de vuit llibres de servei per anotar les incidències, el manteniment de la senyalització marítima i les anotacions meteorològiques, entre d’altres. Són aquestes anotacions, conservades en condicions perfectes, les que es van enviar al far de Sant Sebastià de Palafrugell als anys noranta per problemes d’espai a l’arxiu de Girona.
El subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat, Enric Cobo, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Sarai Sarroca, han celebrat que s’hagin conservat els documents, se’ls hagi posat a l’òrbita dels arxius i s’hagi acabat produint aquesta col·laboració entre els arxius i el Meteocat.
El rescat d’aquestes dades és clau per conèixer millor el clima del passat i millorar l’anàlisi de les tendències i de la variabilitat climàtica, entre d’altres. Això és especialment rellevant en una zona com la Costa Brava, ja que la línia de la costa és una zona poc representada en les observacions meteorològiques i els fars aporten informació de dades instrumentals (termòmetres, anemòmetres...), però també de les no instrumentals, com l’observació de l’estat de la mar, les tempestes o la visibilitat.
Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia de l’SMC, ha posat en relleu precisament aquesta observació de la visibilitat per ajudar a entendre la boira costanera, molt complexa perquè es crea i es desfà amb facilitat. L’anàlisi de les dades observades ajudarà a millorar el coneixement sobre la seva dinàmica i en quines condicions es forma a la nostra costa. També es podran validar projeccions i millorar el calibratge de les simulacions dels models.