Les pluges torrencials han augmentat un terç aquest inici d'any

BarcelonaLes pluges que han caigut durant els dos mesos que portem d’any al Mediterrani occidental han estat un terç més torrencials en comparació amb les d’abans que el planeta s’escalfés 1,3 °C. Aquesta és la conclusió de l’informe publicat aquest dijous pel grup de científics internacionals del World Weather Attribution (WWA), que ha analitzat les precipitacions excepcionals caigudes en aquest inici del 2026 al nord-oest i sud-est d’Espanya, al sud i nord de Portugal i al nord del Marroc.

En concret, l’informe conclou que a les regions del sud l’increment de la intensitat de les pluges ha estat d’un 36%, mentre que a les del nord ha estat d’un 29%. Els experts destaquen el “nombre inusual” de borrasques i tempestes que han afectat tota la península Ibèrica i el nord del Marroc durant el gener i febrer, mesos hivernals habitualment secs a casa nostra. Només en aquest període ja han arribat fins a nou borrasques de gran impacte, una xifra extraordinària.

L’estudi atribueix a la petjada humana aquest augment dels episodis de fenòmens extrems, concretament a les emissions de diòxid de carboni. En aquest sentit, els experts han combinat els augments observats amb simulacions de models climàtics, i els resultats demostren que la mà de l’home és la causant directa de l’increment d’almenys un 11% de la intensitat de les pluges al nord-oest peninsular.

"Els patrons meteorològics que abans eren més adaptables, ara s'estan convertint en desastres més perillosos, i això és exactament el que suposa el canvi climàtic, amb pluges cada cop més intenses i severes", explica David García García, un dels autors de l’estudi i professor del departament de Matemàtiques Aplicades i Enginyeria Aeroespacial de la Universitat d’Alacant.

L’epicentre de les extraordinàries pluges d’aquest 2026 ha estat el municipi de Grazalema, a Cadis, on en pocs dies va caure la pluja que hi acostuma a acumular-se en tot un any, amb més de 2.000 l/m², causant grans estralls. A més de les pluges excepcionals i intenses, l’informe també destaca els episodis de vents “huracanats” que ha patit les últimes setmanes la península.

Aquest context de temps tan inestable, segons recull el mateix estudi, s’ha produït per diversos factors. Un d’ells ha estat el fet que les altes pressions –els anticiclons– s’han ubicat al nord d’Europa, provocant un bloqueig atmosfèric que ha desviat el corrent en jet i la circulació habitual de les borrasques cap a latituds més baixes. Però destaca el fet que aquest tren de borrasques ha estat “sobrealimentat” per corrents atmosfèrics que han aportat molta humitat provinent d’una important onada de calor marina a l’oest de l’Atlàntic. Una combinació fruit de l’escalfament global que ha extremat els episodis de pluges a casa nostra.

Impactes en infraestructures i habitatges

L’estudi del WWA alerta que les pluges cada cop més torrencials suposen “un risc creixent” per a les infraestructures i habitatges construïts en zones inundables, així com per a les persones que hi viuen o hi circulen. El grup d’experts també alerta dels efectes dels forts vents cada cop més freqüents, i es fa ressò d’algunes de les xifres més impactants que han provocat els temporals dels últims dos mesos.

En aquest sentit, a Espanya les inundacions i els danys en infraestructures han causat prop de 12.400 evacuacions i han afectat 115.000 persones en 19 pobles de la Serra de Cadis. L’informe es fa ressò que el govern espanyol ha hagut de mobilitzar més de 7.000 milions d'euros en ajuda, a més dels 1.780 milions d'euros addicionals aportats pel govern andalús.

Portugal va registrar sis víctimes mortals durant la tempesta Kristin, amb vents de fins a 202 km/h que van deixar un milió de persones sense electricitat i van causar danys estructurals generalitzats. Pel que fa al nord del Marroc, les inundacions van causar 43 morts, van desplaçar 300.000 persones i van inundar 110.000 habitatges.