Els temporals i la falta de planificació porten les platges catalanes a una situació límit

BarcelonaCom seran les platges del futur? Encara més: n'hi haurà, de platges, en un futur? Amb aquestes dues potents reflexions el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC) ha volgut posar sobre la taula, aquest dimecres, la necessitat "urgent" de planificar la gestió de les sorres al litoral català per evitar que les platges desapareguin.

Els temporals de llevant, les danes o gotes fredes –que són cada vegada més intenses– i el canvi climàtic, que roba espai a la platja, estan canviant la morfologia de les platges catalanes a un ritme difícil de contrarestar. I la burocràcia i el fet que la competència sobre aquestes qüestions és compartida (l'Estat gestiona la sorra, la Generalitat l'ordenació territorial i els municipis part de l'urbanisme) acaben de complicar la presa de decisions per pal·liar aquest desgast del litoral.

Així, experts i representants institucionals del món local i de la Generalitat s'han reunit aquest dimecres al Palau Macaya de Barcelona per analitzar els reptes i per fer propostes per garantir la sostenibilitat de la costa catalana. L'enginyer de camins, canals i ports i vocal del CAdIC Ramon Arandes ha obert l'acte amb la presentació d'un informe contundent que alerta que "la manca d'una gestió integral i coordinada de les sorres pot portar a la degradació progressiva i irreversible de les platges catalanes".

Segons Arandes, “el problema no és la presència dels ports, sinó la manca d’aportacions de sediments i la inexistència d’una planificació eficient". Per això, assegura, cal actuar amb rigor científic i tècnic. El document recull fins a 10 propostes clau per millorar la gestió del litoral, i en concret de la sorra, entre les quals se subratlla la necessitat d'integrar els dragats portuaris en una planificació global i la reducció dels tràmits i els temps administratius per poder remuntar sorra retinguda als ports. De fet, el consell assessor fa una crida directa a les administracions públiques "perquè assumeixin un paper actiu en la definició d'una estratègia litoral a llarg termini, dotada de recursos i planificació tècnica".

Durant la taula rodona, la directora de la Zona Portuària Centre de Ports de la Generalitat, Margarita Díez, ha explicat que "arribar a un consens per fer una planificació d'usos d'un port, per exemple, arriba a ser extremadament complex". "De vegades es fa un vestit tant a mida que quan canvia una mica ja no val. I això, en infraestructures que es pensen a 30 anys vista, és un problema, perquè ens encotilla i ens fa perdre moltes possibilitats", ha afirmat. Els temps per arribar a acords i engegar els projectes també són, segons Díez, excessivament llargs.

Al col·loqui, diferents experts han coincidit a dir que cal més coordinació i que, efectivament, el futur de les platges, tal com les coneixem, està en dubte, però no tots comparteixen la visió negativa. "Sense els espigons, Sitges ja no tindria platges, i sense el port, Mataró tampoc", recordava Arandes a l'inici de l'acte. I la directora general de Polítiques del Litoral de la Generalitat, Kiryat Mercado, hi ha posat xifres: "Hi ha platges que, en els últims cinc anys, han perdut un 74% de superfície, amb tot el que això comporta tant per a la ciutadania com per l'ecosistema preuat que representen les platges i com a zona de protecció per a moltes infraestructures", ha explicat.

En aquest sentit, el més contundent ha estat l'expert en litoral i regidor d'Ecologia Urbana de Calafell, Aron Marcos: "Hem de pensar quines platges podem mantenir i quines no. Tenim reptes com la pujada del nivell del mar i caldrà veure quines podem mantenir, com, quant costa i qui ho pagarà", ha etzibat.

Mercado, en canvi, no és tan pessimista i ha explicat que el Govern ja està treballant en informes i plans per ajudar els municipis a mantenir les seves platges. "Estem elaborant informes que contindran cinc o sis mesures que els ajuntaments poden tirar endavant per garantir el bon estat de les seves platges. Seran mesures personalitzades en cada cas, perquè el que pot servir a una platja pot no servir a una altra", ha explicat la responsable de Polítiques del Litoral. "Estem intentant accelerar la burocràcia amb l'Estat i escurçar terminis", ha insistit Mercado.

I de la sorra de la platja a la dels rius. El gerent del Gremi d'Àrids, Jaume Puig, ha obert encara un últim debat. Cal o no netejar les lleres dels rius? Puig ha recordat que és una pràctica que s'evita, igual com la de "tocar" la sorra de les platges, però que "caldria revisar-ho perquè si no es pot treure sorra i sediments acumulats dels rius l'aigua es desvia cap a altres llocs", ha apuntat. Puig també ha explicat que diverses empreses de submarinisme han explicat al gremi que el nivell de la sorra submarina també està pujant "perquè la platja, de forma natural, no té capacitat per moure la sorra fins a la platja", i això està fent que molts ecosistemes hagin quedat sepultats durant l'última dècada sota tones de sorra que ha sedimentat en el fons marí. "Malauradament no podem anar contra la natura, però posarem tots els esforços, amb espigons, dunes i el que calgui, per no sacrificar cap platja", ha conclòs Mercado.