El camp de golf de Melilla: una obra controvertida feta amb fons europeus
Part dels dos milions d'euros que va costar la instal·lació es va finançar amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder), que pretenen corregir desequilibris entre territoris
BarcelonaLa imatge del camp de golf de Melilla, situat entre la polèmica tanca i el centre d'estada temporal d'immigrants (CETI), ha il·lustrat les desigualtats de dos mons que es toquen. La fotografia, obra de l'activista José Palazón, de l'ONG Prodein, retrata el drama d'un grup de subsaharians intentant saltar la tanca mentre a pocs metres uns jugadors gaudeixen d'una estona d'oci. L'estampa exemplifica el contrast, però el camp de golf té una història encara més controvertida.
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu va rebre una sol·licitud per investigar el camp de golf de Melilla, edificat al costat de la tanca, formulada per Ecologistes en Acció, que ho considerava un símbol de l'opulència davant de la misèria. L'entitat no entenia que part del finançament de la instal·lació esportiva, que va costar gairebé dos milions d'euros, partís dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder). Aquests fons pretenen corregir desequilibris entre territoris. Ecologistes en Acció també criticava que es destinessin fons públics a edificar una instal·lació que requereix molt consum d'aigua en una ciutat que pateix periòdicament dificultats de subministrament.
El camp de golf de Melilla es va inaugurar el juliol del 2009 després de quatre anys d'obres. Tot i que la normativa europea avala la creació d'instal·lacions esportives o infraestructures que puguin potenciar el turisme, la Comissió de Peticions va oferir una valoració sobre el projecte, arran de les peticions d'investigació per la ubicació del camp de golf -"insultant", segons Ecologistes en Acció- i el consum d'aigua que se'n generava.
En la seva resposta, la Comissió de Peticions de l'Eurocambra detallava que la competència de construir el camp de golf de Melilla era "exclusiva de les autoritats espanyoles", tant estatals com municipals. Brussel·les es va desmarcar de la responsabilitat i va respondre als peticionaris que s'havia "respectat la legislació en vigor". Amb aquest argumentari, el Parlament Europeu va declarar nul·la la petició d'Ecologistes en Acció i la va deixar sense efecte.