Menys estrangers, més nacionalitzacions
La població de nacionalitat estrangera cau el 2013, un any en què es disparen els processos de naturalització
BarcelonaLa població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya es va reduir en 69.258 persones, una caiguda del 6%, durant l’any 2013, segons les dades del padró municipal d’habitants l’1 de gener del 2014 publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La reducció va ser molt més forta que durant l’any 2012, quan havia sigut de 28.307 persones, un descens del 2%. Aquesta reducció excepcionalment forta va coincidir amb un augment sobtat del nombre de nacionalitzacions d’estrangers residents a Catalunya. El 2013 es van nacionalitzar 73.468 estrangers, gairebé el triple que el 2012, quan se n’havien nacionalitzat 25.891.
Xifres d’orígens diferents
Una dada prové del padró i l’altra del ministeri de Treball
Segons va puntualitzar ahir a l’ARA un portaveu de l’Idescat, les xifres de població de nacionalitat estrangera al padró no es poden relacionar directament amb les xifres de nacionalitzacions segons el ministeri de Treball i Seguretat Social, ja que es tracta de dues fonts de dades amb orígens absolutament diferents. No es pot assegurar, doncs, que en les xifres d’estrangers del padró s’hi hagin restat 73.468 persones que es van nacionalitzar. Les tendències, però, sí que permeten treure la conclusió que l’augment de les nacionalitzacions va ser un factor determinant en la caiguda de la població de nacionalitat estrangera.
Pes de l’Amèrica del Sud
És el col·lectiu que més es redueix i també el que més es nacionalitza
Les dades detallades per continent de procedència corroboren la relació entre les dues estadístiques. La disminució més important dins de les diferents subcategories de població estrangera correspon al continent americà, amb un descens de l’11,8%, i especialment a l’Amèrica del Sud, amb una caiguda del 14%. El nombre d’originaris d’aquesta regió es redueix en 36.002 persones, gairebé la meitat de la variació de la població estrangera. En les estadístiques de nacionalitzacions, també són àmplia majoria les de persones originàries de l’Amèrica Central i del Sud. Del total de 73.468 estrangers residents a Catalunya nacionalitzats l’any passat, 45.976 eren d’aquesta regió.
Pla intensiu a tot l’Estat
El govern espanyol va agilitzar les naturalitzacions l’any 2013
El nombre de noves nacionalitzacions per residència es va disparar a tot l’Estat l’any 2013. La causa va ser l’aplicació d’un pla intensiu de tramitació d’expedients de nacionalitat, impulsat pel govern espanyol l’any 2012. Segons les dades del ministeri de Justícia, el 31 de desembre del 2011 hi havia més de 465.000 expedients de nacionalitat pendents de tramitar, equivalents a un endarreriment d’uns dos anys i mig. El juny del 2012 el ministeri de Justícia va delegar en els registradors de la propietat la responsabilitat de tramitar els expedients, que fins llavors tramitava directament el ministeri, per agilitzar el procés.
Increment de l’emigració
El segon any en què marxen més estrangers dels que arriben
L’evolució de la població estrangera també té relació amb el creixement vegetatiu de la població i amb els moviments migratoris. Pel que fa als moviments migratoris, l’any 2013 va ser el segon consecutiu en què van marxar més estrangers dels que van arribar. La immigració va baixar de les 86.823 persones de l’any 2012 a 79.736 persones el 2013, mentre que l’emigració va créixer de 87.985 a 93.472 persones. Aquesta xifra, però, queda encara per sota del nombre de sortides dels primers anys de la crisi. El 2010 i el 2011 van marxar de Catalunya 105.385 i 107.160 persones estrangeres, respectivament.
Reducció a tot Catalunya
Concentració a les comarques gironines i les d’activitat agrària
La reducció de la població estrangera a Catalunya l’any 2013 va afectar totes i cadascuna de les comarques de Catalunya. Les dades de l’Idescat, però, reflecteixen que es consolida la concentració més gran de la població estrangera a les comarques gironines i a les comarques lligades a l’activitat agrària. El pes dels estrangers sobre el total de població de Catalunya va baixar l’any 2013 a un nivell inferior al del 2008, fins al 14,49%. En diverses comarques, però, el percentatge és força superior. L’Alt Empordà (26,6%) i la Segarra (24,7%) són les dues comarques amb més concentració.
El nombre d’afiliats estrangers a la Seguretat Social a tot l’Estat va créixer en 1.235 cotitzants, un augment del 0,08%, al mes de gener en relació amb el mateix mes de l’any passat, segons va informar ahir el ministeri de Treball i Seguretat Social. Es tracta de la primera taxa interanual positiva en l’afiliació d’estrangers des de l’any 2008, després dels continus descensos dels últims mesos de gener, en què s’han arribat a registrar caigudes del 6% interanual.
En relació al mes anterior, la Seguretat Social va perdre 36.583 cotitzants estrangers al gener, un descens del 2,3%, fins a situar el nombre d’immigrants en alta en 1.516.056 ocupats. El ministeri de Treball i Seguretat Social va recordar ahir en publicar les dades que el gener és un mes en què sempre decreix l’ocupació. Del total d’immigrants que estaven donats d’alta a la Seguretat Social en acabar el mes de gener, 1.271.672 cotitzaven al règim general; 240.614 al règim d’autònoms; 3.511 al règim del mar, i 259 al règim del carbó.