Més de 218.000 catalans tenen una malaltia mental diagnosticada

BarcelonaEsquizofrènia, depressió, ansietat i trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) són molt més comuns del que podria semblar a priori. Avui se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, una bona oportunitat per recordar que a Catalunya hi ha prop de 160.000 adults i 58.500 infants i adolescents diagnosticats, un col·lectiu que aspira al reconeixement de la seva singularitat, però també vol una plena normalització.

L’any 2006 la Generalitat va aprovar el Pla Director de Salut Mental. Està dirigit des de llavors per la doctora Cristina Molina, que recorda a l’ARA que va ser fruit d’un acord ampli amb familiars, associacions i professionals. “És un dels programes que més bon resultat ha tingut en menys temps”, assegura.

Èxits i mancances

Molina cita entre els èxits la capacitat d’haver implicat els metges d’atenció primària, que el pla de cronicitat hagi incorporat també la salut mental, un enfocament que contempla de manera diferenciada els joves i els adolescents, la conscienciació creixent de la societat i la col·laboració d’altres departaments. De fet, des del juliol és el departament de Presidència qui coordina l’atenció per potenciar la necessària mirada transversal. Fa anys que l’acord és que els pacients portin una vida tan normalitzada com sigui possible, amb el recurs més adequat en cada cas, una situació molt lluny de la condemna que representava el tancament de per vida en institucions sanitàries.

Malgrat els notables avenços, encara hi ha aspectes a millorar, segons reconeix Molina, com la important variabilitat clínica que hi ha en el tractament, l’augment de casos entre els adolescents o una inequitat en l’atenció entre territoris. Les retallades van impedir acabar de desplegar la xarxa tal com estava dissenyada, però no s’ha tancat cap centre i les restriccions pressupostàries han recaigut sobretot en les plantilles. De fet, el pressupost que destina el Servei Català de la Salut (CatSalut) als 123 centres especialitzats s’ha reduït un 5,6% en els últims anys, fins als 336 milions d’euros, quan la retallada que ha patit el pressupost sanitari és del 16,5%. Molina assegura que és perquè el Govern ha sigut “sensible”. Les malalties de salut mental tenen costos difícils d’interpretar però, només en el cas de la depressió, els experts calculen en 760 milions d’euros el cost anual, incloent-hi despeses indirectes com les baixes laborals. Addicionalment, es creu que el 10% del pressupost sanitari té a veure amb la salut mental d’una o altra manera.

Problema creixent en joves

Les dades indiquen que el nombre d’adults que atén la xarxa especialitzada s’ha reduït, per una implicació més gran de la primària, però 50.000 persones tenen diagnosticat un trastorn de l’estat d’ànim i 28.000 més pateixen esquizofrènia.

La principal preocupació, però, recau en la població infantil. En només cinc anys ha crescut un 19% el nombre de menors atesos i fins a un 54% les patologies més greus. Gairebé 18.000 joves tenen TDAH o trastorns de conducta i 9.500 un trastorn d’adaptació. Molina reconeix que la prevalença dels problemes de salut mental és el doble entre el jovent -4,1% enfront del 2,6% dels adults-, però nega que pugui haver-hi una única explicació. El context de crisi influeix, però també hi ha més sensibilitat per detectar problemes i un augment del consum perillós de tòxics. En definitiva, el consens més estès apunta a la combinació del context però també d’una base neurològica.

“Si hi ha actuacions precoces podem condicionar molt l’evolució” i aconseguir que la majoria de problemes se superin, afegeix la directora del pla. Prevenció, detecció precoç i atenció són necessàries, però també fer un diagnòstic adequat. En els últims anys, per exemple, han augmentat molt els diagnòstics per TDAH. Molina reconeix que és un tema que “preocupa”, i per això han elaborat una guia de pràctica clínica. En el document se subratlla que és imprescindible que el diagnòstic el faci un especialista i que el tractament que se’n derivi sigui preferentment psicològic. Els fàrmacs no són recomanables en menors de 6 anys i, en els casos que sí que calgui medicar, és necessari informar bé els pares dels efectes secundaris que se’n poden derivar. La farmacologia és un àmbit complex, ja que tot i que la despesa en antidepressius és molt elevada, es calcula que només la meitat dels diagnòstics són correctes. La recepta electrònica pot ajudar a detectar consums de risc però, mentrestant, la consciència social i evitar l’estigma segur que poden aportar resultats positius.