Les ciutats catalanes que 'indulten' els veïns amb cotxes contaminants

BarcelonaL'1 de gener del 2025 era una data assenyalada al calendari dels veïns de l'àrea metropolitana de Barcelona. Després de mesos a mig gas, sis zones de baixes emissions (ZBE) començaven a funcionar a ple rendiment i, per tant, amb multes. És el cas de Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola, Sant Joan Despí, Gavà i Viladecans. En aquestes ciutats, els veïns amb cotxes contaminants poden circular pels barris afectats un màxim de 24 dies l'any si hi estan registrats, però, si superen aquest llindar i no acrediten cap circumstància especial, com baixos nivells de renda o necessitats de transport per motius sanitaris, són multats. Només hi ha una excepció: Cerdanyola ha decidit eximir tots els veïns empadronats de les multes durant els pròxims tres anys. Ara, altres municipis seguiran el mateix camí.

El model de Cerdanyola es va treballar dins de l'AMB –precisament el responsable de mobilitat és el seu alcalde, Carlos Cordón– i es va avalar tenint en compte la realitat del municipi. Segons fonts de l'entitat, Cerdanyola és una ciutat amb molt menys transport públic que les altres, i per això s'ha decidit donar un marge de temps en què es farà un esforç per millorar les connexions interurbanes. Malgrat que l'oposició de Cerdanyola acusa Cordón d'haver-se desmarcat del consens de l'AMB rebaixant l'exigència de la ZBE, des del govern municipal argumenten que l'afectació real sobre el trànsit és molt poca: només un 1,5% del trànsit a Cerdanyola correspon a veïns amb un cotxe sense etiqueta ambiental.

¿Algun municipi metropolità més podria sumar-se a aquesta aposta? D'entrada, els que ja han començat el 2025 amb el model acordat per l'AMB ho descarten, segons les fonts consultades per l'ARA. Ajuntaments com el del Prat –governat pels comuns, defensors a ultrança de les ZBE– recalquen que han fet molts esforços per donar a conèixer les excepcions socials per a ciutadans amb rendes baixes o transportistes a punt de jubilar-se i que, a la pràctica, són molt pocs els cotxes infractors. En un dia laborable normal, els vehicles sense distintiu només representen un 1,6% del trànsit, diuen. De fet, el Prat també va començar l'any multant, però ha ajornat al març les sancions per problemes tècnics amb les càmeres de control, segons confirmen fonts municipals.

En canvi, Sant Cugat sí que s'obre a fer algun canvi a la seva ZBE, que van posar en marxa amb sancions incloses ja el 2021. Va ser el segon municipi català a fer-ho després de Barcelona, i castiga amb sancions de 200 euros o més qui circuli amb vehicle contaminant en les hores de vigència de les ZBE. Després de quatre anys de rodatge, Sant Cugat vol estudiar què funciona i què cal adaptar. El replantejament coincideix amb el canvi de color polític de l'Ajuntament, que abans liderava un tripartit d'ERC, el PSC i la CUP i ara està en mans de Junts.

Descafeïnar les ZBE?

El model de Cerdanyola és únic dins de l'àrea metropolitana de Barcelona, però no a Catalunya. Hi ha altres ciutats que han decidit que no multaran els veïns que viuen dins les ZBE quan comencin a posar multes aquest 2025: és el cas de la segona corona metropolitana, que va batallar especialment perquè la ZBE fos menys restrictiva, amb Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet i Rubí al capdavant.

Més enllà, la resta de capitals catalanes s'han acollit al mateix model. A Girona, la ZBE entrarà en funcionament l'estiu de 2025 i tampoc es multarà els veïns que tinguin un cotxe empadronat a la ciutat des del 2024 o abans. Tarragona els eximirà durant un any, mentre que Lleida, que començarà a sancionar a l'estiu, també els aixeca el veto.

¿Això suposa descafeïnar les ZBE? El Pla de Qualitat de l'Aire Horitzó 2027, l'instrument del Govern que en regula les condicions base, no recull explícitament aquesta excepció, que entitats com la Federació Catalana de Municipis van demanar incloure expressament a l'aleshores conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Sigui com sigui, el Govern actual del PSC –que governa a la majoria de les ciutats on s'ha aplicat l'excepció a veïns– no té plans de reformar el Pla de Qualitat de l'Aire. Fonts de la conselleria de Territori afegeixen que el Govern vol que el nou pla, d'aplicació a partir de 2028, "s'elabori de forma consensuada" amb els ajuntaments i "tots els organismes involucrats en la qualitat de l'aire".

Badalona, vers lliure

Mentrestant, la ZBE metropolitana que no acaba d'arrancar és la de Badalona. El govern de Xavier Garcia Albiol l'està retardant tot el possible després de suspendre l'octubre del 2023 l'ordenança que l'aplicava a 40.000 cotxes de la ciutat. La tesi d'Albiol és que, abans d'exigir a la ciutadania que es canviï de cotxe, s'han de posar en marxa mesures de suport als afectats. Fonts municipals concreten que, a Badalona, ara s'està duent a terme un estudi extern per definir les fases d'implementació de la ZBE. El govern considera que el traçat inicial era massa ampli i és partidari d'activar les fases de la nova ZBE "progressivament, a mesura que els indicadors ambientals ho justifiquin".

Un altre municipi metropolità que està fent el ronso amb la posada en pràctica de la ZBE és Castelldefels, també governat pel PP. Preveu aprovar l'ordenança aquest any, ajustant-se al model pactat dins l'AMB, però vol aplicar una moratòria de sancions fins al 2030 als conductors amb dificultats per canviar de vehicle i que el necessitin en el seu dia a dia. Si tant Badalona com Castelldefels no activen les ZBE durant el 2025, podrien arriscar-se a perdre les ajudes milionàries de l'Estat per a la millora del transport públic, atès que la normativa estatal ho posa com a condició per fer la transferència, segons confirmen fonts de l'AMB.