Més radars per fer front a l'augment de ferits a les carreteres catalanes

BarcelonaQuan toca fer balanços de sinistralitat, el Servei Català de Trànsit sempre avisa que mai es pot dir que les dades són bones. No ho són perquè l'any passat van morir 180 persones a la xarxa viària catalana. Ara bé, el 2024 es va registrar un descens destacat: han baixat un 21% respecte al 2023 i un 26% si es compara amb el 2019. Tot i això, el director de Trànsit, Ramon Lamiel, ha avisat que les dades de víctimes mortals a les zones urbanes (que gestionen els ajuntaments i que representen el 25% del total) encara no són del tot definitives.

Les dades de víctimes mortals a les vies interurbanes, que sí que depenen de Trànsit, s'han tancat amb un descens de l'11% respecte al 2023, amb 136 defuncions en 121 accidents. Sí que hi ha una pujada del 12% dels ferits greus: n'hi ha hagut 804 en un any, més de dos cada dia. "L'increment de la mobilitat s'ha de veure reflectit en algun lloc, i es veu en els ferits greus", ha apuntat Lamiel.

L'objectiu del 2030 és no superar les 87 víctimes mortals. "Estem molt lluny de l'objectiu", ha admès Lamiel. Per això, des de Trànsit continuaran intensificant mesures i una de les principals són els radars de velocitat. El director de Trànsit ha anunciat que el 2025 volen que entrin en funcionament sis nous radars remolc, una mena de radars mòbils amb moltes més capacitats. Actualment, a Catalunya n'hi ha quatre funcionant que en un any han multat 110.000 vehicles. És a dir, fins a 300 fotografies de cotxes que anaven massa de pressa cada dia.

[El dels radars remolc] "És un bon sistema per controlar la xarxa viària i reduir la sinistralitat", ha afirmat Lamiel. Aquests radars mòbils està previst que vagin a 150 punts de "màxima perillositat". En paral·lel, el Govern continuarà posant radars en línies (els que són petits i mai se sap si hi ha una càmera a dins) en 550 quilòmetres on s'acumulen la majoria dels ferits.

Per reduir la sinistralitat, Lamiel també ha anunciat aquest dilluns que, juntament amb la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i l'enginyer Lluís Jofre, la Generalitat està desenvolupant un sistema d'intel·ligència artificial (IA) per predir on hi ha més risc de patir un accident. Sobretot, estarà centrat en l'AP-7, en el tram que va del Vendrell a Granollers.

De moment ho han provat amb la predicció de velocitat dels vehicles i amb la quantitat de cotxes que passen per un punt i l'encert registrat és del 95%. "No abaixarem la guàrdia a l'AP-7", ha promès Lamiel. El 2024 s'hi van registrar sis morts, fins a nou menys que el 2023. I tot i que s'hi concentren molts més cotxes, Trànsit sempre manté que l'alliberament dels peatges és un dels factors que explica el descens d'accidents mortals, perquè ara hi ha més cotxes circulant per una via més segura.

Prevenció

En la tasca de prevenció, Trànsit se centrarà en aquells grups que tenen més risc de patir un accident mortal. Per exemple, el 45% dels morts del 2024 en les vies interurbanes van ser col·lectius vulnerables. En concret, 47 motoristes, vuit vianants, sis ciclistes i un usuari de patinet elèctric. Per als motoristes, Trànsit vol implementar una nova formació que inclogui cursos de recuperació de dos punts.

Un dels col·lectius que ha patit un augment preocupant és el de les furgonetes. D'una víctima mortal el 2023 s'ha passat a 13 el 2024. Per fer-hi front, Trànsit estudia un reforç de la formació i una finestra de recuperació de punts, que precisament també permetria aquest reforç de la formació. En paral·lel, Trànsit enllesteix un programa de seguretat viària a les presons fent servir realitat virtual.

Les campanyes de prevenció aniran dirigides sobretot a més grans de 55 anys. Els homes representen el 86% de les víctimes mortals i la franja d'edat de 65 anys a 74 és la que registra un augment més destacat de víctimes: de 17 a 9. Els dies més crítics continuen sent els festius i el cap de setmana, que acumulen la meitat de morts, i l'executiu posarà més controls aquests dies.

El 2024, la carretera que va acumular més víctimes mortals (fins a set) va ser la C-37. En segon lloc, amb sis morts a cada via, hi ha la C-25, la N-II, la N-420 i l'AP-7. En aquest sentit, de cara al 2025 Lamiel ha avisat que "mai es pot abaixar la guàrdia" a les carreteres i ha assegurat que el telèfon mòbil continua sent l'element que causa més distraccions al volant. "Una altra causa és la velocitat. Si sumem la distracció i la velocitat, encara tenim un còctel més explosiu", ha lamentat.