Mòbils a les aules: d’amenaça a aliat
El Govern impulsa un pla pilot per potenciar l’ús dels telèfons com a eina educativa en 100 centres públics
BarcelonaLa Sabina pot fer servir el mòbil a classe sense amagar-lo. No li cal mirar-lo de reüll ficat a la butxaca de la jaqueta o al calaix de la taula, perquè el seu institut, el Joaquim Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès, autoritza l’ús del telèfon a les aules des de fa quatre anys. Però això no significa que els estudiants tinguin carta blanca per treure el mòbil a classe: en horari lectiu només el poden consultar amb finalitats educatives i quan tenen el consentiment del mestre.
Per tant, els alumnes poden cercar informació complementària a les lliçons o participar en jocs interactius amb la resta de companys, però no poden enviar whatsapps o connectar-se a Instagram. “La tecnologia no pot quedar fora de l’aula: és una eina amb un gran potencial que la majoria de joves ja duen a la butxaca. No podem renunciar-hi, però calen unes pautes per assegurar que se’n fa un ús responsable”, defensa el cap d’estudis del Joaquim Pla i Farreras, Toni Aparicio.
Des que va arribar al departament d’Educació el maig passat, el conseller Josep Bargalló ha defensat reiteradament que el sistema educatiu català ha d’anar de bracet de la tecnologia -com ja fa aquest institut de Sant Cugat-, i ahir la conselleria va fer el primer pas en aquesta direcció amb la presentació del projecte Mòbils.edu. Un pla que Bargalló defineix com a programa d’innovació pedagògica a les aules, pioner a Catalunya, que situa l’ús de la tecnologia mòbil -telèfons i tauletes- al centre per assolir l’èxit educatiu. A través d’aquest programa, la Generalitat vol millorar la competència digital dels infants i adolescents de 100 escoles i instituts catalans i, de retruc, potenciar les competències d’aquest alumnat. La convocatòria del pla, que estarà oberta a tots els centres públics, se celebrarà al maig. Els 100 escollits podran posar en marxa aquest projecte de cara al curs 2019-2020.
Els primers beneficiaris seran les classes de 5è i 6è d’educació primària d’aquests centres, però la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital de la Generalitat, Mar Camacho, va detallar que el programa s’anirà estenent progressivament a altres cursos, fins que al tercer i últim any de la prova pilot es pugui arribar a la totalitat dels estudiants. El projecte -al qual la conselleria destinarà 400.000 euros- permetrà als alumnes portar a classe el telèfon personal. Bargalló, que va reconèixer que el programa és “agosarat”, va apuntar que gairebé tres de cada quatre joves d’entre 10 i 15 anys tenen accés a un mòbil i que aquesta xifra voreja el 100% quan arriben als 16 anys: el 98,9% dels adolescents es connecten a internet a través del telèfon, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. El pla, a més, inclou una formació específica per al professorat del centenar de centres seleccionats per “reforçar totes les competències de manera transversal, i no només la digital”, va detallar Camacho. Entre els exemples d’assessorament que rebran del departament destaca la incorporació de mentors especialitzats per tutoritzar els professors a l’aula.
Immersió en els continguts
El conseller d’Educació va ser molt contundent sobre la competència normativa de cada centre a l’hora de regular l’ús general dels telèfons: “Nosaltres parlem de l’ús educatiu dels mòbils a les aules, però cada centre ha de regular-ne com cregui més convenient l’ús al centre”. Bargalló va assenyalar que només un 35% dels centres de primària i secundària de titularitat pública -incloent-hi els concertats- fan un ús educatiu dels telèfons mòbils a l’aula.
Els alumnes del Joaquim Pla i Farreras en són exemple. No fan servir el telèfon exclusivament per buscar informació o enregistrar les activitats que fan a classe en vídeo, sinó que també poden utilitzar-lo per immergir-se en els continguts de les lliçons. Els telèfons es poden convertir en microscopis incorporant-hi una lent accessòria a la càmera. Així la Sabina i els seus companys poden fer treball de camp a la natura recollint mostres. Les ciències socials també es beneficien de la tecnologia mòbil. “Un estudiant utilitza unes ulleres de realitat virtual de cartró amb el mòbil per veure un vídeo en 360 graus sobre la revolució russa, i mentrestant explica als seus companys què veu i com se sent”, posa com a exemple Toni Aparicio. No només adquireixen els continguts històrics segons els cap d’estudis, sinó que també treballen les emocions i l’empatia.
“Els mòbils permeten fer més activitats a l’aire lliure. Ens ajuden a fer sortir l’aprenentatge de les classes o, encara millor, ens permeten que qualsevol espai del centre es pugui convertir en una aula”, afegeix Aparicio. A més, remarca que d’ençà que permeten els telèfons els alumnes son més responsables amb els mòbils: “Si incompleixen les normes d’ús no protesten sinó que assumeixen el seu comportament”.
