Mor Fèlix Martí, fundador del Centre Unesco de Catalunya i primer director de la Fundació Bofill
Va estar vinculat a l'antifranquisme i a diverses organitzacions dedicades a treballar per la pau
BarcelonaEl fundador del Centre Unesco de Catalunya i primer director de la Fundació Bofill, Fèlix Martí, ha mort aquest dimarts. Nascut a Barcelona el 1938, Martí va ser filòsof i professor i va estar vinculat a diverses organitzacions dedicades al treball per la pau, el diàleg, la llibertat i el respecte entre religions. La seva trajectòria va estar marcada per l'oposició democràtica al franquisme, fins al punt de ser empresonat durant un mes i mig i condemnat per haver facilitat l'edició de publicacions democràtiques.
Des de molt jove va estar vinculat a l'escoltisme i el moviment estudiantil, i va ser successivament comissari de Minyons Escoltes (1960-1963) i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona (1963-1968). Es va llicenciar en filosofia el 1965 i va iniciar-se com a professor d'aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1968-70), on més endavant va ser el director del Laboratori de Sociologia. Va dirigir la Fundació Bofill des de l'any 1969 fins al 1971, i posteriorment en va ser patró. També va exercir la docència a l’Institut de Teologia de Barcelona (1973-1988), i el 1974 va ser cofundador del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, en el qual va militar fins a l’absorció dins del PSC-PSOE l'any 1978.
L’any 1984 va fundar el Centre Unesco de Catalunya, i el va dirigir fins al 2002. Dins de la Unesco també va ser president del Comitè Consultiu sobre Pluralisme Lingüístic i Educació Multilingüe (1999-2003). El 1992 va ser un dels promotors de l’Associació per a les Noves Bases de Manresa, una organització creada per actualitzar les reivindicacions catalanes de sobirania i autogovern.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons i distincions, entre les quals la presidència honorària de l'organització Linguapax (1994), dedicada a promoure la diversitat lingüística arreu del món, i del Centre Unesco de Catalunya (2003), a més de la medalla Unesco dels drets humans (1995), la Creu de Sant Jordi (2002), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006) i el Premi a la Projecció Internacional de la Generalitat (2010). El 2006 va publicar les memòries Diplomàtic sense estat, i el 2013 Déus desconeguts.
Detenció i empresonament
Durant la seva etapa com a director de la Fundació Bofill va haver d'afrontar un capítol que quedaria marcat en la història de l'entitat i també en la seva trajectòria en l'antifranquisme cristià i catalanista. Es tracta del mes i mig d'empresonament que ell i un empleat de l'entitat van patir durant l'etapa franquista com a represàlia per haver donat suport a publicacions democràtiques. Ell mateix ho va rememorar l'any 2021 en un enregistrament per a una col·lecció de vídeos que recullen la història de la Fundació Bofill: en el marc de la persecució a dirigents de l'Assemblea de Catalunya, l'any 1971 la policia va escorcollar també la seu de l'entitat i va detenir tres treballadors per haver editat les publicacions d'altres entitats de l'oposició democràtica.
Martí, que no era a la seu en aquell moment, es va presentar més tard a la comissaria de la Via Laietana i es va entregar com a responsable. Dos dels treballadors van ser alliberats, però el tercer va quedar arrestat juntament amb Martí sota una acusació de propaganda clandestina. "Vaig passar unes males nits a la comissaria de la Via Laietana, amb maltractaments. No podria dir que va ser una tortura, però van ser maltractaments", explicava Martí a la gravació sobre la història de la Fundació. En el mateix document recordava com 72 hores més tard els van portar a la presó, i van passar-s'hi un mes i mig fins que van sortir en llibertat provisional.
Dos anys més tard van ser jutjats al Tribunal de Orden Público (TOP). "Naturalment, vam dir la veritat, vam dir que sí, que nosaltres crèiem que la difusió de notícies que havíem fet estava emparada en la defensa dels drets humans, de la lliure informació, que en tot cas nosaltres no érem els autors d'aquells textos, però que ens semblava que com a entitat d'orientació democràtica havíem de facilitar l'edició d'aquesta petita publicació". Tant Martí com el treballador de la Fundació que havia estat arrestat van ser condemnats a dos anys de presó, però la falta d'antecedents va evitar que haguessin de tornar a estar entre reixes. La seva condemna no va ser amnistiada el 1977.