El Morrot: la reforma pendent

“El pitjor lloc de la ciutat”. Així va definir l’àrea del Morrot l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya al mes de setembre. Trias va considerar que la zona, que inclou el port, la ronda Litoral, el cementiri de Montjuïc i la marina del Prat Vermell, agafava el relleu al que considerava fins llavors el pitjor espai de la capital catalana: la plaça de les Glòries. Un mes després que Trias fes aquestes declaracions, l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Foment van firmar l’acord que permetia l’ampliació de la ronda Litoral entre la Zona Franca i Montjuïc. O, cosa que és el mateix, van segellar l’acord que desencallava l’esperada reforma del Morrot.

La remodelació consistia a convertir el tram de la ronda Litoral a l’altura de la Zona Franca que va sobre les vies del tren en un carrer més de la ciutat amb calçada per als cotxes i vorera per als vianants. L’acord apuntava que la ronda Litoral quedaria dibuixada a dos nivells de trànsit: a dalt s’utilitzarien dos carrils per al trànsit local i s’habilitarien espais per a vianants. A baix hi hauria els quatre carrils d’ara de la ronda, que s’utilitzarien per el trànsit més fluid. A través d’aquesta reforma, reclamada des de fa anys, es convertiria la ronda Litoral en un gran passeig urbà i es descongestionaria el trànsit. A finals de març l’Ajuntament va arribar a un acord amb Adif per adquirir els terrenys de l’estació de mercaderies del Morrot. Aquest punt era el que impedia fins llavors dur a terme la reforma pactada, perquè per poder fer l’ampliació calia desplaçar l’estació de trens de mercaderies del Morrot fins a Can Tunis. La previsió és que les obres de la nova ronda Litoral no comencin fins a principis de 2019.

Una zona inaccessible

“El Morrot s’ha de convertir en un element clau per generar una nova relació entre els dos vessants de la muntanya, recuperant la façana marítima de Montjuïc per a l’ús ciutadà”, explica el director general de Barcelona Regional -l’agència de desenvolupament urbà que depèn de l’Ajuntament-, Willy Müller. El projecte de reforma de Barcelona Regional, que es podia veure a l’exposició “Ciutat port: la Barcelona productiva” fins a principis d’abril i que va inaugurar el mateix alcalde Trias, planeja que es millorin les connexions entre les parts de la ciutat “fins ara separades o mal connectades” com la Zona Franca, la façana marítima de Montjuïc o els molls de creuers.

“Volem que el límit de Barcelona se situï més enllà de la roca de Montjuïc. Hem d’obrir la ciutat al Mediterrani, que sigui una nova porta al delta del Llobregat”, reivindica Müller. Per aconseguir-ho proposa la connexió de la marina del Prat Vermell i del passeig de Zona Franca amb “la ciutat consolidada”, que es “millorin” els accessos a la muntanya i que es “doni continuïtat” al passeig marítim.

Pel que fa a Montjuïc, Müller apunta que el Morrot ha de millorar les connexions amb els seus trets distintius -el far, el cementiri, el castell o els Jardins Mossèn de Costa i Llobera- per “recuperar” així la façana marítima de la muntanya. “Cal que els barcelonins reconeguin el Morrot com una part de la ciutat. Ara mateix no s’hi pot accedir, és un cul de sac”, lamenta el director general de Barcelona Regional. Però per l’arquitecte la transformació de la zona no només hauria de ser urbanística, sinó que també hauria de ser estratègica.

“Convertir el Morrot en ciutat no vol dir que la zona sigui un talús. Es tracta de transformar-lo en una zona plena d’oficines i de temes nàutics”, va apuntar Trias a finals de març, després de signar l’acord amb Adif per adquirir els terrenys de l’estació de mercaderies. “Si bé abans de l’any 1992 es va voler transformar el seafront, ara cal que recuperem el waterfront”, apunta Müller. Així, es pretén transformar l’àrea en un “punt clau d’economia productiva” de la ciutat. El que queda descartat definitivament és el projecte de barri d’habitatges Blau@Ictinea, que formava part del programa electoral de Trias fa quatre anys.