Nadons prematurs: un pols diari contra el món exterior

BarcelonaUn nadó nascut a les 24 setmanes de gestació va morir diumenge passat a la unitat de neonatologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona afectat pel bacteri multiresistent Klebsiella pneumoniae. El director clínic de pediatria del centre gironí, Josep Mayol, va subratllar ahir que, tot i la presència d’aquest germen a les instal·lacions de cures intensives i neonatals, la causa principal de la mort va ser “la immaduresa” i prematuritat del nadó. El cas del Trueta se suma a la mort de dos nadons més a la Vall d’Hebron fa 15 dies per la presència del mateix bacteri a l’organisme. En aquest cas, havien nascut després de 24 i 25 setmanes de gestació, i van morir a causa d’una inflamació intestinal, coneguda com a enterocolitis, agreujada pel contagi del germen.

Els pediatres adverteixen, però, que la Klebsiella només va agreujar les complicacions de salut que els nadons ja presentaven pel sol fet d’haver nascut prematurament. “La causa de la mort no és el bacteri, sinó la seva presència en nens extremadament vulnerables amb altres complicacions de salut”, resumeix el director clínic de pediatria de l’Hospital Germans Trias de Badalona, Carlos Rodrigo. Els tres menors afectats pel microorganisme multiresistent van néixer abans de les 28 setmanes i amb un pes inferior al quilogram, entre els 500 i els 700 grams de pes. Eren extremadament fràgils i presentaven problemes de salut propis de la immaduresa dels seus òrgans: el cor, els pulmons, el cervell i el budell no funcionaven per si sols. Alhora, els infants estan envaïts de dispositius externs que els salven la vida però que, al mateix temps, afavoreixen l’entrada d’infeccions a l’organisme.

La neonatòloga i infectòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Elisenda Moliner assegura que com més petit és un nadó més vulnerable és a les complicacions cardiorespiratòries, intestinals, cerebrals i immunològiques que afecten els nadons nascuts amb un pes inferior al quilogram. Tots tres nadons van viure fora de l’úter matern abans de temps i, per tant, els seus cossos no estaven prou formats per tirar endavant de manera autònoma. Els pediatres sostenen que la mort dels prematurs és sovint inevitable, sobretot en els nascuts abans de les 28 setmanes de gestació, però que la taxa de supervivència global s’enfila al 80% dels casos. “Perquè sobrevisquin hem d’intubar-los, ajudar-los a respirar amb ventilació mecànica, sondar-los per alimentar-los o col·locar-los una via per als fàrmacs”, precisa Moliner.

Els nounats ingressats a les unitats de cures intensives tenen un tub digestiu estèril que és colonitzat pels bacteris de l’àmbit hospitalari, i poden arribar a enfrontar-se a més de tres infeccions diferents que posen en perill la seva vida. Els microorganismes poden entrar per contacte amb la pell, per l’ús de dispositius de reanimació o per l’administració d’antibiòtics. “L’ingrés suposa un risc per a la seva vida, però sense aquestes atencions que agreugen el seu pronòstic moririen”, subratlla Carlos Rodrigo. La xifra de naixements prematurs s’ha mantingut estable en les últimes dues dècades.

Més prematurs en un futur

L’any 2017 van néixer a Catalunya 5.192 criatures amb un pes baix, és a dir, inferior als 1.500 grams. La xifra de menors que poden considerar-se extremadament prematurs -els que pesen menys d’un quilogram en el moment de néixer- representa únicament el 0,85% dels nadons nascuts abans de temps. Si bé aquests naixements suposen un fet excepcional si es comparen amb les dades dels nadons nascuts amb un pes normal -quatre de cada cinc nadons catalans-, es preveu que el nombre d’infants prematurs vagi a l’alça en els pròxims anys. La maternitat tardana és un factor clau.

Les dones tenen fills quan són més grans i pateixen malalties com la hipertensió o la diabetis, que poden estimular els parts abans de temps. Els embarassos múltiples també han augmentat el volum de parts prematurs, així com les innovacions obstètriques, que permeten que ara neixin nadons que fa una dècada no haurien sobreviscut. “El mecanisme més efectiu per evitar més morts de prematurs és ajornar al màxim el naixement. Cada setmana que passen dins l’úter augmenta moltíssim la seva supervivència”, diu Moliner.

El brot al Josep Trueta que va afectar fins a 12 nounats ingressats “està controlat”, insistien ahir fonts del centre: l’últim positiu detectat va ser a principis d’abril i només hi ha dos infants amb presència del bacteri al cos. Com que no han emmalaltit, estan en aïllament per precaució, com ja va fer la Vall d’Hebron amb els vuit nadons colonitzats pel mateix microorganisme i que encara segueixen en un espai físic diferenciat per evitar la transmissió del germen a altres nadons. A tots els hospitals catalans se segueixen protocols molt exigents pel que fa a la higiene, ja que qualsevol persona pot ser un focus potencial de bacteris per als infants, sigui el personal sanitari o la família. En aquest sentit, però, la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat va exigir ahir en un comunicat que els centres extremin les precaucions i mesures de control per reduir el risc de contagi.