Nahua, la gossa que corre amb cadira de rodes
El giny, dissenyat als EUA, li permet viure després de néixer amb una mala formació de les vèrtebres
Vilafranca del PenedèsLa Nahua és una gossa de raça que no ha caminat mai amb les quatre potes. Va néixer amb les vèrtebres creuades, de manera que des de mig llom fins avall no hi té gens de sensibilitat. Tampoc no té control de l'esfínter. Un germà seu, amb la mateixa malformació congènita, va morir al cap de poques hores, però la Nahua, gràcies a la voluntat de l'Associació d'Amics per la Defensa dels Animals del Penedès (ADAP) i de la seva adoptant, Mireia Rafecas, ha aconseguit caminar i córrer. El giny que l'hi permet és una cadira de rodes dissenyada expressament per a gossos als Estats Units.
El fisioterapeuta Toni Ramon és un dels responsables d'ortopèdia canina que les importa des dels EUA. "La de la Nahua costa gairebé 300 euros perquè és de mida petita; les cadires més grosses per a gossos com un santbernat poden costar-ne 500", explica. Ell les va conèixer l'any 2000 en un congrés als EUA, i el 2009 muntava amb un altre soci una botiga 'online' de venda. Ara cada un en té la seva empresa pròpia, i a l'Estat hi ha d'altres persones que també en venen i fins i tot en fan.
L'ADAP va contactar amb en Toni gràcies a l'Associació Animals Sense Sostre, que els en va parlar. La Nahua tenia tan sols mig any quan ja tenia la cadira de rodes, sufragada gairebé íntegrament per l'ADAP però també per padrins o col·laboradors voluntaris que hi van fer aportacions quan se'n van assabentar. Més tard, la Mireia va obrir un esdeveniment al Facebook a la Nahua, en què explicava la seva evolució, i va ser llavors quan va trobar més voluntaris que es van oferir a cobrir despeses de les necessitats de la gossa. "Al veterinari habitual on vaig a Vilafranca ens deixaven bolquers i cremes per a la Nahua", diu la Mireia.
El cas és que la Nahua aixeca passions. Quan passeja pels carrers de Vilafranca del Penedès, és el centre d'atenció, humana i animal. "Una vegada, un home que portava una criatura amb cadira de rodes va dir: 'Mira aquest gos, quina pena!'". La Mireia ho recorda sorpresa, perquè "la Nahua no fa pena ara, perquè se'n surt de tot, i se la veu contenta". I també perquè, de forma indirecta, estava dient a la criatura que és una pena anar amb cadira de rodes.
Pena o no, la Mireia Rafecas ha aconseguit superar tots els impediments fisiològics de la Nahua, nom que li va posar l'ADAP. Li posa bolquers per passejar pel carrer per controlar la incontinència constant, i per casa hi té repartits per força estances matalassos amb travessers –una peça de tela gruixuda o d'un material absorbent que es col·loca transversalment al llit d'infants o de malalts entre el llençol de sota i el matalàs per evitar que es mullin–. Les dermatitis que pateix la gossa les cura amb cremes especials. I els veterinaris li han confessat que la paraplegia no li complica la bufeta de l'orina, cosa que acostuma a passar als gossos amb la mateixa malaltia, i que implica que els propietaris en forcin el buidatge amb les mans. "Ho vaig arribar a fer, però em trobava que la bufeta estava buida". Esclar que la Nahua no ho acumula, "i la prova també és la quantitat de bolquers i de travessers que gasto en un dia, que poden arribar a ser, tant d'un com de l'altre, uns deu".
A les nits, la Mireia ha aconseguit no haver-se de llevar per canviar-li els bolquers. "Se'm va ocórrer la idea dels matalassos a terra amb travessers i la vaig encertar, perquè la Nahua s'hi va traslladant a mesura que els va embrutant".
Per acabar, l'educadora canina Neus Bertran, col·laboradora de l'ADAP, explica que la Nahua no sap fer una de les necessitats instintives dels gossos, deixar rastre. No ho fa perquè porta els bolquers. "Potser en algun moment li podria haver provocat frustració però no ho sabem, perquè tampoc no ho manifesta". També és cert que la paraplegia no li comporta cap impediment mental ni físic. "Els gossos tampoc no tenen consciència de malaltia", indica Bertran. Però sí que demostren pors i capteniments estranys quan han patit maltractaments, diu Bertran. En canvi, la Nahua és una gossa espavilada, que opta per una rampa en comptes d'unes escales quan una cosa i l'altra estan de costat. I sobretot emana felicitat.