El monstre del llac Ness fa 80 anys

BarcelonaEls lectors de l'edició del 2 de maig del 1933 de l''Inverness Courier' es van trobar amb una notícia sorprenent: l'aparició, en les aigües del llac Ness, d'un "animal gegant, semblant a una balena". Quan els responsables del diari van decidir donar ressò a la història que explicava Alex Campbell, agutzil del llac i periodista, poc es podien imaginar que estaven posant els fonaments d'un mite que entraria a formar part de la història de l'Escòcia contemporània, i d'una inesgotable font de divises. Nessie, el monstre del llac, segueix sense ser divisat. Però ja té 80 anys.

El relat de Campbell narrava, de fet, el que li havia explicat Aldie Mackay, la propietària d'un hotel de la zona. Mackay va assegurar a Campbell que el 14 d'abril va veure alguna cosa al llac, negra, humida, que girava en cercles. Un monstre. La notícia original va captivar la imaginació del públic fins al punt que, en pocs mesos, el monstre del llac Ness era famós arreu del món. Els habitants d'Inverness, la ciutat més gran propera al llac, asseguraven que sempre s'havien sentit històries que parlaven de la presència d'un monstre al llac. Però la publicació en un diari d'una suposada visió de l'animal donava credibilitat al relat de Campbell. Una fotografia del monstre a l'aigua no feia més que disparar el mite.

Un mite que ha sobreviscut durant dècades i que ha situat Inverness al mapa. La ciutat escocesa, fins aleshores un centre menor dedicat a la producció de whisky, va passar a convertir-se en una destinació turística de primer ordre, amb nous hotels i pensions, i els habitants de la zona van començar a guanyar-se uns diners organitzant excursions i visites guiades al llac. De proves no n'hi havia gaires. Però la boira, la pluja, les muntanyes i les dimensions del llac el feien la ubicació perfecta per a una història de monstres.

Amb el temps el monstre va deixar de ser vist com una amenaça i va passar a ser conegut amb el nom de 'Nessie'. Al llac ningú no el veu, però és present a totes les botigues de souvenirs del país, en forma de peluix, sovint amb una gorra i una faldilla tradicional escoceses. En teoria, és el descendent modern d'una antiga família de saures, i tot i que els científics insisteixen que és una invenció, el cert és que s'han organitzat nombroses expedicions per intentar recollir-ne proves. Dècades d'observació fotogràfica han anat seguides, les últimes dècades, de procediments sònics. Els resultats sempre han sigut discutibles i les proves, anecdòtiques. Però Nessie segueix viu i, aquest dijous, fa anys.