Nit al ras després del desallotjament del B9: "No hi ha cap pla"

BadalonaAl Mamadou se li posen els ulls vidriosos quan diu en veu alta que "no hi ha cap pla". Són gairebé les nou del vespre. Han passat més de 12 hores des que la policia ha començat el desallotjament de l'institut abandonat de Badalona B9, on fins fa poc habitaven unes 400 persones. Ara, més d'un centenar s'apleguen a l'esplanada que hi ha al davant sense tenir on anar. Molts no han dormit la nit passada, i els que ho han fet s'han llevat de matinada en alerta, sabent que estaven a punt de viure un dels desallotjaments més grans que s'han fet mai a Catalunya.

En tota l'esplanada només hi ha dues tendes de campanya, que a tot estirar podrien encabir tres persones cadascuna. L'alcalde, Xavier García Albiol, ja ha deixat clar durant el dia que no gastaria "ni un sol euro" perquè els desallotjats tinguin on dormir. Tres persones s'han posat en contacte amb el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya per oferir un lloc a casa seva. Les treballadores de la fundació Cepaim que també són a la plaça han recomptat només deu persones que han aconseguit un allotjament per aquesta nit. Per a la resta no hi ha cap pla.

Un cordó dels Mossos d'Esquadra barra el pas a l'edifici. Ningú intenta travessar-lo. La zona estarà vigilada tota la nit també per la Guàrdia Urbana i seguretat privada, i el dispositiu s'allargarà fins que s'enderroqui l'edifici. Serà en els pròxims dies, segons fonts municipals. Algunes persones que vivien al B9 encara tenen objectes dins i tampoc tenen clar si podran entrar a recollir-los. El motiu que els han donat és que ja havien tingut l'oportunitat de sortir voluntàriament i recollir les seves coses abans del desallotjament. Sobretot troben a faltar les bicis i els carros que molts feien servir per treballar. De fet, a la plaça n'hi ha diversos. També un remolc per a bici amb un cartell que diu, escrit a mà, "Buscar la vida".

Els que sí que han recollit les coses que tenien a l'antic institut no tenen on deixar-les. Al terra de l'esplanada hi ha sabates i roba estesa, com si fos la parada d'un mercat. Per tota la plaça hi ha desenes de maletes, motxilles farcides fins dalt i bosses de la compra plenes de roba. Alguns guarden les seves coses en carros de supermercat. A una banda, un grup de nois s'escalfen amb un foc a terra i més enllà també hi ha un radiador elèctric, però, evidentment, no hi ha on endollar-lo.

"No desapareixeran"

"S'aniran disseminant, la gent sap on buscar-se la vida d'una forma més o menys eficient", comenta un treballador social que els darrers mesos ha treballat sobretot en l'assentament del parc Joan Miró de Barcelona i que avui ha passat el dia davant del B9. "Per molt que alguns ho vulguin no desapareixeran, es buscaran la vida", afegeix una companya seva.

A la banda de la plaça més llunyana al B9, dos nois que fa unes hores eren dins l'antic institut es miren l'escena apartats de la resta. Algunes persones seuen al voltant de la plaça, però la majoria estan drets en petits grups que es van fent i desfent. Un dels dos nois va arribar al B9 ara fa dos mesos. Va ser el seu primer destí després d'emigrar. L'altre hi vivia des de fa un any, la meitat del temps que ha passat a Espanya. Els primers 12 mesos després d'emigrar des del Senegal va viure en albergs d'entitats i durant l'últim any el B9 ha sigut casa seva. Aquest matí ha optat per quedar-se dins l'institut fins a l'últim moment. "Aguantar". Ara, com molts, tampoc sap què farà. Diu que fa un temps va concedir una entrevista a una ràdio, però avui prefereix que el seu nom no es publiqui. Només porta una dessuadora per abrigar-se. "Fa fred, eh? Si plogués com ahir seria un problema".