“Soc de pagès, l'olor de porc no m’ha molestat mai”, diu l’Ariadna Rovira, de 20 anys. Va créixer en una granja a Sagàs, però viu a Solsona, on va començar a interessar-se per la caça. Avui forma part de la colla de caça de Berga i critica les persones que consideren que matar animals els converteix en assassins.
D’on et ve la caça?
— El meu tiet caçava i s’emportava de vegades el meu germà. A mi no, perquè allò era cosa de nois. Em va començar a interessar quan vaig anar a Solsona.
Com?
— Vaig conèixer la meva parella i a la primera cita vam anar a veure cabirols i conills.
Deunidó, com a primera cita…
— Ell ja caçava, i al cap de poc el vaig acompanyar. Vam estar molta estona quiets. I jo pensava: "Quin avorriment". Fins que de sobte vam sentir els gossos lladrar. Em va dir que em posés darrere seu i allà va ser quan vaig sentir emoció i vaig veure que allò m’agradava. Vaig decidir treure'm el permís d’armes.
Què et va agradar?
— L’emoció de sentir els gossos lladrar, la gent per l’emissora: "N’he matat un" o "Hòstia, se m'ha escapat…"
Avui tens una arma.
— Una Browning mk3 30.06. Me la va regalar el meu pare després d'aprovar tots els exàmens.
Què et van dir els pares?
— Estaven contents, i la mare em va insistir: "Sobretot, tot el que matis, aprofita-ho".
Com s’aprofita?
— Nosaltres normalment tallem el cap i ens el quedem com a trofeu, i la carn la mengem nosaltres o els gossos.
Trofeu?
— Et quedes amb el cap per posar-lo en algun lloc, o penjar-lo a la paret. Si ho fas amb la pell i tot és molt car, deuen ser uns 800 euros. Nosaltres el portem al taxidermista i ens costa uns 75 euros. I ens quedem només amb el crani, amb l’os. La majoria són a l’habitació.
Et despertes i els veus?
— Sí, estan col·locats a la finestra, deuen ser uns dotze o catorze.
Quin va ser el primer dia que vas matar un animal?
— Aquest estiu, un cabirol. La meva parella té una vista increïble i sempre veu els animals primer. Però aquesta vegada el vaig veure i li vaig dir: "Aquest el mataré jo". Vam anar a poc a poc, ens vam ajupir i va marxar corrents. Vaig pensar que s’havia escapat, però de sobte es va aturar, vaig disparar i el vaig matar. Vaig saltar d’emoció i alegria.
Què caceu?
— Cabirols, porcs, isards, cérvols, daines…
Com és un dia de caça?
— Ens llevem d’hora i anem a la barraca cap a quarts de vuit. Estem dividits per colles, jo estic a la de Berga. Aleshores, quan arribem, el cap de colla ja ens reparteix per punts, i uns van al pas i els altres amb els gossos.
I quina és la diferència?
— El pas és estar quiet en un lloc concret amb l’arma esperant que vinguin porcs. Els gossers van caminant amb els animals i intenten fer moure els porcs, que es posin a córrer. I parlem per l’emissora, cada colla té el seu canal, i per allà diem: "He vist un porc aquí, un allà".
Per què caceu?
— Hi ha una superpoblació de porcs i de cabirols que no és normal, i falten depredadors, perquè no hi ha el llop, per exemple. I els cabirols i els porcs es mengen el sembrat i també porten malalties. És important regular tot això i que la gent deixi de veure els caçadors com a assassins, com a maltractadors de gossos, perquè no és veritat.
Sents que se't veu com a assassina?
— Sí, totalment. Fa unes setmanes vau fer un reportatge a l’ARA. Vas veure els comentaris? Deien de tot… i a la mínima que tu contestes et poden denunciar i et treuen la llicència d’armes. I és l’altre qui et diu assassí. Aquesta gent s’ho hauria de replantejar una mica.
Què sents quan et fan comentaris així?
— Que no en tenen ni idea, perquè no s’informen o només s’informen de forma esbiaixada. I quan els rebats, només et diuen que és mentida.
Però abans descrivies l’emoció i el plaer d’aconseguir matar-lo.
— Sí, però no és per dir: "Que bé, l’he matat". És perquè estàs orgullosa del temps que has estat veient l’animal, estudiant-lo, veient per on surt i per on marxa. I finalment has aconseguit matar-lo. Però moltes vegades anem a la nit a veure’ls, només per veure’ls. No som assassins, si ho fóssim aniríem sempre a matar tot el que trobéssim.
Què t’agrada de veure’ls?
— L'any passat hi havia uns cabirols davant de casa fent el reclam. Veus la femella cridant el mascle, o el mascle cridant la femella. El porc amb totes les cries al darrere... És molt xulo.
A algú li pot semblar estrany que aleshores els matis…
— Per molt bonics que siguin, ens destrossen el camp. Llavors a mi em sap greu, però hem de viure d'alguna cosa.
No et fa por equivocar-te i matar algú?
— Anem amb molta cura. A mi em fa més por que vinguin els gossos amb el porc i matar un gos. I jo tinc dos gossos negres que es poden confondre: això em fa més por.
Quina diferència hi ha entre el gos i el cabirol?
— Què vols dir? Els gossos no malmeten els camps, i són nostres, són animals domèstics. Jo no li mataria a ningú el gos, segur que se l’estima. I la gent ha de saber distingir un animal domèstic d'un animal salvatge. Una cosa és un gos o un gat, i una altra un cabirol.
I entreneu els gossos per caçar?
— Sí, ve molt de la sang, de les races. Quan comences sempre costa, però normalment els gossos grans ensenyen als petits. Entre ells s’ensenyen.
Què és el millor de caçar?
— Per a mi, sentir els gossos. Ahir vaig estar tot el dia quieta al pas, quieta, sense veure ni un porc. Però els sentia a ells, als gossos, anar d’un lloc a l’altre. Van arribar a casa cansadíssims. Sense gossos no hi hauria caça. Per això els cuidem tan bé, i per això els estimo tant. I se’ns n'han mort caçant i els hem plorat.
Se us n'han mort?
— Sí, però és la seva vida. Per a ells morir caçant és el màxim. I mai som rates amb els gossos, els cuidem al màxim. Però també acabes entenent que amb la cacera el gos ha fruït, i això és el més important.
No ets el perfil clàssic de caçadora, no?
— Cada vegada som més noies. Ara, a la meva colla en som quatre. Abans no n’hi havia cap, i a poc a poc anem creixent.