BarcelonaUna de les idees que més repeteixen des del Sindicat de Llogaters és la d’organitzar-se per ser més forts i per tenir clars quins són els drets que no es poden vulnerar. A l’Angelina González, l’assessorament li va donar aire, perquè li va servir per descobrir que tenia dret a estar-se tres anys més al pis de la rambla del Poblenou d’on ja estava convençuda que hauria de marxar perquè no podia fer front a una pujada de lloguer de 200 euros. Quan faltava un any perquè expirés el contracte del pis on viu amb la seva filla, i veient l’evolució del mercat de lloguer a Barcelona, va decidir avançar-se i fer una trucada a l’agència per saber de quin mal moriria l’any següent -un comportament que, a posteriori, l’advocada l’hi va desaconsellar del tot.
En aquell moment, li van dir que l’augment seria de 25 euros mensuals i que ja podia passar a firmar la renovació. Ella, alleugerida, va dir que quedava un any i que, sabent que l’augment era aquest, ja firmaria quan s’acostés el final del contracte. “Estava angoixada perquè no en tinc prou amb un mes per canviar de vida i buscar un altre pis”, raona. La seva situació, però, va canviar del tot a finals d’octubre, quan va escriure a l’agència per confirmar que, a partir de llavors, passaria a pagar els 25 euros més i li van dir que no, que l’augment ara era de 200 euros mensuals.
Marxar de Barcelona
Desesperada davant la impossibilitat de fer front a la nova situació -el seu lloguer passava a ser de 950 euros-, va començar a mirar pisos i, en paral·lel, va contactar amb el sindicat, que és qui la va dirigir a l’advocada. Ella li va comunicar que no podien aplicar-li la pujada sense haver-la avisat, com a mínim, amb un mes d’antelació i que, com que no va ser així, tenia dret a continuar-hi tres anys pagant el mateix lloguer. Això sí, ara ja té les alarmes enceses per quan venci aquest termini.
“No puc estar buscant pis cada tres anys”, lamenta, i assegura que ja ha començat a mirar pisos però que ho fa amb la mirada posada fora de Barcelona.