La PAH critica les esmenes del PP perquè "desvirtuen" la ILP

MadridEl 12 de febrer, just després que el PP rectifiqués a última hora i acceptés la tramitació al Congrés de Diputats de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la dació en pagament amb caràcter retroactiu, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, va parlar d'una "victòria de la ciutadania", però va reaccionar amb cautela: va alertar que la "batalla" continuaria per evitar que en la seva tramitació la ILP es "perverteixi". Ahir, un mes i mig després, i abans que comenci la tramitació oficial de la iniciativa, Colau va donar a entendre que aquesta perversió ja s'ha produït.

L'endemà que el PP presentés les seves esmenes a la ILP i al projecte de llei sobre els desnonaments, la portaveu de la plataforma va dir, en declaracions a l'agència Efe, que les propostes dels conservadors són "inacceptables" perquè "desvirtuen totalment la ILP, que queda irreconeixible perquè no parlen de moratòries de desnonaments, no accepten la dació en pagament ni la retroactivitat i condemnen les persones afectades, les sacrifiquen i no els donen cap sortida". Colau va considerar que el PP no ha canviat de postura en els últims mesos, cosa que va qualificar de "decebedor".

Descompte del 35% del deute

Les esmenes del PP, que seran aprovades gràcies a la seva majoria absoluta al Congrés, per reformar la llei hipotecària fan pràcticament impossible la dació en pagament, que consisteix a saldar el deute entregant l'habitatge al banc que va concedir la hipoteca, i en descarten la retroactivitat. La proposta més destacada dels populars consisteix a rebaixar un 35% el deute si es liquida en cinc anys i un 20% si es paga en un termini de 10 anys. Segons Colau, l'opció dels descomptes "no és veritat en la pràctica perquè cap de les persones afectades té recursos per poder pagar aquest deute".

Les esmenes, com ja havia avançat el govern espanyol, també determinen que els desnonaments podran paralitzar-se si existeixen clàusules abusives en la concessió de la hipoteca i que ho podrà fer un notari, cosa que agilitzarà el procés. D'aquesta manera, l'executiu de Mariano Rajoy adapta la legislació a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, que el 14 de març va considerar abusiva la llei espanyola perquè és contrària a la legislació europea de protecció als consumidors. La norma actual impedeix al jutge aturar un desnonament preventivament, cosa que, segons el tribunal europeu, deixa totalment indefensa la persona que perd la casa. Si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l'única possibilitat que té actualment és indemnitzar-la.

A més, les esmenes del PP també flexibilitzen lleugerament les condicions per evitar ser desnonat i accedir a una rebaixa de la hipoteca. I com ja s'havia anunciat, fixen en tres, i no un com fins ara, els impagaments perquè el banc pugui iniciar el procés d'execució, i determinen que els interessos de demora només podran superar en un 2% l'interès pactat en el préstec.

Davant de les crítiques de la PAH, el portaveu dels conservadors a la comissió d'Economia al Congrés, Vicente Martínez-Pujalte, va subratllar ahir que les propostes presentades recullen l'"obligatorietat de renegociar" amb el banc i que la renegociació pot permetre "la dació en pagament més el lloguer social o, fins i tot, una moratòria".

Risc de col·lapse judicial

En canvi, Colau va afirmar que després de la sentència europea l'Estat té l'obligació d'establir alguna mena de retroactivitat. "Si no hi ha retroactivitat per als processos injustos, ens veurem obligats a acudir als jutjats i es judicialitzarà el conflicte i es col·lapsaran els jutjats. La ILP era una oportunitat perquè l'Estat reconegués que la llei és il·legal i donés una sortida a les persones afectades", va dir. El PP preveu que els canvis legals siguin una realitat al juny, però a hores d'ara l'entesa amb la PAH sembla una utopia.