"Papa, quan tornarem a casa?"

BarcelonaFa tres nits que l’Aurora, el Juan i els seus dos fills de 10 i 1 anys dormen al terra del pis d’una amiga. La família va ser desallotjada el 27 de maig passat, després de cinc ordres de desnonament que, gràcies a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), van poder paralitzar. “Si no fos per ells avui estaríem dormint en un banc”, no para de repetir l’Aurora. Està embarassada de 6 mesos.

Feia més de quatre anys que la família vivia en un pis al carrer Enginyer Moncunill, a l’Hospitalet de Llobregat. Després que l’Aurora es quedés a l’atur, la família no poder plantar cara a les despeses del pis. En el moment del desallotjament, el preu del lloguer suposava més de tres quartes parts dels seus ingressos, que es reduïen a una pensió per invalidesa del Juan, que pateix depressió.

Fa més d'un any que l'Ajuntament ha reconegut que el seu cas és una emergència, un fet que obliga l'administració pública (ja sigui municipal o la Generalitat) a resoldre la seva sol·licitud de reallotjament en un termini màxim de tres mesos. La PAH ha criticat, a més, que l'Ajuntament de l'Hospitalet està incomplint l'article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que les administracions públiques han de garantir allotjament adequat a les persones en procés de desnonament.

El propietari del pis va denunciar la família de l'Aurora i el Juan a través de la seva immobiliària per impagament de lloguer. Després de dos intents de desnonament al gener i al març, el jutjat va ordenar un llançament amb data oberta, és a dir, el desnonament es podia produir en qualsevol moment en un termini de dues setmanes. Va ser el primer de dos més. “No podíem dormir pensant que demà podrien venir i deixar-nos al carrer”, recorda el Juan.

Només dues setmanes abans de la primera ordre de llançament, el 'Butlletí Oficial de l’Estat' (BOE) publicava una reforma de la llei d’enjudiciament civil (LEC) que obliga a comunicar als afectats el “dia i hora exactes” del desnonament. No obstant això, aquesta modificació no s’aplicarà fins al 2020. D'altra banda, la situació de la família de l'Aurora i el Juan es pot considerar inconstitucional per la vulneració d'un dret fonamental com és el de l'habitatge.

La lluita per la pensió

El mateix dia del desnonament, seguint el protocol, la família va acudir als Serveis Socials. Segons l'Aurora, no va ser fins que la PAH va intervenir que van ser redirigits a una pensió. L'immoble, situat a l'avinguda Diagonal 578, no complia amb els mínims estàndards d'higiene segons la PAH. "No era un lloc digne, i menys per a una família amb menors", critica Lucía Delgado, la portaveu de la plataforma. "Els banys feien fàstic, hi havia burilles a terra, els llençols estaven bruts, hi feia pudor", constata l'Aurora.

Davant d'aquesta situació, la família va preferir passar la nit al terra del menjador de casa d'una veïna del bloc del qual havien estat desnonats. No va ser fins dos dies més tard que l'Ajuntament va respondre a la sol·licitud de reunió de la PAH per denunciar les condicions de la pensió. "No ens creien... deien que estàvem alterats", diu l'Aurora. Finalment, un grup de la plataforma va anar a la pensió de Diagonal a enregistrar imatges per fer-les servir com a prova. Però no van poder fer públiques les imatges perquè, segons denuncien, el propietari de l'immoble els va amenaçar amb "fer-los mal" si les emetien. "No ens deixava sortir del pis", recorda el Juan: "Ens va demanar el DNI i va gravar els nostres fills amb el mòbil", critica.

Després de comunicar les amenaces al responsable municipal d'Habitatge, els Serveis Socials van oferir a la família una pensió del mateix propietari que l'anterior. La família va declinar l'oferta i finalment se'ls va redirigir a l'aparthotel Balmes, a Cornellà, on s'hi van estar 12 dies. "Nosaltres no paràvem de buscar alternatives, però enlloc volen menors", explica l'Aurora, que lamenta que "la nena ha estat faltant a l'escola" perquè estan "lluny de l'Hospitalet" i no pot agafar el metro.

Futur incert

Aquest dilluns, l'Ajuntament ha deixat de pagar la pensió de Cornellà. "Ens van dir que no poden fer res més per nosaltres i que ja s'han gastat 900 euros". Avui serà la quarta nit que la família dormirà al terra del pis d'una amiga. La PAH està consultant juristes per tal d'esgotar totes les vies legals possibles, i el Juan s'ha passat tot el matí recollint i organitzant tota la documentació per poder denunciar el seu cas. De moment, la família està al carrer, sense cap prestació ni sostre, esperant. "És molt trist, però no som els primers ni els últims", lamenta el Juan. "El més dur és quan la nena em pregunta quan tornarem al pis, perquè jo tampoc ho sé", diu.