Violència sexual

El Parlament portarà a Madrid una proposta perquè els delictes de pederàstia no prescriguin

La proposició de llei catalana anirà al Congrés, on es debatrà la modificació del Codi Penal actual per a les penes superiors als cinc anys

BarcelonaEl Parlament de Catalunya vol que els delictes sexuals contra menors no prescriguin. Després de mesos de treball, PSC, ERC, Junts i En Comú Podem han registrat aquest matí una proposició de llei per donar resposta a les peticions de la societat civil, que reclamava la imprescriptibilitat dels delictes greus de pederàstia, els que tenen una sentència amb penes de més de cinc anys de presó. La iniciativa catalana s'enviarà a Madrid perquè el Congrés debati la modificació del Codi Penal. Els diputats espanyols tindran l'última paraula.

Aquesta proposició de llei neix de la tasca duta a terme per la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església, que va constituir-se a finals del 2022 i porta tot aquest any treballant en la investigació i reparació de les víctimes de pederàstia dins l'Església catòlica, però també en altres àmbits com l'escolar o l'esportiu. A principis d'estiu, el psiquiatre infantil Miguel Ángel Hurtado, víctima d'abusos a Montserrat, va presentar als grups polítics una proposta, feta per un equip de juristes xilens, per "homologar Espanya amb la resta de països del nord d'Europa" on ja s'ha aprovat la "imprescriptibilitat" dels delictes més greus de pederàstia.

Cargando
No hay anuncios

L'últim canvi del 2021

Finalment, després de mesos d'estudi per part de les formacions polítiques catalanes, es tirarà endavant la proposta de llei que pretén impulsar un canvi del Codi Penal actual, i que no serà retroactiva: només afectaria els casos nous. Avui dia, a Espanya la llei Rhodes de protecció integral a la infància i l'adolescència aprovada el 2021 fixa que la prescripció dels delictes de pederàstia comenci a comptabilitzar a partir del dia que la víctima compleix 35 anys. Això implica que la majoria de les agressions sexuals infantils prescriuen quan la o el supervivent té entre 40 i 45 anys, i en casos especialment greus, quan en compleix 55. Ara Catalunya portarà al Congrés de Diputats una proposta per apujar encara més aquesta línia vermella i que els delictes no prescriguin.

Cargando
No hay anuncios

En aquest mateix sentit, Hurtado ha reconegut que es tracta d'un dia "emotiu i simbòlic" per a les víctimes i les entitats que combaten la pederàstia, després d'una lluita "llarguíssima" que ha acabat amb un acord "molt transversal" gràcies a la "serietat i rigor" dels quatre partits catalans que l'han impulsat. Un pas endavant que no està garantit que tingui continuïtat al Congrés. "No tenim cap garantia que s'aprovi a Madrid", ha reconegut Hurtado, que ha recordat les "decepcions" que ja han tingut en referència a aquesta qüestió amb els partits d'àmbit estatal.

La proposta que sortirà del Parlament de Catalunya, un cop es debati i s'aprovi a principis d'any, s'emmiralla en altres països com França i Portugal, i respon a una demanda de les associacions de víctimes d'abusos, que aquest matí han estat informades de l'acord de les quatre formacions. "Els estudis científics internacionals recents de més qualitat estableixen que com a mínim les víctimes d’abusos sexuals infantils denuncien de mitjana quan tenen quaranta-dos anys, encara que hi ha estudis en què l’edat mitjana de denúncia és fins i tot més tardana", destaca el text que s'ha registrat aquest dimarts, i que posa en relleu que onze dels vint-i-set estats de la Unió Europea han aprovat la imprescriptibilitat dels delictes sexuals contra menors.

Cargando
No hay anuncios

Capacitat per fer coses a Catalunya

Des del primer dia la societat civil catalana ha reconegut que la iniciativa que surti des de Catalunya és un primer pas, però que depèn de Madrid perquè es faci realitat. És el Congrés, el que haurà de decidir ara sobre la possibilitat de canviar els terminis de prescripció. En tot cas, els activistes assenyalen que a Catalunya es podrien fer passos endavant independentment del que passi amb la proposició de llei sorgida de la cambra autonòmica, a través del Codi Civil. Per exemple, es podria legislar per beneficiar els supervivents, canviant els terminis de prescripció que permetessin a les víctimes rebre indemnitzacions compensatòries.

Cargando
No hay anuncios

En el marc de la comissió d'investigació, el Parlament va citar la setmana passada l'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, perquè comparegui en condició de testimoni el 29 de gener.