Primer pas per a la renda mínima de 426 euros al mes

MadridEl Congrés va començar ahir un llarg camí parlamentari perquè a finals d’any, si no hi ha cap entrebanc d’última hora, entri en vigor una nova prestació social: una renda mínima de 426 euros al mes destinada als aturats de llarga durada que ja no rebin cap ajuda. Es tracta d’una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada pels sindicats -amb més de 700.000 firmes- i que de moment compta amb el suport de tots els partits de la cambra menys el PP i Ciutadans, que alerten del preu de la mesura. Per als socialistes, que s’han encarregat de convertir la ILP en proposició de llei de la mà de CCOO i la UGT, es tracta d’una iniciativa només comparable a l’aprovació de la llei de la dependència durant l’últim govern de Zapatero.

Qui podrà acollir-s’hi? Els sindicats calculen que fins a 2,4 milions de persones al conjunt de l’Estat que actualment no arriben al salari mínim, que se situa en 707 euros al mes. Només podran demanar-la majors d’edat i menors de 65 anys que hagin viscut de manera ininterrompuda almenys sis mesos a Espanya, acreditin que estan buscant feina i hagin esgotat totes les prestacions d’atur. A més, els beneficiaris no podran superar ingressos o ajudes que excedeixin el 75% del salari mínim. És a dir, a efectes pràctics, gairebé no podran rebre cap altra subvenció. En cas que el nucli familiar tingui més ingressos, si dividits per tots els membres de la família superen el 75% del salari mínim, no es podrà sol·licitar la renda mínima.

Objectiu: “rescatar” les persones

Malgrat les limitacions, tant el PP com Ciutadans s’oposen frontalment a la mesura perquè consideren que “no hi ha marge de maniobra” per finançar-la. Segons els càlculs dels sindicats, costarà fins a 12.000 milions d’euros a les arques de l’Estat. Els populars, però, van alertar ahir durant el debat al ple del Congrés que la mesura podria generar un efecte crida d’immigrants i que fins a vuit milions de persones podrien acabar acollint-s’hi, cosa que generaria un forat de 50.000 milions d’euros. Tant el PSOE com Podem van defensar que, per primer cop en els últims cinc anys, es tirés endavant una iniciativa que serveix per “rescatar les persones” i no els bancs, ja que el rescat a la banca va costar fins a 40.000 milions d’euros.

El govern de Rajoy no va atrevir-se a exercir el seu dret a veto per raons pressupostàries en la tramitació al Congrés perquè es tractava d’una ILP. Però ja té un pla per evitar que aquest any s’acabi aprovant la renda mínima. Ara comença un llarg procés d’esmenes, i durant aquest període intentaran condicionar que la mesura comenci a caminar al fet que hi hagi uns pressupostos. Sigui com sigui, la llei inclou una clàusula perquè el govern de torn no la pugui eliminar i es converteixi en un dret de cada ciutadà.