Per què els humans teníem un os al penis (i per què ja no en tenim)

BarcelonaLa majoria de mamífers tenen un os al penis. Un os de formes i dimensions molt diferents, que, a més, no guarda cap mena de proporció amb la mida de l'animal. Alguns mamífers no en tenen, d'os, però no perquè no n'hagin tingut mai sinó perquè el van perdre fa centenars de milers d'anys. Aquest és el cas dels humans. Els motius exactes pels quals moltes espècies tenen os, i per què algunes en van deixar de tenir, han estat un misteri durant molt de temps. Un estudi recent ja ha trobat la resposta a la desaparició d'aquest os –el 'baculum'– per part dels nostres ancestres després de milions d'anys de fer-lo servir, i per què avui els seus descendents hem de mantenir una erecció sense cap ajut ossi.

Que els nostres ancestres tenien un os al penis se sabia. Però, igual que qualsevol altre aspecte relacionat amb l'evolució de l'home fa milions d'anys, els dubtes són més nombrosos que les certeses. El cas del 'baculum' no n'és una excepció: per què en tenien, d'os, els nostres ancestres? Per moure's amb més facilitat durant el coit? Per fer possible que els espermatozous avancessin de manera més eficient per al tracte reproductiu d'una dona? Per poder mantenir més relacions sexuals, i de més durada? Matilda Brindle i Christopher Opie, dos antropòlegs del University College de Londres s'han fet aquestes preguntes i han arribat a la conclusió que el motiu pel qual els humans vam perdre l'os del penis és, senzillament, perquè ja no en necessitàvem. Per què? Perquè ens havíem tornat monògams.

Estratègia de paternitat

Tot i que en el passat nombrosos científics havien parat atenció a l'os del penis, mai fins ara s'havia pogut determinar quina va ser l'evolució d'aquest òrgan al llarg de la història. El nou estudi, publicat aquesta setmana al 'Proceedings of the Royal Society', conclou que l'os del penis es va perdre durant l'evolució quan va deixar de tenir sentit. Les societats més primàries eren promíscues i, per tant, hi havia una enorme competència entre els mascles per assegurar-se la paternitat de les criatures de la tribu. Com que una dona podia tenir relació amb molts homes, la millor manera de tenir èxit a l'hora de fecundar-la era tenir-hi contactes sexuals més prolongats i eficients des d'un punt de vista reproductiu. L'estratègia era clara: un contacte sexual prolongat feia que la dona tingués menys tendència a acceptar un nou contacte amb un altre mascle fins al cap d'un temps, la qual cosa reduïa les possibilitats que fos un altre qui la fecundés. L'os donava el suport estructural necessari per mantenir una erecció duradora, reforçar el penis i protegir la uretra, a més de facilitar que l'esperma fluís bé i arribés més lluny. Era, en definitiva, un ajut inestimable per a l'èxit reproductor del mascle.

Però quan la monogàmia es va convertir (si més no en teoria) en la norma de les relacions socials, el mascle ja no havia de competir amb altres mascles, ni lluitar per aconseguir que la criatura fos seva. La competició entre mascles és un condicionant de primer ordre. Així, en moltes espècies el volum dels testicles està directament relacionat amb el grau de promiscuïtat del grup. És per això que, deslliurat de la batalla per la fertilitat, el mascle va canviar de comportament: continuava volent tenir nombrosos contactes sexuals, però ja no calia que fossin prolongats perquè l'èxit dels seus gens estava assegurat. Les maratons sexuals motivades pel desig de ser pares s'havien acabat.

Contactes més breus

Segons els antropòlegs, a partir d'aquell moment les relacions sexuals es van tornar molt més breus, amb penetracions de poc més d'un o dos minuts, perquè tota vegada que la dona no pariria el fill d'un altre home ja no era necessari passar tanta estona mantenint un contacte sexual. De fet, l'estudi situa en els 3 minuts la barrera que separa la necessitat o no de tenir os: per sobre dels 3 minuts de penetració cal l'os; per sota, no. I, tot i que pugui resultar xocant en una societat tan sexual com la nostra, el cert és que els humans 'moderns' estem per sota dels 3 minuts. Per això no en tenim, d'os.

Aquesta és, si més no, la teoria de Brindle i Opie, els autors de l'estudi que defensa que el penis va passar a ser inútil com a conseqüència del sorgiment d'un nou model de relacions. Les conclusions del treball són interessants perquè impliquen que un canvi social acaba tenint conseqüències físiques. La cultura (entesa com a conjunt de normes i comportaments d'un grup) aconseguiria alterar la biologia. Els antropòlegs creuen que aquest és el motiu que explica que els humans siguin una excepció entre un grup, el dels primats, en què l'os del penis és gairebé general.

Cal dir que els primers mamífers no en tenien, d'os. Va aparèixer després que els mamífers es dividissin entre els que es desenvolupen dins d'una placenta i els que no, fa entre 145 i 95 milions d'anys. Va formar part dels humans durant milions d'anys fins que els canvis socials i sexuals el van fer desaparèixer. D'això fa 1,9 milions d'anys, aproximadament.