Pep Truyol: "Si només s'ofereix cine d'entreteniment anirem malament"

S'acaba un tassa d'herbes i viatja enrere amb la memòria. Concretament a l'any 1988, quan es va engegar un projecte que ha perdurat fins als nostres dies: el Cinema a la Fresca del Parc de la Mar de Palma.

Com és que li va agafar per projectar cinema al carrer?

Resulta que teníem un projector de 16 mil·límetres, amb una potència lumínica molt gran, i la vàrem voler aprofitar al màxim. Primer férem cinema de carrer per les barriades i, l'any següent, l'Ajuntament ja ens proposà fer un cicle oficial.

Recordau la primera nit?

Sí! Ens estrenàrem amb Blade runner i King Kong. Va ser fabulós. Però ens vàrem menjar els moscards! Així que vàrem acabar traslladant-nos a l'espai de les Voltes (sota la catedral de Palma). Però era un desastre, perquè teníem la policia emprenyada pel risc que la gent caigués de la murada. Finalment, tornàrem al llac de Parc de la Mar, amb la plataforma damunt l'aigua.

Quina ha estat la nit de més glòria?

El gran èxit fou Titanic. Segons la Policia Local, s'hi van aplegar 11.000 persones! Érem tants que, evidentment, el 70% no tenia visibilitat ni va arribar a veure la pel·lícula. Com a molt la varen sentir pels altaveus!

I la crisi, també els ha afectat?

Sí, s'ha retallat el pressupost, però almanco s'ha mantengut.

Pensa que una activitat tan col·lectiva i popular es mantindrà en el segle XXI?

Jo crec que sí! Si a la societat li ofereixes qualque cosa bona, la gent hi respon. I si poses a l'abast del públic un servei gratuït, encara més.

Per tant, mirau al futur?

Clar! De fet, en breu celebrarem el 25 aniversari de les projeccions al Parc de la Mar, i volem fer festa amb un festival.

Però l'assistència als cines té mala peça al teler. A Palma, després que tanquessin els Renoir, ja no hi ha sales comercials que facin cinema d'autor.

Però també han sorgit projectes inesperats, com els cines Ciutat, que mantenen la versió original. Als mallorquins sempre ens diuen que som uns morts i que no feim res... I no és ver que ho siguem. Els cines Ciutat demostren que no és així. Que més de 1.500 ciutadans hagin posat doblers de la seva butxaca per a un cine cooperatiu és un miracle.

Què passà amb la cadena Renoir? Hem de ser conscients que González Macho [propietari de l'empresa] va aguantar 4 anys seguits de pèrdues amb l'esperança de recuperar el vol... Però no fou així.

I per què la gent ha deixat d'anar al cinema?

Vivim un canvi d'època de la imatge. Pel tema d'internet i també per la pirateria del top manta .

I la pirateria més refinada, la de cadascú a casa seva?

És una pirateria mal entesa, ja que segons quines descàrregues d'internet em pareixen molt bé. Com ara per cercar coses difícils de trobar, rareses impossibles d'aconseguir.

És dolent, aquest canvi en el món de la imatge?

Ha donat altres vies d'accés a la cultura, i més barates. I també noves formes de relacionar-se, perquè van cinc al·lots i queden per veure la darrera estrena a ca un d'ells, dissabte al vespre.

Potser els cines de grans magatzems han matat els cines de barri?

Potser sí, però els funciona. Fan una projecció d' Avatar en 3D en una sala gegant i els funciona. L'omplen. En tot cas, la taquilla ja no és la via d'ingrés més important d'una pel·lícula. Ara el primer és la venda de DVDs. Després, que el film es pugui transformar en un videojoc, i després el marxandatge... I el que guanyen per les entrades ha davallat, fins i tot, a la quarta posició.

Sembla que la cultura del cinema hagi marxat del centre de Palma cap als afores.

Sí... I ens han copiat la idea de les multisales. Però en comptes de moltes sales petites, ells ho fan pel broc gros! Moltes sales i totes grans! I a més a més, la vida d'una pel·lícula és ínfima, en dues o tres setmanes ja la lleven. I abans, en els Cines Chaplin, podíem tenir un film dos o tres mesos... Vaja, o fins i tot mig any!

I els cines d'abans, de què vivien?

No només de la venda d'entrades, sinó del bar, que era una forma de compensació. Jo he vist entrar gent en una sala dels Chaplin amb un plat d'espaguetis! Clar que, a l'espectador silenciós, que es vol concentrar dins la sala, li pegaria un iuiu !

I l'administració els va ajudar d'alguna manera a subsistir?

No han ajudat mai.

I tenien vies per fer-ho?

Home, l'art sempre ha necessitat l'ajuda de l'administració! Si no, el pensament humà no podria avançar!

I com podem salvar les sales? Donant-los nous usos, com els Metropolitan i els microteatres?

Idò sí! Fent temples de la cultura, amb arts multidisciplinàries. I donant alternatives als joves, perquè si només s'ofereix cinema d'entreteniment, o directament brutícia, malament anam.