Pere Camps: "La cultura és necessària en temps de crisi: desperta consciències"

Activista cultural i gestor combatiu, Pere Camps és un home incansable. Fa 18 anys que dirigeix el BarnaSants i l'ha convertit en una referència mundial de la cançó d'autor. Critica les retallades a la cultura perquè diu que ara és més necessària que mai. "La cultura ens fa pensar i ens fa ser lliures", sentencia.

El BarnaSants ofereix més de 100 concerts en 25 espais de Catalunya. És la vostra resposta a la crisi?

Sí. És una resposta a la crisi des d'un punt de vista col·lectiu, el dels organitzadors i els artistes i les seves ganes de ser al BarnaSants.

Quina novetat destacaria d'aquesta edició?

La novetat més destacada és que arribem a l'edició 18 i podem fer 100 concerts. Amb la quantitat de festivals que estan desapareixent, nosaltres ens mantenim i aguantem. Som un petit comando cultural capaç de muntar un festival d'aquestes característiques.

¿En què s'ha traduït la caiguda d'ingressos públics?

En el nostre cas, el dels festivals, n'hi ha que ho tenen més fàcil i d'altres més difícil. Nosaltres ho tenim més fàcil perquè tenim la complicitat dels artistes, els locals i la gent que hi participa, i així sumem. Això és el que fa possible el nostre festival, si no tinguéssim aquest suport, amb la política de retallades en cultura, no ens en sortiríem.

Com veu les retallades?

És una política molt dura. S'han retallat molts llocs de treball en la cultura i a això s'hi ha sumat l'augment de l'IVA, que ha sigut una mesura de represàlia política contra el sector. Aquestes mesures destrueixen la cultura i al mateix temps posa sota mínims la pluralitat cultural, que és el que ens permet ser més lliures, més crítics, el que ens fa pensar. La cultura és molt necessària en moments de crisi, pot despertar les consciències, pot aportar pensament crític, fa pensar, i per això mai ha tingut el suport absolut, ni tan sols amb els governs favorables.

¿És per tot això que el cartell del festival d'aquest any és un cartutx de dinamita amb la paraula cultura ?

Sí. El cartell del BarnaSants sempre té missatge. Aquest any era evident que tal com està la cultura havíem de reivindicar-la, i ho fem amb una cançó de Pi de la Serra.

La plataforma Defensem la Cultura, que vostè va impulsar, ¿és per defensar tot això?

Sí, això pretenem. Volem fer una plataforma com més transversal millor que reculli les reivindicacions del sector. L'assemblea va emmarcar això en tres línies: anar contra les retallades i a favor de la dinamització del sector; en contra de l'augment de l'IVA, i a favor de buscar aliances amb altres associacions o plataformes similars en altres països europeus per intentar aconseguir la mobilització a tot Europa. Volem que el Parlament Europeu declari la cultura com un eix fonamental de l'estat del benestar, que es posi un topall als augments de l'IVA i que aprovi un dictamen que faci obligatori gastar-se una quantitat mínima en educació, sanitat i cultura, i que no es pugui baixar d'aquest percentatge.

I començareu al llarg d'aquest any?

Sí. Creiem que no n'hi ha prou fent un manifest de queixes i crítiques, sinó que hem de plantejar alternatives. No n'hi ha prou dient que hem de canviar el sistema econòmic si no organitzem un sistema econòmic alternatiu.

No només queixar-se.

Efectivament. Hem de construir, és molt important, perquè si no no tindrem la capacitat de canviar.

¿I la cançó d'autor com està, ara, comparada amb fa 18 anys?

Han canviat moltes coses. El primer BarnaSants el vam plantejar com un cicle de resistència, perquè s'acabava de morir l'Ovidi Montllor, oblidat de quasi tothom. No es valorava la cançó per tot el que representava des del punt de vista de memòria històrica i democràtica. Per això vam muntar el festival: volíem posar la cançó d'autor on es mereixia.

I el públic ha respost bé.

Sí. Ara tenim entre 12.000 i 20.000 persones, depenent de l'edició. Això és molta gent. Nosaltres no estem a la lliga comercial dels grans festivals. Alguns dels nostres locals són petits, no hi caben ni 100 persones. De concerts grans en fem dos o tres, com a molts. I aquestes xifres, tenint en compte que la majoria del públic és autòcton, són molt altes. El nostre creixement serà en projectes, amb noves apostes.

Vostè és promotor musical, va ser fundador de SOS Racisme, militant del PSUC, dirigent de CCOO. És un home amb moltes inquietuds.

És normal, sóc un jove dels 70 i llavors era normal.

¿Els de la seva generació troben a faltar moviment entre els joves d'avui?

Potser sí, per això em va alegrar veure tant moviment amb el 15-M. La meva filla no ha tingut el context que vaig tenir jo, però els de la seva generació tampoc ho han tingut fàcil. Jo veig una generació interessant de joves, que està augmentant, i els veig imbuïts de l'esperit del 76, quan tots crèiem que era possible tot.