Les pioneres: metges en un món d'homes
Dolors Aleu
Filla d'una família de la burgesia barcelonina, el 1874 inicia els estudis a la Facultat de Medicina. Aleu va a la universitat amb dos escortes que li posa el seu pare, Joan Aleu, doctor en farmàcia, i cap de la Policia Municipal. Acaba el 1879 amb un expedient brillant. Tot i així, no aconsegueix l'autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins al 1882. El mateix any llegeix la seva tesi sobre l'educació higiènica de la dona, un cop superada l'oposició del rector de la Universidad de Madrid, l'única on llavors es podien llegir tesis doctorals. Aleu la dedica al seu professor Joan Giné i Partagàs, que la va motivar per no deixar els estudis malgrat les dificultats. El 1885 crea amb Clotilde Cerdà l'Acadèmia per la Il·lustració de la Dona, on fa de professora d'higiene domèstica. Especialitzada en ginecologia i medicina infantil, com la majoria de les primeres metgesses, va exercir durant 25 anys. Els seus pacients eren, sobretot, dones. També va fer de metge, de manera altruista, a la Casa de la Caritat. Es va casar amb Camil Cuyàs, agent de borsa, amb qui va tenir dos fills. Va morir el 1913, a l'edat de 56 anys.
Elena Maseras
Aleu va ser la primera a llicenciar-se, però Maseras va ser la primera alumna matriculada en l'àmbit universitari a Catalunya, el 1872. Va acabar la carrera el 1878 i, com Aleu, fins al 1882 no li van donar el permís per fer l'examen de llicenciatura. Però no va exercir de metge. Va començar les assignatures de doctorat el 1878 i entremig havia fet estudis de magisteri. Cansada de les demores en l'obtenció del títol, ho va deixar córrer després de guanyar unes oposicions com a mestra. Va ser mestra a Maó, on va morir el 4 de desembre del 1905, poc després de fer 50 anys.
Martina Castells
Venia d'una llarga nissaga de metges lleidatans. Ella era la quarta generació. Va coincidir a la facultat amb Aleu i Maseras, va fer la carrera en quatre cursos i es va llicenciar el 1881. Durant les gestions amb Madrid per aconseguir l'obtenció del títol va enviar una instància al ministre de Foment qualificant la negativa que les dones fessin l'examen de llicenciatura de "situació anòmala i il·legal, fruit de la ignorància i la superstició". En la seva tesi reivindicava l'educació de la dona. Va exercir de pediatra durant poc temps, ja que va morir als 31 anys.
Trinitat Sais
Filla d'un sastre i d'una llevadora, va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona entre el 1896 i el 1903. Va ser la vuitena dona a cursar els estudis de medicina a Catalunya i la primera de Girona. Es va dedicar a la tocologia i la pediatria, i va exercir a Barcelona. Va destacar també en el seu rol de divulgadora en temes de sanitat -sovint la cridaven per fer conferències i impartir cursos- i va defensar els drets socials de la dona. Va participar en la preparació del primer Congrés Nacional de Tuberculosi, celebrat el 1919 a Barcelona, i el 1914 va ser la primera metgessa a impartir la conferència d'obertura de curs al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Va versar sobre la ignorància de la dona en els coneixements d'higiene i puericultura com a primera causa de mortalitat infantil. Va morir als 55 anys i va tenir dues filles, Teresa i Edelmira, també metges.