Pitarra: un restaurant literari que compleix 125 anys

BarcelonaEl restaurant Pitarra compleix 125 anys envoltat de la flaire històrica que el seu actual propietari, en Jaume Roig, s’ha entossudit a mantenir. És un dels pocs restaurants de la ciutat anteriors i en funcionament des d’abans del 1900. Per tot això l’Ajuntament de Barcelona li ha concedit la Medalla d’Or al Mèrit Cívic.

En els seus inicis aquest local de l’actual carrer d’Avinyó era una rellotgeria propietat de Carles Hubert. Al heretar-la, en Frederic Soler, que ha passat a la història amb el nom de Pitarra, va habilitar la rebotiga per aglutinar tota la intel·lectualitat de la ciutat. Durant la renaixença aquí es van fer les primeres tertúlies literàries de Barcelona i Valentí Almirall, Anselm Clavé o Conrad Roure eren habituals de la casa. “Cada dia es feien tertúlies -explica en Jaume Roig-, i una vegada al mes convidava un personatge important del moment i se li dedicava un número de la revista La rebotiga".

L’amfitrió, en Pitarra, l’escriptor més prolífic de que ha conegut el teatre català, va començar també a editar-hi el 1872 L’esquella de la Torratxa un setmanari satíric. En Frederic Soler va fundar el que es pot considerar com el primer teatre de la ciutat. Era el Teatre Odeón, al carrer Hospital, però amb els anys se li va quedar petit i va obrir el Teatre Romea, l’any 1860.

Però poc abans de la mort de Pitarra, el 1890 el local va ser traspassat a i va canviar d’ús. Des de llavors, s’hi han ubicat tres restaurants. Quan el 1970 en Jaume Roig va entrar a treballar-hi de cambrer, poc quedava de l’antiga rellotgeria i habitatge d’en Pitarra.

En Jaume, al costat del seu germà Marc, s’ha dedicat amb perseverança i paciència infinita a recuperar tot el que ha pogut que els recordi al poeta: des d’originals de les seves obres com El ferrer de tall o L'apotecari d’Olot, a retrats o manuscrits de Pitarra. Coneixedors de la seva estima pels gats, també van recuperar el primitiu escut de la botiga: un gat negre amb l’escut de Barcelona. El restaurant Pitarra doncs, s’ha convertit en un autèntic museu de la renaixença cultural catalana i de les beceroles del teatre català.