Jean-François Marmion: "Pots ser intel·ligent i un imbècil total"

BarcelonaTots ens hem creuat alguna vegada amb algú de qui hem pensat, en paraules suaus, que era una mica estúpid. Però què és l'estupidesa? Què converteix algú en estúpid i fa que la resta ho pensem? I per què hi ha ments brillants que diuen estupideses? Són algunes de les preguntes que el psicòleg francès Jean-François Marmion intenta respondre en un llibre on reuneix psicòlegs, filòsofs, sociòlegs i lingüistes i que porta per títol La psicología de la estupidez (Península).

Què fa que algú sigui estúpid?

— Tots ho som. No en tots els temes ni contextos, però podem ser estúpids quan parlem de política, religió, ciència... 

Doncs per què ens comportem de vegades de manera estúpida?

— Perquè es necessita molta energia per intentar ser sempre intel·ligent. La clau són els biaixos cognitius. 

Expliqui-ho.

— Estem programats per pensar de pressa. Ho va estudiar Daniel Kahneman, a qui li van donar el Nobel d’economia tot i que era psicòleg. Resumint-ho molt, tenim dues maneres de pensar: la lenta i la ràpida. Però la lenta requereix molta energia del cervell, de manera que pensem tan de pressa com podem i moltes vegades de manera irracional o equivocada. Per això trobem més estúpida la gent que no coneixem. 

Què vol dir?

— Pensem que algú és estúpid, sobretot, quan no el coneixem. De fet, quan es coneix la persona tendim a pensar que és menys estúpida del que havíem pensat inicialment. Però fem aquests judicis ràpids. 

I no podríem esforçar-nos a pensar lentament?

— Imagina’t que cada vegada que coneixes algú o que has de prendre una decisió n'has de fer una radiografia exhaustiva. La vida és possible perquè pensem de pressa. 

¿Per això som dolents en els reptes a llarg termini, com l’emergència climàtica?

— Sí, és un problema abstracte al nostre cervell. Estem programats per pensar de pressa en problemes quotidians. I al nostre cervell li encanten les històries. I la del canvi climàtic no és fàcil perquè no hi ha un únic dolent. Si fos una història amb un Palpatine o un Voldemort seria diferent. 

Pensar que l’altre és estúpid també ens posa a nosaltres per damunt.

— Esclar, quan penses que algú és estúpid penses bàsicament que no és com tu. 

Què podem fer per no ser-ho?

— Ser-ne conscients. Quan ets estúpid, ni ho saps ni ho vols saber. En canvi, si ho veus vol dir que has entès l'error i d'alguna manera t'has promès que no tornaria a passar. I hi ha gent que pot fer coses estúpides, però són bones persones i no fan tant de mal. Però alguns són estúpids amb poder, que actuen estúpidament. Això és un problema.

¿Creu que internet ens ha fet més estúpids com a societats?

— No ho crec gens. Hi ha una cosa que anomenem biaix de negativitat, que significa que ens centrem en les coses que semblen perilloses o que ens fan enfadar, més que no pas en les coses comunes i corrents. Ens fixem més en els que criden que no pas en els que callen i acabem pensant que tothom crida. No, no és així. Internet és una tecnologia, ni bona ni dolenta: és bo o dolent el que tries fer-hi. Com els llibres. Pots fer llibres meravellosos que ajuden la gent o escriure Mein Kampf. Que Hitler escrivís això no significa que els llibres ens facin estúpids.

En què veu que ho siguem menys?

— Ens preocupem per gent que mai coneixerem, que no s'assemblen gens a nosaltres i que són a l'altra banda del planeta. És la primera vegada que passa, això. Ens preocupem pels drets de les dones, pels drets dels animals. Abans la vida quotidiana era més violenta, però eren violències acceptables o tabús. Quan jo era petit les dones no podien obrir un compte bancari sense consentiment del marit. Fins a la segona part del segle XX, a França no podien votar. Als gais se'ls tractava amb electroxocs. No, no crec que siguem més estúpids.

Per què hi ha gent intel·ligent que creu en estupideses?

— Perquè l’estupidesa no és el contrari de la intel·ligència. Pots ser intel·ligent, molt format i amb èxit i ser un imbècil total, perquè ho pots utilitzar per fer mal a la gent. Per a mi el contrari de l’estupidesa és la saviesa, en el sentit filosòfic del terme.

Què vol dir ser savi?

— Intentar fer les coses de la millor manera possible per a tu i els altres. Però és difícil definir què és saviesa i què estupidesa. Es diu que la intel·ligència està feta per resoldre problemes i la saviesa per evitar-los. El món seria millor si tothom en aquest planeta intentés no ser un problema per als altres. 

Per què va decidir parlar de l'estupidesa?

— Perquè jo també he fet moltes coses estúpides. I vaig pensar que ho volia entendre. Així que vaig preguntar a molta gent intel·ligent què en pensava: filòsofs, historiadors, lingüistes, psicòlegs… I el resultat han estat diversos llibres sobre el tema, inclòs aquest últim.

Alguna gran conclusió?

— No intentis ser perfecte. Si ho acceptes, els danys són limitats.