Primera victòria als tribunals dels investigadors María Zambrano a Catalunya: "La universitat m'ha de pagar 23.000 euros"

BarcelonaDesprés de més de dos anys de conflicte, la sala del social del Tribunal d'instància de Girona ha donat la raó als 18 investigadors María Zambrano en la seva disputa amb la Universitat de Girona. Segons la sentència, que ja és ferma, no està justificat que la UdG fes servir els diners de la convocatòria d'aquest programa estatal de captació de talent –ja cancel·lat–, que havien de destinar-se al sou dels científics, a pagar l'anomenada quota patronal, és a dir les cotitzacions a la Seguretat Social. La justícia ara obliga la universitat a retornar les quantitats retingudes de manera irregular.

Aquesta sentència va en la línia de quatre resolucions prèvies del Tribunal Suprem, que ja havia establert en el cas d'altres centres universitaris estatals en la mateixa situació que aquestes no podien descomptar del salari del personal investigador que contractaven. El Suprem considera que l'import de la quota empresarial és obligació de qui contracta, no del contractat.

La nova sentència reafirma la jurisprudència fins al moment i podria marcar la resolució dels litigis encara pendents, com amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Altres com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han optat per evitar judicis i han arribat a acords amb els científics afectats de manera extrajudicial.

"Les quantitats exactes encara no les sabem perquè a la sentència no hi ha estimats els interessos per demora", explica l'ecòloga Carla Olmo, ex María Zambrano a la UdG. "Calculo que la universitat m'haurà de pagar al voltant d'uns 23.000 euros", afegeix. Quantitats similars haurà d'abonar la universitat gironina a la resta d'investigadors María Zambrano.

Pel que fa a la resta del sistema universitari català, pel que ha pogut saber l'ARA, a la UPC estan a l'espera de sentència, després que un col·lectiu d'investigadors guanyessin un plet i la universitat recorregués al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Pel que fa a la UB, en paraules d'alguns dels demandants –que prefereixen mantenir l'anonimat perquè encara col·laboren amb grups de la UB i temen represàlies–, "estan utilitzant tots els recursos dilatoris possibles per endarrerir passar per judici". En principi, tenen un senyalament per comparèixer en seu judicial d'alguns damnificats per al pròxim mes d'abril.

Programa fallit

El programa María Zambrano de captació de talent va ser implementat el 2021 per part de l'aleshores ministre Manuel Castells amb l'objectiu de "fomentar la mobilitat, requalificació i atracció de talent entre el personal docent i investigador". L'objectiu era enfortir el sistema de recerca de les universitats i comptava amb una partida de 318 milions d'euros procedents de fonts de la Unió Europea. El programa establia un sou de 4.000 euros bruts mensuals i tenia caducitat l'any 2025.

En total, 1.218 investigadors van venir a l'Estat des de l'estranger, tant nacionals com internacionals, i es van repartir per les universitats espanyoles. El sistema català va atreure el gruix més important d'aquests científics (prop de 300), la gran majoria d'entre 40 i 50 anys i amb trajectòries de recerca brillants. La redacció de la convocatòria, però, era ambigua i deixava molts caps per lligar, com ara el futur dels investigadors un cop acabat el contracte María Zambrano, que tenia una durada de dos o tres anys. També la retribució de 4.000 euros mensuals per als científics, atès que el redactat no indicava que havien de ser íntegrament dedicats al sou. De fet, els científics d'aquest programa de retorn de talent estaven cobrant més de 1.000 euros mensuals menys del que els havien promès.

Això va fer que els investigadors instal·lats a Catalunya, tal com va denunciar l'ARA, es trobessin que cobraven poc més de la meitat del que resava a la convocatòria i que el seu futur, passat aquest temps, fos totalment incert. Les universitats catalanes s'escudaven en el que la resolució dels ajuts al BOE fixava, mentre que el ministeri de Ciència tirava la pilota a la taula de les universitats i la conselleria de Recerca i Universitats considerava que la qüestió depenia del govern espanyol. Això deixava en terra de ningú els damnificats i va provocar que molts decidissin marxar i va abocar a la precarietat a molts altres que van decidir quedar-se.

Abocats a la precarietat

És el cas d'Olmo, que, després que a la Universitat de Girona s'acabessin les opcions per a nou contracte un cop finalitzat el programa María Zambrano, ha hagut de marxar a la Universitat de València. "Se'm torna a acabar el contracte al juny. Porto 15 anys d’investigadora i cada cop estic en una situació més precària", explica a l'ARA. Un cas semblant és el de l'antropòleg Dídac Santos, que després de fer carrera a l'estranger va voler tornar "a casa" i va anar a la Universitat Autònoma de Barcelona. "La UAB ja ens va pagar, no va voler arribar a judici", relata. Tanmateix, "els diners que va donar variaven molt en funció de si hi havies interposat demanda prèviament o no. Hi ha gent que va cobrar tot el que li devien, uns 20.000 euros, i altres només 500 perquè no havien demandat", clarifica aquest investigador que ara està a la Universitat Complutense de Madrid.

De fet, la tardor passada, Santos va representar els Zambrano en una reunió amb la consellera d'Universitats i Recerca, Núria Montserrat, on aquesta els va prometre que revisarien les convocatòries per al 2026 dels ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós i les posicions Serra Húnter perquè, en paraules de Santos, els María Zambrano poguessin optar amb "cert avantatge". Tanmateix, lamenten que no hi ha hagut cap modificació de la convocatòria. "A la consellera no li importem ni un rave", afirma dolgut Santos. "La majoria tenim perfil de titular i fins i tot de catedràtic i com a molt ens ofereixen optar a places de lector, que són les que ocupen els que s'acaben de doctorar, les més baixes de la carrera", denuncia.

Per la seva part, la consellera Montserrat afirma en declaracions a l'ARA que "el departament es va comprometre a revisar les bases de les convocatòries dels programes Beatriu de Pinós i Serra Húnter per valorar si els investigadors del programa María Zambrano hi podien optar d'acord amb els requisits establerts". En aquest sentit, assegura, els María Zambrano compleixen els requisits per presentar-se al programa Serra Húnter, ja que disposen del títol de doctor i d'una trajectòria postdoctoral acreditada amb experiència internacional –un dels mèrits preferents del programa– i es poden presentar sense cap inconvenient, ja que és la que "millor s'adapta al seu perfil dins del sistema de programes propis del sistema universitari català".

Per als Zambrano, però, "la consellera al·lega que les universitats tenen autonomia i que, per tant, no poden fer-hi res". "Aleshores, per a què serveix una conselleria d'Universitats?", qüestionen. I admeten que el seu cas era un atzucac: "El govern espanyol no tenia interès en resoldre la nostra situació, i la Generalitat i la conselleria no s'han mullat perquè consideren que no és competència seva".

A l'atur i vivint d'un subsidi social

Hi ha altres casos més dramàtics, com el cas de la Marina (nom fictici per protegir la seva identitat). Té 60 anys, i després d'una carrera brillant en l'àrea de ciències socials, sobretot a França, va voler tornar a la seva Girona natal. En el seu cas, no ha rebut cap compensació per part de la UAB. No té feina, tot i comptar amb l'acreditació R3 que atorga el ministeri de Ciència, la categoria més alta que l'acredita com a investigadora. Està sobrevivint amb un ajut social per a majors de 52 anys, mentre es prepara per a unes oposicions al país veí. "Estic totalment desemparada. Els meus col·legues internacionals se'n fan creus de com, amb el meu currículum, amb els articles d'impacte que he publicat els darrers anys, em pugui trobar en aquesta situació", lamenta.