"La meva filla ha tornat a ser una nena": el llarg camí per no perdre una custòdia

BarcelonaL'O. (pseudònim) ja no té por que li puguin prendre la tutela de la filla, que al setembre farà vuit anys. La menor ja no és la mateixa. Ja no li pega, ni li crida. Fa nou mesos, totes dues van ser una de les vint famílies que van participar en el projecte pilot Whanau, impulsat pel Casal dels Infants del Raval. La iniciativa busca que infants i adolescents de famílies vulnerables creixin en entorns enfortits i acompanyats, per evitar que els separin dels pares i entrin en centres de menors. “Per a això, dissenyem un pla de treball personalitzat per a cada família, comprenent la seva realitat i treballant en xarxa amb els serveis socials, les escoles i altres agents comunitaris”, explica Esther Mas, educadora social del pla Whanau.

La vida de l’O. va fer un tomb quan va néixer la seva filla. El maltractament psicològic que patia per part de la seva parella es va transformar també en violència física. A poc a poc, es va anar aïllant fins a perdre el contacte amb la seva pròpia família i quedar-se sense feina. Després d’atrevir-se a demanar el divorci, la seva exparella la va deixar arruïnada: econòmicament, emocionalment i físicament. Les amenaces de denúncia de l'home eren constants i la van anar enfonsant anímicament.

Tot aquell entorn de violència va impactar profundament no només en ella, sinó també en la seva relació amb la filla i en la manera de criar-la, fins a arribar al punt que la situació la superava. Els nervis i la inseguretat s’apoderaven d’ella cada cop que havia de tractar amb la nena. "Vaig arribar a un punt en què no sabia si el que feia estava bé o malament, perquè no veia cap avenç en el seu comportament", explica l'O.

La participació en el projecte pilot va ser un punt d’inflexió per a la família. Els nou mesos d’assistència setmanal a les intervencions dels professionals del projecte han tingut un impacte gran en la filla de l’O. "Ja no és la mateixa", encara que té dies bons i dies dolents, però "està aprenent a gestionar millor les seves emocions i ha deixat enrere aquella ràbia. Ha tornat a ser una nena de set anys”, relata satisfeta l’O.

La nena és una de les 19.688 menors que tenen un expedient obert pel sistema de protecció a la infància de la DGPPIA, però forma part del 32% que no tenen cap mesura de protecció institucional i viuen a casa amb els pares. Davant del perill que la situació familiar es compliqués, la psicòloga del CAP, que atenia únicament la mare, va derivar-les al projecte pilot del Casal, com a mesura preventiva per millorar la gestió emocional de totes dues i l'obtenció d'eines educatives per a l'O.

La filosofia del projecte pretén demostrar el nou rumb que ha pres la direcció de la DGAIA, ara DGPPIA, el camí preventiu que s’ha de fer amb els menors per evitar dictar mesures més dràstiques. Des del Casal reivindiquen que la millor manera de defensar la protecció a la infància és “apostar per serveis que realment facin prevenció amb la infància i les famílies”, explica Pau Dachs, responsable de comunicació del Casal dels Infants. Després d’aquests mesos, l’equip de Whanau es mostra confiat pels bons resultats obtinguts durant la fase pilot amb la petita mostra i esperen que pugui tornar-se a fer al setembre. Defensen que la prevenció proactiva, intensiva i personalitzada és la millor manera d’evitar la retirada de tuteles de menors en contextos vulnerables.

“La institucionalització dels fills afecta profundament la construcció de la seva identitat. A més, és un dret fonamental dels menors créixer al costat dels pares. Per això, la nostra feina se centra a proporcionar a totes les parts les eines necessàries perquè això sigui possible”, afirma Mas. Whanau vol demostrar que en un sistema col·lapsat per fractures familiars, com el de l’O., s'hi pot intervenir a temps abans no es perdi per sempre la infància d’una nena.