Prop de 900.000 persones de tot l'Estat perden el dret a l'assistència sanitària des del 2012
Les entitats socials demanen la derogació del decret i una nova llei de Sanitat amb un "ampli consens"
BarcelonaLa Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha alertat aquest dimarts que un total de 873.000 persones de l'Estat han perdut el dret a l'assistència sanitària en els últims dos anys, després que el 2012 entrés en vigor el decret 16/2012.
El decret, anomenat de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, va vincular l'assistència sanitària a la condició administrativa de l'assegurat, va restringir certes prestacions i va augmentar la càrrega directa per a les persones.
En el manifest 'Contra l'exclusió sanitària, en defensa de la sanitat universal', diverses entitats socials de l'Estat la derogació d'aquesta norma i demanen l'elaboració d'una nova llei de Sanitat que tingui un "ampli consens "i garanteixi l'accés de totes les persones a la sanitat.
El text adverteix que la població afectada és especialment vulnerable i hauria de gaudir de mesures de protecció sociosanitàries, i recorda que és un col·lectiu que ha contribuït al seu finançament mitjançant els impostos.
També avisa que la diferent aplicació del decret a les comunitats autònomes i la disparitat de criteris per part dels centres sanitaris "ha deteriorat encara més la cohesió territorial del Sistema Nacional de Salut", i ha convertit l'accés a l'atenció sanitària en un autèntic laberint administratiu.
A més, s'ha detectat que en els supòsits en què el decret reconeix el dret a l'atenció -embarassades, menors i atenció d'urgència- s'han originat nombrosos casos de desatenció sense cap iniciativa per resoldre els incompliments.
Les entitats també apunten que en desplaçar l'atenció a les urgències es genera un retard diagnòstic i l'agreujament de les patologies, cosa que "suposa un augment de la despesa sanitària per a la seva atenció", i han recordat que mesures d'exclusió similars en altres països han generat una despesa fins a quatre vegades major del que costa una atenció inclusiva.
Exigència de compromisos de pagament
El manifest també recull peticions com l'exigència de compromisos de pagament; mantenir els programes de prevenció, vigilància i control de malalties transmissibles i no transmissibles en sectors de població per evitar brots epidèmics, i alerta de les desigualtats econòmiques i de gènere.
Les entitats que aquesta la contravé estàndards internacionals de drets humans d'organismes com l'ONU i el Consell d'Europa, que han instat l'Estat a garantir l'accés a l'atenció sanitària a les persones immigrants, independentment de la seva situació administrativa, i li han demanat que avaluï l'impacte del decret en termes de drets humans.
També recull dues actuacions del Tribunal Constitucional (TC) en què apel·la a la importància singular en el marc constitucional del dret a la salut, a la integritat física ia la conveniència d'evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat, cosa que "no pot ser desvirtuada per un eventual estalvi econòmic que no ha pogut ser concretat".