Reobre el Centre de Naixements de Martorell després de la dimissió de les llevadores
La unitat és pionera en parts naturals a la sanitat pública i ha replantejat els protocols per donar més protagonisme a a les dones
MartorellQuinze mesos després de tancar portes per les discrepàncies de les llevadores, el Centre de Naixements de Martorell ha reobert amb més professionals i nous protocols perquè la plantilla respecti sempre les decisions de les dones que pareixen en aquesta unitat pionera a Catalunya centrada en els parts naturals. Aquestes instal·lacions reprodueixen una casa familiar a petita escala amb l'objectiu de buscar el confort i la calidesa d'una llar perquè les mares que ho desitgin puguin parir de manera natural, amb l'assistència de llevadores i lluny de la fredor d'un paritori.
El centre, que es va inaugurar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell el 2017, va tancar temporalment el gener de l'any passat, després que un grup de llevadores marxessin i denunciessin resistències en aplicar el model que situa la dona al centre del circuit des del prepart al postpart, així com manca de suport institucional. Segons Jordi Trelis, el director mèdic del centre, continuen en plantilla tots els professionals, tret de cinc. "És un nou projecte en la manera de fer i de treballar", ha subratllat Trelis, que ha insistit que la decisió final sempre és de la mare i no dels ginecòlegs o les llevadores, excepte quan hi ha un risc.
La plantilla atén, de fet, tot el servei maternoinfantil del centre martorellenc, i no només les dones que opten pel part en aquesta unitat. A les dues bandes hi ha també el mateix protocol d'atenció per facilitar l'acompanyament de les dones que, en algun moment del procés de l'embaràs o el part, canvien de circuit, segons ha explicat la llevadora referent, Lluna Orus.
Part a la piscina
Del total de parts atesos a l'hospital martorellenc, al voltant del 40% es van fer a la unitat pionera els anys que va estar oberta. I d'aquests, gairebé la totalitat, el 90%, es van fer a la gran banyera circular que hi ha a l'interior de l'espai, segons Orus. El centre cobreix la regió de referència del Baix Llobregat Nord i part de l'Alt Penedès, però també atén dones de fora de l'àrea i fins i tot de fora de Catalunya. En tots els casos és la sanitat pública catalana la que es fa càrrec de les despeses, i posteriorment el departament de Salut passa la factura al servei autonòmic corresponent, com es fan en altres atencions sanitàries.
Malgrat les expectatives per la reobertura del Centre de Naixements, finalment l'acte d'aquest dijous ha tingut un perfil baix, per la coincidència de la campanya electoral catalana, malgrat la presència del conseller de Salut, Manel Balcells, i la d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge. Balcells ha evitat referir-se a l'expedient que li ha obert la Junta Electoral Central (JEC), arran de la denúncia presentada pel PSC perquè considera que les visites del conseller a diferents centres sanitaris entre els dies 10 i 22 d'abril van vulnerar la normativa.
Des que va obrir el de Martorell, l'Hospital Germans Trias de Badalona ha posat en marxa el seu centre de naixements Casa Laietània i l'Hospital Joan XXIII de Tarragona està actualment fent les obres per poder obrir una unitat d'aquestes característiques abans d'acabar l'any. Per a la consellera Verge, es tracta d'un model que posa "la decisió sobre el propi cos de les dones" al centre de l'atenció i garanteix el respecte dels seus processos emocionals.
