Un dels pocs centres alineats amb l'acord entre la UdG i la Fundació Bofill és l'Escola La Farga de Salt, on pràcticament el 100% dels alumnes són d'origen migrant i, en el pla de direcció, inclou de manera explícita la mirada antiracista per atendre les necessitats dels seus nens i nenes. "Educar contra el racisme no vol dir només aturar els insults o les violències que es produeixen a classe, sinó fer formacions, adonar-se de fets subtils que perpetuem constantment, en les metodologies o en el nostre temari, que està focalitzat en una mirada eurocèntrica, ja que no expliquem totes les històries del món o ho fem només de manera folklòrica", explica Natàlia Nadal, directora del centre. "Cal evidenciar que el nostre temari està focalitzat en una mirada eurocèntrica, que no expliquem totes les històries del món, i el coneixement s'ha de construir a partir de les aportacions de persones de tot arreu", afegeix. I, per acabar, Nadal llança un missatge al departament d'Educació: "Ha de tenir clar que l'antiracisme és un tema prioritari, no un projecte voluntari de cada centre; ha d'esdevenir norma", conclou.
El racisme provoca abandonament escolar prematur: "Fins que no em van mirar als ulls no vaig començar a estudiar"
La Universitat de Girona i la Fundació Bofill impulsen un acord per incorporar la perspectiva antiracista en la lluita contra les trajectòries d'expulsió escolar
Ser fill d'una família d'arrels immigrants representa una dificultat afegida per poder cursar una trajectòria educativa satisfactòria, amb títol de secundària i estudis postobligatoris reglats. A Catalunya, per exemple, 3 de cada 10 adolescents d'origen migrant abandonen els estudis prematurament, el triple que els joves de nacionalitat espanyola, i especialment flagrant és el cas dels alumnes del col·lectiu gitano, amb una taxa que supera el 80% d'abandonament. Unes xifres que posen de manifest com les desigualtats i les discriminacions que pateixen les persones vingudes de fora, que viuen sovint en situació de pobresa i exclusió, amb menys possibilitats d'accedir als serveis i drets bàsics, dificulten enormement el camí dels alumnes a l'escola. Miguel Jiménez, Hatim Azahri i Déguène Eufemia Seck són tres joves que han viscut aquests greuges de primera mà, però, malgrat les dificultats, han aconseguit tirar endavant: han cursat estudis universitaris i ara treballen com a activistes perquè les noves generacions de nens i nenes immigrants gaudeixin de més oportunitats.
"El professorat sovint categoritza l'alumnat gitano com a problemàtic, i això fa que ja no s'hi dediquin amb el mateix esforç, i als gitanos ens genera frustració i una autopercepció molt baixa, que reprodueix aquest estigma", explica Miguel Jiménez, membre de la Fundació Secretariado Gitano. I, a propòsit de la seva experiència, afegeix: "Soc de Terrassa, jo responia al prejudici de l'absentisme escolar fins que, a 4t d'ESO, un professor em va mirar als ulls i em va dir i fer notar que estava aquí, a classe, i des de llavors vaig començar a estudiar, primer un grau superior i llavors integració social a la universitat". Jiménez, però, assenyala que encara hi ha molta feina per fer perquè ara, al voler matricular la seva filla a l'escola, ha constatat com la comunitat educativa continua segregant i concentrant els gitanos en determinats centres.
"Ves-te'n al teu país!"
Déguène Eufemia Seck, de pare senegalès, es va formar a l'Escola Jacint Verdaguer de Barcelona, va passar l'educació secundària amb notes regulars, fins que, a l'adonar-se que l'havien estat tractant sempre com a "dona no normativa" i que no li havien reconegut les seves capacitats, va fer el salt per estudiar dret. "L'advocada del diable", li deien. "Molts docents tenen la noció que als fills de famílies migrants no se'ls ha d'educar sinó de domesticar i no es comuniquen amb les famílies,així que cal trencar amb aquesta dinàmica, que passa per humanitzar les persones d'origen immigrant i divers, molt especialment les dones, que són una minoria dins d'una minoria", defensa Seck, que continua: "Cal entendre que, per als immigrants, la decisió de portar els nostres infants a l'escola del país d'acollida és un veritable acte de generositat, perquè són el llegat que deixarem en aquesta terra". I acaba: "Ens hem sentit dir «Ves-te'n al teu país!», quan ni tan sols hem nascut a l'Àfrica i el nostre país és aquest".
Hatim Azahri és veí del Poble-sec, un barri de Barcelona molt divers, i recorda com els professors del seu institut li intentaven treure del cap la idea d'estudiar batxillerat: "Em deien que era massa complicat, que mirés alguna altra cosa, com soldadura, i com que els mestres són persones a qui has delegat confiança i seguretat, els fas cas; fins que vaig canviar de centre i, contra tot pronòstic, allà sí que ens van motivar a tota la colla, vam tenir uns bons referents i he estudiat una carrera que mai m'hauria imaginat".
Acord per incorporar la perspectiva antiracista
Per tal de combatre aquesta desatenció educativa al col·lectiu migrant, la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill col·laboren per incorporar una perspectiva antiracista en la lluita contra l’abandonament escolar prematur. Les dues institucions pretenen analitzar com el sistema educatiu condiciona les trajectòries educatives en funció de construccions racials i com la perspectiva antiracista pot ajudar a reconduir els greuges del fracàs escolar. L’estudi donarà lloc a una guia per orientar professionals i entitats municipals, per tal de millorar, des de la perspectiva antiracista, el percentatge de renúncia escolar entre els 18 i 25 anys, que en conjunt a Catalunya se situa al 13, 7%, una de les pitjors xifres d'Europa.