Reaprendre el català després de jubilar-se: "Vull parlar-lo amb els meus nets"

BarcelonaQuan falten pocs minuts per a les dotze del migdia, una vintena de persones s'aplega als jardins de Can Mantega, al barri de Sants. El grup fa bromes (en català) per trencar el gel. El fet que un grup tan nombrós faci servir la llengua catalana als carrers de Barcelona s'està convertint, malauradament, en una situació gairebé en perill d'extinció. Amb tot, el cert és que hi ha gent amb ganes d'aprendre'l, de parlar-lo o de perfeccionar-lo, tal com ho demostren els grups de conversa en català que organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) des de fa anys i en diversos punts del territori.

"Jo soc veïna de tota la vida de Sants, però a l'escola estava prohibit el català. L'escriptura encara em costa, per això aprofito per parlar-lo", afirma la Victòria. La Carmen, que va arribar a Catalunya als anys 60, diu que el català li permet "guanyar vida social". Totes dues superen els setanta anys, ja estan jubilades, i són majoritàries al grup. Però hi ha un denominador comú: admeten que ho fan principalment per comunicar-se amb familiars que fan servir el català com a primera llengua. "Vull parlar-lo amb els meus nets", afirma una d'elles. "Ells ens ajuden molt a aprendre, però ens hem de posar les piles", admet una altra.

El programa Xerrem concerta trobades setmanals i gratuïtes amb persones de diferents edats, orígens i objectius. Des de persones nascudes a Catalunya que busquen guanyar fluïdesa, a persones nouvingudes que no parlen la llengua, però volen fer-ho, i persones instal·lades des de fa temps que volen fer el pas de convertir el català en el seu idioma principal de socialització. Tot i que normalment es troben al centre cívic, aquesta setmana els aprenents del grup de Sants han visitat els jardins del barri per conèixer més sobre la natura que els envolta. Però, en realitat, és una estratègia per potenciar que l'interès pel català i el seu ús surtin de les aules.

El guia d'aquest dijous és un bon exemple de com ha de funcionar el programa. En Geroni, un biòleg mexicà que va arribar a Catalunya fa dos anys, va participar a Xerrem fa un temps. ”Que avui m'hagin ofert fer de guia és màgic, perquè he pogut compartir el meu coneixement i per primera vegada ho he fet en català”, diu.

El repte principal que afronta Xerrem és donar confiança als aprenents per fer servir el català diàriament, ja que molts d'ells admeten sentir vergonya en parlar-lo. En Geroni s'empassa la timidesa i assegura que intenta parlar català a tot arreu. Sovint, però, l'interlocutor canvia al castellà per seguir la conversa, i això li suposa un obstacle. “Demanaria als catalanoparlants que fossin pacients amb els qui estem aprenent la llengua per poder millorar”, diu.

Objectiu: arribar als 300 grups

El director del projecte, Saoka Kingolo, diu que el mètode del Xerrem és "estirar la llengua a les persones que tenen coses a dir i les volen dir en català”. Des de la CAL busquen fomentar la cohesió social i l'estima cap a la cultura catalana a través d'un diàleg intercultural. El mateix Kingolo va arribar a Catalunya fa 37 anys i des de l'inici va tenir la voluntat d'aprendre català. “Ho vaig convertir en una lluita personal: ningú em deixaria als marges per no saber la llengua”, explica.

Un de cada tres catalans mostren interès en aprendre la llengua o perfeccionar-la. Amb aquestes dades, hi ha 2,3 milions que volen estudiar català, però les places disponibles a les organitzacions privades no són suficients per cobrir la demanda. Cursos en obert com el Xerrem posen la llengua a l'abast de tothom, però des de l'organització lamenten no tenir prou suport de les institucions. "El nostre objectiu és arribar als 300 grups, i ho aconseguirem”, assegura Kingolo.