Comencen la Quaresma i el Ramadà: en què s’assemblen i en què es diferencien
Cristians i musulmans inicien alhora les seves respectives celebracions
Aquest dimecres 18 de febrer el calendari marca una coincidència poc habitual: l’inici simultani de la Quaresma catòlica i del Ramadà musulmà. Aquesta és una coincidència excepcional que respon exclusivament a una qüestió de còmput del calendari. La Quaresma depèn del calendari litúrgic cristià i de la data variable de la Pasqua –que sempre se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de l'equinocci de primavera, cosa que la fa variable entre el 23 de març i el 25 d'abril, aproximadament–, mentre que el Ramadà és el novè mes del calendari lunar islàmic, basat en l’observació de la lluna nova, i sol tenir una variació respecte al calendari solar d'uns deu o dotze dies cada any, cosa que el fa movible al llarg dels anys. Com que es regeixen per calendaris diferents i avancen a ritmes desiguals, només de manera esporàdica la Quaresma i el Ramadà coincideixen en el calendari gregorià, com passa aquest 2026. Una simultaneïtat que convida a preguntar-se en què s’assemblen i en què es diferencien aquests dos períodes centrals per a les dues grans religions monoteistes.
Similituds i diferències
Tant la Quaresma com el Ramadà són concebuts com a temps de preparació interior, revisió personal i espiritualitat. Són períodes de contenció, en què el dejuni i la pregària ocupen un lloc central, tot i que amb formes i graus d’exigència diferents. Dues tradicions religioses que, alhora, inicien un camí de renovació interior. El dejuni és un dels principals punts en comú. Tot i això, la manera de practicar-lo varia de manera significativa. Mentre que la Quaresma proposa un dejuni parcial i selectiu, el Ramadà estableix una abstinència diürna total durant les hores de llum del dia.
Durant el Ramadà els musulmans dejunen des de l’alba fins a la posta de sol i s’abstenen de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals durant aquest període. L’objectiu és créixer espiritualment i reforçar la relació amb Déu. Tot i que és una pràctica religiosa, també és habitual que persones no estrictament practicants el segueixin com a costum cultural. Les diferències també es manifesten en la durada, en el grau d’obligatorietat i en la manera com aquests períodes s’integren en la vida quotidiana dels fidels.
La Quaresma, camí cap a la Pasqua
La festivitat cristiana s’inicia amb el Dimecres de Cendra i s’estén durant quaranta dies fins a la Pasqua, de fet, fins al Dijous Sant. Al Nou Testament se'ns explica que Jesús va presentar-se al Temple de Jerusalem als 40 dies del seu naixement i que el temps d’estada en el desert va ser també de 40 dies. Les dates varien cada any en funció de quan cau el Diumenge de Resurrecció, que sempre se situa entre el 22 de març i el 25 d’abril. En conseqüència, l’inici de la Quaresma pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
Actualment l’Església catòlica manté el dejuni obligatori només el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant –un dejuni que en general permet només un àpat al dia–, així com l’abstinència de carn tots els divendres de Quaresma. En la cultura popular catalana, aquest període s’ha representat tradicionalment amb la figura de la Vella Quaresma, amb set cames que simbolitzen les set setmanes del cicle litúrgic. Unes setmanes de reflexió i penitència que prepara els fidels per a la celebració de la resurrecció de Crist.
El Ramadà, un dels pilars de l’islam
El Ramadà és el novè mes del calendari islàmic i constitueix un dels cinc pilars de l’islam. L’inici i el final del mes són determinats per l’observació de la lluna nova, supervisada per comitès especialitzats, especialment a l’Aràbia Saudita. Si la lluna no és visible per causes meteorològiques, s’utilitzen càlculs astronòmics per confirmar la seva presència.
Durant aquest període, els musulmans commemoren la revelació de l’Alcorà al profeta Mahoma i practiquen el dejuni total des de l’alba fins a la posta de sol. El dejuni s’acompanya de més dedicació a la pregària i a la caritat. El Ramadà culmina amb la celebració de l’Aid al-Fitr, que marca la fi del dejuni i que aquest any se celebrarà el 20 de març. Són diversos dies de celebració amb un fort component comunitari, durant els quals les famílies es reuneixen per pregar, compartir l'àpat i recordar els familiars difunts.
Menjars tradicionals
Tot i que són dies de dejuni, el cert és que durant aquest temps hi ha menjars tradicionals en les dues cultures. En el cas de la catòlica tradicional, a més del peix els divendres, que en moltes poblacions era el bacallà o l'arengada, ja que es podia assecar i conservar sense problemes, també són típics els bunyols de Pasqua, uns dolços de pasta fregida ensucrats.
En el cas del Ramadà, és tradicional trencar el dejuni amb un dàtil i una sopa, la harira, i a més d'altres molts plats específics, són tradicionals també els pastissets de sèsam i mel, molts també amb fruits secs per recuperar energia.