Sahar Talaat: "La revolució d'Egipte és un curs intensiu de democràcia"

La periodista egípcia Sahar Talaat, corresponsal de diversos mitjans internacionals al Caire, ha visitat Barcelona per participar en una jornada de l'Institut Europeu de la Mediterrània. Encara es recuperava dels cops que havia rebut uns dies abans, quan cobria una protesta i va ser atacada per seguidors islamistes. Un dels seus col·legues, Al-Hosseini Abu Deif, va morir pel tret al cap d'una bala de goma el mateix dia. Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres han condemnat la persecució dels periodistes per les autoritats islamistes d'Egipte.

Cada dia tenim més notícies de periodistes egipcis agredits. Quin és el seu balanç de la gestió del president Mursi pel que fa a la llibertat d'expressió?

Hi ha una onada de repressió contra la llibertat d'expressió. Qualsevol que qüestiona la línia dels Germans Musulmans es posa en perill. Ells parlen de "purificar" els mitjans. Quina expressió tan horrorosa! Sembla que siguem un pecat! Hem documentat 14 atacs en els últims dies. Jo cobria una manifestació de joves que no devien tenir més de vint anys i anaven cantant consignes contra el president Mursi pel carrer, pacíficament. De cop els va caure a sobre una pluja de pedres i de gasos lacrimògens. I van aparèixer de no sé on homes amb espases, bastons amb claus clavats... Era com si vinguessin de l'època de la inquisició. Em va recordar el dia que els mubarakistes van entrar amb camells a la plaça de Tahrir.

No es tolera la diferència.

I sap què? La majoria de noies que hi havia a la manifestació portaven vel. Però no respecten ningú que els qüestioni. A mi em van tirar a terra i em van pegar al cap fins que vaig perdre el sentit. Els deia que era periodista i encara em pegaven més.

Qui és que ha sortit al carrer contra Mursi?

Jo l'anomeno el bloc silenciós: gent que no havia participat en res des de la caiguda de Mubàrak. La gent que sent que hi ha una política programada contra la diversitat que tenim al país. També que no hi ha hagut cap canvi ni econòmic ni social des de les eleccions que van portar Mursi al poder. Gent que ens preguntem de què ha servit tot plegat.

Les revolucions no són una línia recta.

No. Fan zig-zag. Potser en un moment vam escollir un camí equivocat apostant per un govern islamista... i ara aquest camí s'està corregint. Després de dècades de dictadura la majoria no tenia experiència política, i els Germans Musulmans -que eren l'única força política organitzada i tenien molts recursos financers- van dir que donaven suport al canvi, que volien un govern civil i democràtic. Com que havien participat en la revolució, pensàvem que no podien actuar com l'antic règim. I ara s'ha vist que volen imposar una altra dictadura: estan qüestionant un pilar tan bàsic de la democràcia com la justícia. Ara estem veient com s'obre un nou procés polític, perquè les altres alternatives no havien tingut temps de formar-se. Noves forces s'estan posant al mapa, forces de diferents tendències ideològiques que estan d'acord a lluitar contra el feixisme religiós.

Es pot salvar la revolució?

Si s'imposen els islamistes, no: acabarem amb la mateixa tirania. A mi em poden posar a la presó en qualsevol moment. No oblidem que a més d'assetjar el Tribunal Constitucional, els islamistes han envoltat el centre de premsa i no permeten que hi accedim els periodistes crítics. Ens hem convertit en el seu objectiu.

Vostè és un exemple del pes que ha tingut la dona en el procés revolucionari d'Egipte. Què ha canviat?

La dona va ser el soldat desconegut de la revolució i ho continua sent ara. Resisteix, participa, dóna i dóna, però no obté res a canvi. Amb la nova Constitució no guanya drets. Hi ha un perill per a la dona amb la Constitució que han fet els islamistes, de la mateixa manera que estan amenaçades les minories. El text no respecta tots els egipcis: no volem almoines, el que volem és feina. I una política econòmica correcta, que busqui promoure la industrialització i que acabi amb la corrupció.

Tem una involució? ¿És possible el retorn de la dictadura?

Els islamistes no volen la música, ni el teatre, ni les pel·lícules... fins i tot han atacat actors! Egipte és un país d'història i de cultura. I volen convertir-lo en un desert, però fins i tot el nostre desert té una llarga tradició de poesia. Ells tenen un punt de vista molt tancat, però nosaltres volem viure, i viure en pau. Ja no en tenim prou de sobreviure.

Sembla que dos anys després de la caiguda de Mubàrak les energies de la revolució no s'esgoten.

La gent va fer la revolució perquè volia un canvi radical, un país modern i democràtic que respongués a les tres reivindicacions de la revolta: pa, llibertat i justícia social. No perquè ara governi el país una secta. La consciència social ha canviat i la gent ha guanyat experiència política. Ens han passat moltes coses en poc temps. Aquests dos últims anys, des de la revolució, han estat un curs intensiu de democràcia. No estem disposats a tornar enrere. Ara ja no hi ha por, i aquest ha sigut el canvi més important.