Sak Noel: "D'aquí dos o tres anys Europa serà un mercat residual per a la música electrònica"

Estudiava periodisme i, en un moment determinat, es va dir que la seva vida s'havia de centrar en la música electrònica. Sak Noel (Cellera de Ter, 1983) és un dels DJ catalans amb més projecció internacional. Viatja arreu del món -aquests dies és a Eslovènia- i els seus èxits formen part de les llistes dels més venuts en països com ara Costa Rica. Tot va començar amb el Loca people -la seva tornada, basada en la frase " Johnny, la gente está muy loca ", va arrasar a YouTube amb 35 milions de visites- i mira de combinar la diversió amb una mirada crítica i reivindicativa sobre l'escena electrònica catalana. De petit, el Sak era "d'aquells nens típics que es tanquen a l'habitació i fan dibuixos", i ara, amb trenta anys, no té cap vergonya per punxar davant de 75.000 persones, com va fer a les passades Festes de la Mercè a Barcelona.

Li agrada controlar tot el procés de producció: música, mescla, vídeo, promoció i portades.

Abans de l'èxit del Loca people compaginava sessions en discoteques gironines -la primera va ser a Riudarenes, ja fa més de deu anys- amb coses de disseny i gravació de vídeos. Així que, quan va sorgir la idea de fer aquest single, vaig voler dur personalment tot el procés.

D'on surt la idea?

És ben simple. Visc a prop de Lloret de Mar i cada estiu veig el que anomenem turisme de borratxera, de manera que em vaig proposar fer una paròdia sense ser malintencionada. Vaig escriure la cançó en 5-10 minuts: estic segur que les coses que no es pensen funcionen millor.

I després va continuar amb dues cançons més que tractaven assumptes d'actualitat.

Especialment la que parla dels ni-ni. Va ser una manera de quadrar el cercle de forma mercantil i artística. A més, des de la paròdia també es pot fer una certa crítica, que és el que buscava amb el Loca people.

La música de ball -EDM, sigles en anglès d'electronic dance music - és ara la tendència més forta arreu del món. També a Catalunya?

Aquesta onada ha arribat, però no tant com a altres països. Als Estats Units, per exemple, és brutal. El show business, allà, és la música electrònica. A Holanda, per exemple, un percentatge del PIB té a veure amb aquest estil de música.

A Bèlgica tenen el festival Tomorrowland, que cada any rep més públic i que s'ha convertit en l'autèntic referent mundial de l'estil.

Fins i tot hi ha una aerolínia que ofereix vols per arribar-hi! A Suècia l'electrònica també és un estil molt fort. I això, a Catalunya, ho trobo a faltar. No hi ha una escena catalana que estigui reconeguda internacionalment. Entre la crisi econòmica i la falta d'autoestima dels productors d'aquest país, de moment no és possible. La meva idea és canviar-ho, perquè he tingut la sort de poder sortir fora i veure la indústria.

Què falta, doncs?

No és qüestió de talent, que n'hi ha, sinó que és qüestió de creure-s'ho. I ara al país, en aquests moments, s'està creant una situació d'anar tots a l'una per a certs assumptes, i crec que amb la música també es podria fer per tirar endavant.

Per Barcelona hi passen molts DJ de reconegut nivell internacional.

I ho hem d'aprofitar. Hem de portar la marca Barcelona al món i que la gent entengui que és una cosa completament diferent i desmarcada de la resta de les altres marques electròniques. La ciutat és una atracció internacional de primer nivell i s'ha d'aprofitar per vendre com sigui.

L'èxit de les estrelles de l'EDM arriba a xifres escandaloses. Calvin Harris, per exemple, arriba a ingressar 43 milions d'euros a l'any. ¿S'ha arribat al màxim o algun dia punxarà la bombolla?

Crec que encara no s'ha tocat sostre. En països d'Amèrica del Sud s'hi estan gastant milionades i, sobretot, hi ha un mercat incipient com l'asiàtic que és espectacular. El problema és que Europa va cap avall, no només en música. D'aquí dos o tres anys, serà un mercat residual.

Una de les vies per fer-se forat és l'estratègia digital. Sense donar-li tanta importància, ¿hauries arribat a tenir aquest èxit?

No. Però ni jo ni ningú. La música que fem va focalitzada a gent jove, i aquests nanos s'estan tot el dia a la xarxa. Per tant, s'escampa més ràpidament. Fixa't que Avicii [un DJ suec, un dels que més factura anualment] va començar escrivint en fòrums amb 15-16 anys, i ja compartia a l'instant la seva música a internet.

Amb qui té ganes de compartir cabina alguna nit?

Amb Steve Aoki. L'admiro no només com a DJ, sinó també per la seva part d'espectacle.

A Aoki li agrada llançar pastissos al públic des de l'escenari.

Sap construir una base de fans al seu costat. Segurament no té gaires números 1 a les llistes de vendes, però té una indústria associada al costat.

La música electrònica encara arrossega l'estigma d'estar associada a l'alcohol i a les drogues. És real?

Et podria dir que no, però és veritat. Ara bé, el problema no és de la música de ball, sinó de la persona que pren droga. Jo no en prenc; és una opció com qualsevol altra.