Viure a la Gran Barcelona: un excés de menjar ultraprocessat i pocs aliments frescos

BarcelonaLa gran majoria de la població metropolitana de Barcelona (88,65%) viu en zones on l’oferta alimentària principal són productes ultraprocessats i amb escassa presència d’opcions fresques o saludables. Així ho alerta l’estudi presentat aquest dijous per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre els entorns alimentaris als municipis que conformen la Gran Barcelona. L’informe constata una elevada desigualtat territorial i social en l’accés a l’alimentació.

L’AMB adverteix que aquesta desigualtat es manifesta amb més força als barris més empobrits, on la població es veu exposada a una oferta alimentària dominada per productes calòrics, barats i poc nutritius, davant d’una oferta d’aliments ecològics que resulten inaccessibles pel seu elevat preu. Aquest fenomen, anomenat “miratges ecològics”, afecta un 7,6% del total metropolità, amb pics molt elevats en zones com la Torrassa (95,8%), a l’Hospitalet de Llobregat, Fondo (94,6%), a Santa Coloma de Gramenet, o Ciutat Meridiana (84,7%), a Barcelona.

A més d’intensificar les desigualtats socials, els experts assenyalen que el sistema alimentari actual és “fràgil, insostenible i injust”. La forma de producció alimentària agreuja l’emergència climàtica, a causa de la forta dependència de les importacions, la pèrdua de sòl agrícola i l’ús intensiu d’energia i aigua.

De fet, la producció local està en declivi: les terres de conreu representen només el 8% del sòl metropolità, concentrades majoritàriament al delta del Llobregat. Aquesta reducció del sòl dedicat a funcions agràries ha tingut una repercussió en el percentatge de productes catalans comercialitzats a Mercabarna, que ha caigut del 53% l’any 1988 al 15% el 2023. En el mateix període, les importacions a través de circuits internacionals han passat del 8% al 28%.

Davant d’aquest escenari, l’AMB planteja cinc línies estratègiques per canviar el model alimentari actual: impulsar un pla metropolità de sostenibilitat que potenciï els circuits curts de distribució; fer públiques dades sobre l’impacte ecològic i social del sistema; orientar les inversions cap a un model d’alimentació més sostenible; promoure la compra pública de productes de proximitat i ecològics, i crear mercats majoristes més propers al territori.

Mercabarna té un paper essencial

L’informe també destaca el paper de Mercabarna com a actor estratègic en la transformació del sistema alimentari metropolità. Tot i que aquesta gran plataforma pública va néixer amb l’objectiu de garantir el subministrament de productes frescos a la població, el seu funcionament actual reflecteix una dependència creixent de les cadenes globals de subministrament, cada vegada més vulnerables davant de crisis geopolítiques i climàtiques.

A finals dels anys vuitanta, més de la meitat dels aliments comercialitzats a Mercabarna (52%) eren d’origen local; avui aquesta xifra no arriba ni al 15%. Aquesta fragilitat va quedar palesa durant la guerra d’Ucraïna, quan el preu de productes bàsics com la llet o la fruita fresca es va disparar més d’un 12% a la regió metropolitana.

Iniciatives ciutadanes per combatre la crisi alimentària

L’AMB aposta per integrar programes europeus amb resultats contrastats, com FoodCLIC, que ha contribuït a reduir els índexs d’obesitat en àrees metropolitanes mitjançant polítiques alimentàries amb enfocament territorial, centrades en la salut, la sostenibilitat i la justícia social.

A l’àrea de Barcelona, el projecte pretén fomentar la cooperació entre agents locals i reforçar les iniciatives ciutadanes que ja estan en marxa per avançar cap a un sistema alimentari més just, sostenible i saludable en barris com Fondo (Santa Coloma) i Sant Cosme (el Prat). En aquest últim, amb el nom Cuina de Barri, s’ofereix un àpat diari de proximitat, sostenible i saludable per poc més de 30 euros al mes. Això converteix la seva seu en un espai de trobada comunitària i de contacte amb persones en risc d’exclusió.

Víctor Ténez, cap del Servei d'Estratègia Metropolitana i Resiliència de l’AMB, adverteix: "La transformació alimentària és inevitable, ja està en marxa; el repte és decidir com volem que sigui".