Creen una píndola amb empremta catalana que podria ser una alternativa a l'Ozempic
L’orforglipron actua en cèl·lules que regulen la gana i se n'ha demostrat l'eficàcia en un assaig clínic
BarcelonaCada cop més alternatives als fàrmacs contra l'obesitat com Ozempic i Wegovy s'estan obrint camí i una de les que podrien arribar aviat al mercat té empremta catalana. Un assaig clínic internacional de fase 3, en què ha participat el Vall d'Hebron, ha demostrat l’eficàcia d’un nou fàrmac per al tractament de persones amb obesitat. L’orforglipron és un fàrmac que, igual que altres medicaments contra l'obesitat, actua sobre el receptor GLP-1, que es troba en diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Ara bé, la diferència entre aquest fàrmac i el ja arxiconegut Ozempic és que l’orforglipron es pot prendre per via oral, en forma de càpsula o píndola, i s'eviten així les complicacions o limitacions del tractament injectable.
La recerca s’ha publicat a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM) i s’ha presentat al congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD), a Viena. Els autors preveuen que en els pròxims mesos comenci el procés per aprovar el fàrmac, que permetria ampliar les opcions terapèutiques per a aquests pacients.
Per comprovar l'eficàcia del fàrmac els investigadors van seguir durant un any i mig l'evolució de 3.100 persones amb obesitat però sense diabetis de nou països diferents. En tots els casos eren adults amb un índex de massa corporal superior a 30 kg/m² o d’entre 27 i 30 kg/m² amb alguna complicació associada a l'obesitat, com ara hipertensió, malalties cardiovasculars o apnea del son.
Els participants van rebre de manera aleatòria diferents dosis del fàrmac o dosis placebo, sempre en forma d’una càpsula diària. A més, aquesta pauta es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física. Els resultats van mostrar que el tractament amb la dosi més alta d’orforglipron va aconseguir una disminució en els pacients de l'11,2% de mitjana del pes corporal. Més de la meitat van perdre almenys un 10% del pes i aproximadament un de cada cinc va arribar a reduir-lo en més del 20%.
La investigació també ha registrat millores significatives en altres aspectes de la salut dels pacients com la pressió arterial, el perímetre de la cintura i els nivells de triglicèrids i colesterol, tots ells factors de risc per a malalties cardiovasculars. Els efectes adversos més freqüents van ser digestius, generalment lleus o moderats i autolimitats, similars als d’altres fàrmacs per a l’obesitat.
"El futur és esperançador"
La doctora Andreea Ciudin, l'única autora europea de la publicació i coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Vall d’Hebron, explica a l'ACN que fins fa poc l’estratègia per a aquests pacients consistia en “menjar menys i moure’s més”. “Hem vist que no funciona perquè no es pot tractar així una malaltia amb una base genètica, trastorns hormonals i desregulació del metabolisme”, exposa.
Ciudin, que també és investigadora principal del Grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), explica que s'han desenvolupat fàrmacs per a l'obesitat en els últims anys i que, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, que ha accelerat el procés de creació de noves molècules, s’espera que hi hagi més medicaments disponibles en els pròxims anys, entre els quals l’orforglipron. “El futur és esperançador”, diu aquesta endocrinòloga davant la realitat de l’obesitat, que pateix un 16% de la població catalana adulta.