Una "píndola de l'exercici": la prometedora recerca catalana que podria fer ombra a l'Ozempic
Un estudi amb ratolins demostra que és possible perdre pes amb una proteïna que augmenta la despesa energètica sense canviar la dieta
BarcelonaEls fàrmacs com l'Ozempic, que treuen la sensació de gana, han revolucionat la lluita contra l'obesitat, la diabetis tipus 2 i el fetge gras arreu del món. Imiten el funcionament d’una hormona a l’intestí per generar sensació de sacietat a qui en pren i, amb la seva irrupció, la vida de molts pacients ha canviat radicalment, ja que abans no disposaven d'alternatives terapèutiques tan efectives. Ara un grup d'investigadors catalans ha trobat en un estudi una nova proteïna que, igual que aquests medicaments, permetria tractar l'obesitat sense modificar l'alimentació del pacient. La investigació, publicada a la revista Nature Communications, s'ha fet amb ratolins, i els resultats són molt preliminars però també molt prometedors.
"Hi ha dues maneres de perdre pes corporal i disminuir la quantitat de greix. La més evident és ingerir menys aliments, com aconsegueix l'Ozempic. Nosaltres ara proposem un altre mètode: augmentar la quantitat de despesa energètica del pacient perquè cremi més calories", explica a l'ARA l'investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) i autor de l'estudi Antonio Zorzano. La proteïna que han identificat s'anomena neuritina 1, i els investigadors han comprovat que, si se n'augmenta la presència al cos d'un ratolí amb sobrepès, el seu estat de salut millora: perd pes, guanya sensibilitat a la insulina i la inflamació del fetge es redueix, fins i tot en ratolins que han seguit dietes hipercalòriques.
Augment del consum d'energia
És una mena de "píndola de l'exercici", resumeix Zorzano. Aquesta proteïna es troba al teixit adipós marró, que és un dels òrgans que més calor produeixen per mantenir la temperatura corporal: agafa nutrients, com sucres i greixos, i els converteix en calor. Els autors catalans han vist que aquesta proteïna juga un paper clau en aquest procés i han augmentat la seva presència en ratolins per veure si aconseguien que cremessin més sucres i més greixos i, per tant, no s'engreixessin. "Els animals consumeixen més energia, cosa que impedeix l’acumulació de greix", detalla l'investigador principal.
Per a Manuela Sánchez-Feutrie, investigadora de l'IRB i coautora de l'estudi, les conclusions de la recerca suggereixen que la proteïna podria tenir "un gran valor terapèutic per tractar l’obesitat i les seves comorbiditats, com la diabetis tipus 2 o el fetge gras, mitjançant un mecanisme completament diferent dels actuals", com l'Ozempic i altres fàrmacs similars. La neuritina 1 té unes característiques semblants a la que utilitzen aquests medicaments, cosa que fa pensar als autors que es podria induir al cos dels pacients de la mateixa manera, amb una punxada setmanal, si bé han d'estudiar-la més per acabar de determinar-ho.
Així doncs, els autors de l'estudi estan davant d'una prometedora estratègia per combatre l'obesitat, si bé remarquen que encara queda molt camí per recórrer. "No hem d'exagerar, però som raonablement optimistes, perquè aquesta proteïna dels ratolins s'assembla molt a la dels humans", explica Zorzano, que creu que ara mateix el principal problema és el finançament que necessiten per seguir amb la investigació. Així i tot, no amaga que tant ell com el seu equip estan molt esperançats amb aquesta troballa, i diu que esperen seguir estudiant aquesta estratègia. De fet, ja han fet una petició per patentar l'ús d'aquesta proteïna com a via per lluitar contra l'obesitat.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració de múltiples plataformes científiques de l’IRB Barcelona, com la de Bioinformàtica i Bioestadística, Genòmica Funcional, Expressió de proteïnes i Histopatologia; així com amb la participació d’investigadors d’institucions internacionals com el CNRS (França), el Karolinska Institutet (Suècia) i la Universitat de Houston (EUA).
