Es dupliquen els embarassos a partir dels quaranta: "Quan em jubili el meu fill tindrà setze anys"

Barcelona"Estic entusiasmada i molt feliç, però penso molt en el futur i a vegades penso que es quedarà sol o que quan jo em jubili ell tindrà setze anys", admet Carmen Martín, que juga amb el petit Mati al terra del menjador de casa. Ella té 48 anys i ell un any i mig. Quan va conèixer la seva parella actual tots dos superaven la quarantena i ella ja tenia coll avall que no seria mare, que aquell tren havia passat. Ell, però, en tenia moltes ganes, la va convèncer i van anar a una clínica de fertilitat per veure quines opcions tenien. "Si volem ser pares ho hem de ser ja", recorda dir de la urgència i l'emoció d'aquell moment. Al centre els van fer un estudi que va revelar que amb els seus òvuls la Carmen ja no podria tenir fills, que necessitava els d'una donant per tenir més possibilitats de quedar-se embarassada i la sorpresa va arribar quan ho va aconseguir a la primera, cosa que és molt difícil, ja que el més habitual és haver de fer diversos intents.

Tot i l'alegria inicial, el camí no va ser fàcil. Durant l'embaràs va tenir preeclàmpsia, una complicació que normalment apareix en els últims dos mesos de gestació i que augmenta la pressió arterial i pot posar en risc la vida de la mare i del nadó. Afortunadament, mare i fill van sortir sans i estalvis, però amb aquest historial i a la seva edat els metges li han desaconsellat tenir-ne més. "Ara en tindria un altre, m'agradaria que el Mati tingués germans, però seré prudent", explica la Carmen. Com ella, cada cop més dones a Catalunya tenen fills passats els quaranta anys i ja representen un de cada deu parts. De fet, és l'única franja d'edat on hi ha més naixements ara que fa quinze anys, quan la natalitat va començar a caure en picat a casa nostra, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els parts en aquesta franja d'edat representaven un 4,7% del total de naixements l'any 2009 i actualment ja són el 10,86%. Darrere l'endarreriment de la maternitat hi ha molts motius, des de l'estil de vida actual i les dificultats per conciliar fins a l'ambició professional i l'augment de la precarietat. Francisco Carmona, director de la unitat d'endometriosi i del programa de trasplantament d'úter de l'Hospital Clínic i director científic de Women's, afirma que aquesta realitat ha obligat els professionals de ginecologia a adaptar-se i oferir alternatives perquè les dones es puguin quedar embarassades a una edat més avançada sense posar en risc la seva salut ni la del nadó: "Més enllà dels quaranta pot haver-hi problemes associats, com la diabetis gestacional o la hipertensió. Hem d'assegurar-nos que s'eviten aquest tipus de complicacions i minimitzar-les quan apareixen".

Tot i els esforços dels professionals sanitaris per incrementar l'èxit de les tècniques de reproducció assistida, gairebé ningú ho aconsegueix a la primera com la Carmen. És el cas de Filipa Siopa, que tenia 32 anys quan va decidir amb la seva parella que volien formar una família, però no va ser mare fins als 41. Com que la seva reserva ovàrica era molt baixa quan ho van començar a intentar, van accedir a un programa de fertilitat per augmentar les possibilitats de quedar-se embarassada. En aquell moment no ho sabia, però aleshores la Filipa va començar un viatge tortuós, farcit d'alts i baixos, per quedar-se embarassada de l'Apolo, el seu fill de dos anys. "Durant vuit anys i mig la nostra vida va quedar paralitzada. Feia tractaments constants, no ens en podíem anar de vacances perquè no teníem diners per culpa dels tractaments. Emocionalment va ser dur", recorda ara que per fi ha començat l'etapa que tant havia desitjat.

"Estic rebentada, però tinc més paciència"

Carmona aconsella que, si algú té previsió de ser mare més enllà dels 35, vagi a una clínica de preservació de la fertilitat i es congeli òvuls. "Si en congeles entre dotze i vint t'assegures gairebé al 100% l'embaràs", sosté l'expert. Aquest tipus de serveis són privats, ja que la sanitat pública només l'ofereix a persones amb algun tipus de malaltia que amenaci la seva fertilitat, com per exemple una dona amb càncer que ha de fer quimioteràpia. Així i tot, l'expert reconeix l'esforç que ha fet el departament de Salut a l'oferir tècniques de reproducció assistida i millorar-ne l'accés: a Catalunya hi poden accedir totes les menors de quaranta anys i assegura que la llista d'espera és inferior a l'any. Ara bé, no totes les dones d'aquesta franja necessiten recórrer a tècniques de reproducció assistida.

És el cas d'Elisabet Dubé, que va fer 42 anys el juliol passat i, des de fa quatre mesos, és la mare del Noah. És el segon, fa deu anys va tenir el Marcel, que "tenia moltes ganes de tenir un germanet i va ser molt insistent", explica entre rialles la mare. Quan ja feia un temps que ho intentaven amb la seva parella es va començar a impacientar i es va plantejar recórrer a una clínica de fertilitat, cosa que a l'inici del procés no volia perquè sap el "desgast emocional" que pot arribar a suposar, però les ganes d'un segon fill la superaven. Finalment, però, no va caldre: el Noah va arribar com el seu germà gran, això sí, amb "grans diferències", segons l'Elisabet.

En comparació amb el primer part, ara fa exercici, menja sa, dorm més i va amb regularitat al fisioterapeuta per recuperar el seu cos d'abans de l'embaràs. "He après a cuidar-me, el primer cop no ho vaig fer i la recuperació va ser més complicada", reconeix. Tot i que considera que tots dos han sigut bons embarassos, ara que és més gran, ja no té la mateixa energia i va molt més cansada. "Estic rebentada, però tinc més paciència", explica l'Elisabet mig adormida mentre espera que la cridin per entrar a la consulta del metge. Creu que quan el seu fill faci tres anys tot serà més fàcil, però mentrestant, assegura que el Noah li proporciona l'energia necessària per tirar endavant.