Esperança per als pacients de leucèmia: descobreixen quins es beneficiarien més dels fàrmacs

BarcelonaDes de fa molts anys els investigadors treballen intensament per desenvolupar fàrmacs epigenètics per lluitar contra diversos tipus de càncer. El que fan aquests medicaments és centrar-se en una de les propietats més típiques de tots els tumors humans: la capacitat de produir alteracions químiques amb l'objectiu de controlar l'expressió dels gens. A vegades, són capaços de reprogramar les cèl·lules tumorals perquè s'assemblin a com eren abans. Avui dia hi ha fins a nou fàrmacs epigenètics aprovats per ser utilitzats en l'àmbit de l'oncologia que són eficaços especialment en leucèmies, limfomes i tumors de les parts toves (els teixits com els músculs, per exemple). Ara bé, tot i l'avenç en aquests mètodes per lluitar contra el càncer, encara hi havia una pregunta que els investigadors no havien aconseguit respondre: ¿Per què alguns pacients responen clínicament a aquests fàrmacs i, en canvi, n'hi ha d'altres que hi mostren resistència?

Ara, sembla que un grup d'investigadors catalans han trobat una de les primeres solucions a aquesta incògnita. La revista Cancer Research Communications ha publicat un article liderat pel doctor Manel Esteller, que és director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor de Recerca ICREA i catedràtic de genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, en què es dona la primera resposta a aquesta pregunta. A la revista, que és la publicació oficial de l'Associació Americana de Recerca del Càncer (AACR, en les sigles en anglès), Esteller demostra com la persistència de determinades cèl·lules tumorals úniques amb mutacions s’associa a la manca de benefici clínic d’aquests principis farmacològics.

Per resoldre la incògnita, l'equip d'Esteller va estudiar què passava en l'àmbit de l’ADN i de les proteïnes de milers de cèl·lules separades dels pacients abans i després de rebre la teràpia epigenètica. "Vam decidir focalitzar el nostre estudi en un tipus de càncer de la medul·la òssia, on es formen les cèl·lules sanguínies de la leucèmia, perquè el tractament d'elecció és un fàrmac epigenètic que és un inhibidor de la metilació de l'ADN", detalla el professor.

Amb aquest procés van aconseguir caracteritzar més de 30 subtipus cel·lulars i 50 gens, i van observar que els pacients que experimentaven un efecte després de rebre el tractament farmacològic tenien un perfil concret: presentaven un descens del nombre de mutacions a les cèl·lules mare progenitores i en granulòcits i monòcits (dos tipus de glòbul blanc). "Això permet suposar que si no eliminem aquestes cèl·lules primitives alterades, que apareixen aviat durant el procés tumoral, la teràpia té poques possibilitats d’èxit", explica Esteller.

Esperança per als pacients resistents

Més enllà d'identificar per a quins pacients que pateixen càncer pot ser útil o no un fàrmac epigenètic concret, el director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras també insisteix que el descobriment és "una bona notícia" per als pacients resistents. "Hem detectat que algunes de les noves mutacions que apareixen ara poden ser diana d'altres medicaments dirigits especialment contra elles. Com si fos el joc del gat i la rata entre el metge i el càncer, la fortalesa del tumor contra un fàrmac genera la vulnerabilitat davant d'un altre medicament", conclou.