Graven per primer cop la implantació d'un embrió humà a l'úter en temps real

BarcelonaUn grup d’investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració amb l’Hospital Universitari Dexeus, ha enregistrat per primera vegada com s’implanta un embrió humà a l'úter. Es tracta d'un procés microscòpic i que succeeix dins el cos d’una persona adulta, motiu pel qual no s’havia observat mai. “Era com una caixa negra de la qual finalment hem pogut veure l’interior”, celebra Samuel Ojosnegros, director de l’estudi.

El projecte ha consistit en desenvolupar un sistema in vitro que simula les condicions que es troba l’embrió a l’úter –principalment format de col·lagen– en tres dimensions, on es pot adherir i envair tal com ho faria en un procés d’embaràs natural. "Tot això s’ha pogut observar i enregistrar en temps real, cosa que resulta un avenç pioner per continuar investigant els embrions humans", explica el director satisfet, després d’una dècada treballant per aconseguir aquesta fita.

Aquest estudi ha obert la porta a estudiar una fase de desenvolupament de l'embrió que fins ara estava oculta dins el cos humà: la que va des del cinquè dia fins a la primera ecografia, un període que dura algunes setmanes. Això suposa una nova eina per estudiar els embrions humans i obre la porta al fet que es pugui fer servir per desenvolupar teràpies que millorin la implantació de l’embrió a la matriu, moment en què es produeixen aproximadament el 60% dels avortaments espontanis.

“La reproducció de l’espècie humana és molt més ineficient del que la gent es pensa, perquè aproximadament només un 30% dels embrions que es conceben de forma natural o per reproducció assistida donen lloc a un embaràs, la resta es perden”, explica Ojosnegros. Dels que es perden, un 60% ho fan al voltant del procés d’implantació a l’úter, una fase que fins ara no es podia estudiar bé perquè es tractava d’una “caixa negra”. Per aquest motiu, el director explica que aquest estudi és un primer pas per investigar les causes dels errors en el moment de la implantació, que en gran part són responsables de la infertilitat humana.

La força de l'embrió

Tota la recerca s’ha fet comparant embrions humans amb embrions de ratolí, amb l’objectiu de determinar característiques específiques dels primers. Segons Ojosnegros, s’han identificat dos trets sorprenents sobre el comportament dels embrions humans en el moment d’adherir-se a la matriu: la seva capacitat de penetració i la força que exerceixen per fer-ho.

“En primer lloc, ens ha sorprès veure que l’embrió humà és molt invasiu: mentre que el de ratolí es queda a la superfície de la matriu, l'embrió humà fa un forat i s’hi fica, s’enterra a l’úter”, explica l'investigador. Ja se sabia que això passava, fruit d'imatges fixes i antigues, però no s’havia observat mai en directe. “En segon lloc, hem vist que aplica molta força a través d’uns microfilaments que s’enganxen a la matriu i estiren fort per així poder entrar”, afegeix. D’aquesta manera, l’embrió pot penetrar a través del teixit uterí, que és molt fibrós, per tal de connectar-se amb els vasos sanguinis de la mare per poder alimentar-se i continuar-se desenvolupant.

Ojosnegros també ha volgut agrair la col·laboració a totes les pacients que han donat altruistament els seus embrions per a la recerca, seguint la legislació espanyola, a l'Hospital Universitari Dexeus, d’on provenen les mostres, i al grup d’investigadors que ha dut a terme el projecte. Especialment a Amélie Godeau i Anna Seriola, les investigadores principals.