Què hi ha darrere del "mínim històric" de consum de drogues entre els adolescents?

BarcelonaEl 51,8% dels estudiants de 14 a 18 anys a Espanya diuen haver begut l'últim mes, davant del 68% que ho feien el 2015. Només un de cada quatre ha provat el tabac, quan fa una dècada n'eren quatre de cada deu. I el 21% reconeixen haver fumat cànnabis alguna vegada davant del 29% de fa deu anys. Fa trenta anys que es fa l'Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (Estudes) i mai s’havia constatat una baixada de l’interès per l’alcohol, el tabac i les drogues entre els adolescents com en l’actualitat.

El ministeri de Sanitat parla de “mínims històrics” de consum de diferents tipus de drogues “convencionals” entre els més joves, però les dades encara són força elevades. Els experts consultats per l’ARA assenyalen una combinació de factors darrere d’aquest canvi de tendència, i en destaquen tres: les diferents formes de socialització de la nova generació, una major consciència sobre la salut i l’aspecte físic –alimentada per les xarxes socials–, i els efectes de la pandèmia, que ha evitat o ajornat l’exposició d’un grup significatiu a l’alcohol i al cànnabis.

“Crec que la manera que tenen els joves de relacionar-se i el tipus d’oci que trien ha canviat significativament respecte a generacions anteriors”, planteja la psicopedagoga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Laura Cerdán. Per a l’investigador del departament de psicobiologia i de metodologia de les ciències de la salut de la UAB i expert en ciències del comportament, Albert Espelt, cada vegada és més habitual que els joves siguin més individualistes, que es quedin més a casa i que canviïn el patró de comportament.

Segons els especialistes, molts joves ja no necessiten sortir de casa per estar amb els amics ni quedar a un parc per beure o fumar com passava abans. Ara poden jugar a videojocs o fer videotrucades, cadascú des de la seva habitació. Cerdán també assenyala l’oferta cada cop més reduïda de discoteques o locals d’oci, fins i tot en ciutats com Barcelona. “Segurament tenen una altra manera de sortir, i els espais on abans es consumia alcohol o es provava el tabac i el cànnabis s’han anat diluint”, afegeix.

Missatges d'autocura

El culte al cos i la voluntat de cuidar-se físicament també hi tenen un paper clau. “Si l’adolescent opta per fer running el cap de setmana, no sortirà cada nit…”, comenta Espelt. Cerdán hi afegeix: “Per salut pròpia, i per la imatge i l’estètica que projecta a les xarxes”. Els referents actuals són sovint influencers que promouen el gimnàs, els viatges o el te matxa. “Potser de manera indirecta, aquests missatges van en contra de la borratxera de cap de setmana, de la cigarreta o del cànnabis. «Tenir temps per a mi» es relaciona més amb l’autocura que amb anar-se’n de festa”, raona.

Els pares també tenen més informació, i la publicitat de substàncies “fins ara normalitzades” ha caigut dràsticament, diu Cerdán. La davallada del tabac fa temps que es dona per polítiques públiques i perquè “està cada vegada més mal vist socialment”, apunta Espelt. Amb tot, recorda que augmenta de manera preocupant l’ús de cigarretes electròniques. “S’ha substituït el tabac per aquestes cigarretes, que no són innòcues i que poden ser la porta d’entrada al tabac en un futur”, afegeix.

Segons Espelt, com més s’ajorna l’inici del consum, més difícil és desenvolupar un consum problemàtic. “Crec que aquí la covid ha desnormalitzat un determinat consum, concretament del cànnabis”, diu. Amb tot, adverteix que aquests comportaments no evidencien un canvi social i estructural, sinó “una tendència” que pot revertir-se si les autoritats no l’aprofiten per fer millors polítiques públiques. Per exemple, un 25% dels joves encara fan un consum de risc de l’alcohol. “Hem d’aconseguir que beure sigui més car, que hi hagi un control efectiu i que les festes majors no estiguin sempre patrocinades per marques d’alcohol”, conclou.